Els EUA i l’Iran ultimen els detalls d’un acord que posi fi a la guerra i doni pas a negociacions sobre el programa nuclear

L’Iran i els Estats Units són molt a prop, si res es torça, de firmar un acord que serveixi per posar definitivament el punt final a la guerra a l’Orient Mitjà, començada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.

Aquest primer acord consisteix, segons filtracions a la premsa, d’un sol foli, i marca una entesa per aturar els combats en tots els fronts –inclòs el Líban–, l’inici d’un període que serveixi per reobrir l’estret d’Ormuz i per arrencar les negociacions sobre el programa nuclear iranià, el punt de discòrdia més important entre Teheran i Washington.

Ormuz està bloquejat des de l’inici de la guerra, tant per l’Iran, que no ha deixat que barcos i barcos de càrrega internacionals creuin la via sense pagament o permís, com pels EUA, que des d’inicis de maig ha barrat el pas a tota embarcació persa que ha buscat transitar l’estret, per on abans del conflicte passava el 20% del comerç mundial de petroli i gas.

«L’acord ja està negociat en gran part i està subjecte a l’acabament per part dels Estats Units d’Amèrica, la República Islàmica de l’Iran i altres països. [...] Els aspectes i detalls finals de l’acord estan sent discutits. Serà anunciat aviat. A més d’altres aspectes del pacte, l’estret d’Ormuz obrirà», va escriure aquest dissabte a la nit a les xarxes socials el president dels EUA, Donald Trump.

Diverses filtracions a la premsa nord-americana asseguren que l’acord estipula diversos terminis, en quèl a canvi de l’obertura d’Ormuz els EUA començaran a aixecar el seu propi bloqueig i a retornar actius iranians a l’estranger. Els dos països s’instarien, segons el text, a asseure’s a negociar l’apartat nuclear –i el futur dels 440 quilos d’urani altament enriquit en possessió de Teheran– en un termini de 30 a 60 dies.

«Crec que, potser, hi ha la possibilitat que en les pròximes hores el món rebi bones notícies», ha dit el secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, aquest diumenge.

Tornada a la casella de sortida


L’acord, si es confirma, significarà una clara tornada a la situació prèvia a una guerra que malgrat que ha aconseguit eliminar gran part de la cúpula militar i política iraniana, no ha acostat cap objectiu polític a Washington: Els EUA i l’Iran negocien ara obrir una via marítima que estava oberta al febrer, mentre els dos països conduïen unes negociacions nuclears que ara estan posposades.

L’Iran manté la seva posició de llavors, i rebutja entregar el seu urani enriquit i renunciar al seu programa d’enriquiment. «L’Iran està preparat per a la possibilitat que les negociacions nuclears fracassin, malgrat aquest acord potencial amb els EUA. Les nostres forces armades estan en alerta màxima, considerant la història criminal del govern nord-americà i el seu aliat, el règim sionista (Israel)», ha declarat aquest diumenge l’agència de notícies iraniana Tasnim.

Segons fonts anònimes pakistaneses –el Pakistan s’ha erigit com el principal mediador en aquest conflicte–, les negociacions entre Washington i Teheran podrien començar tan aviat com a finals de la setmana que ve o a inicis de juny, una vegada hagi acabat l’Eid al-Adha, la Festa del Sacrifici, celebrada a tot el món musulmà.