Partits d’esquerra exploren acords en plena crisi d’identitat

L’esquerra a l’esquerra del PSOE es va aconseguir recompondre sota una mateixa papereta en les últimes generals des del 2023. Però les crisis s’han anat succeint una rere l’altra des d’aleshores, des del divorci de Podem, el malestar d’IU amb Sumar i la caiguda en desgràcia de Yolanda Díaz, que encara no té substitut per ocupar el lideratge de l’espai. Un escenari de descomposició a nivell nacional que contrasta amb l’entesa que ja mostren en l’àmbit municipal en diferents enclavaments, on comencen a segellar acords electorals que podrien ser palanca per a futures aliances més àmplies.

La falta de certeses sobre com afrontar el pròxim cicle electoral recorre a les formacions d’esquerres, que fa setmanes que anuncien la seva intenció de maximitzar forces a les urnes, sense trobar en realitat la fórmula per fer-ho. Lluny del complex trencaclosques a nivell nacional, encara per definir-se, els partits sí que comencen a concretar els acords per a les municipals que se celebraran just d’aquí a un any, el 23 de maig del 2027. L’entesa entre els diferents partits d’esquerra, Podem, IU i Sumar a més dels regionals, s’ha accelerat en alguns territoris com Galícia, i la voluntat d’entesa és patent també al País Valencià, el País Basc o Navarra.

Aquesta mateixa setmana hi va haver diferents moviments a Galícia, concretament a la Corunya i Ferrol, dos dels anomenats ajuntaments del canvi el 2015, quan l’esquerra alternativa va arribar a l’alcaldia després de la irrupció de les candidatures municipalistes. Han anunciat una candidatura única Ferrol en Comú, Esquerda Unida, Sumar, Anova i Podem, mentre el seu exalcalde Jorge Suárez va evitar aclarir la incògnita de si tornarà a presentar-se com a alcaldable. A la Corunya no s’ha fet oficial l’anunci, però hi ha negociacions entre Podem, IU i Sumar de cara a les pròximes municipals.

Oltra per a València

El País Valencià és un altre dels escenaris propensos a aquests acords, i un dels impulsors és Compromís, que vol recuperar les candidatures àmplies per al cicle de municipals. Després que Joan Ribó arribés a l’alcaldia de València el 2015, ara el partit valencianista ha llançat Mònica Oltra a ocupar aquest paper, que genera un gran consens.

En altres territoris també s’han produït acostaments. Un d’aquests llocs és el País Basc, on Podem, IU i Sumar semblen haver enterrat la destral de guerra, obrint pas a futurs acords, i Navarra, on es dona l’únic govern autonòmic amb presència de l’esquerra alternativa.

Begoña Alfaro, exlíder de Podem Navarra, va llançar el 2023 la candidatura de Contigo Navarra com a plataforma que va unir diverses forces d’esquerra i es va convertir després en vicepresidenta del Govern foral de María Chivite. L’estratègia de la direcció nacional de Podem i la seva petició que sortissin de l’executiu regional va portar a un xoc amb Alfaro, que en va acabar sortint.

Subscriu-te per seguir llegint