La Generalitat desafia Vox i augmenta les ajudes a entitats que fomenten el català a l’Aragó, València i les Balears

El Govern va registrar divendres al Parlament els pressupostos d’aquest any, uns comptes que consignen 85 milions d’euros per a la Conselleria de Política de Lingüística. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, una part d’aquests diners es destinaran a ajuts per a entitats que fomenten el català a l’Aragó, les Balears, València i l’Alguer (Itàlia). És una resposta al pacte d’investidura recent entre el PP i Vox a l’Aragó en què van incloure l’objectiu d’«alliberar» aquesta comunitat de «la imposició del català».

Els comptes de la Generalitat, pactats pel PSC, ERC i els Comuns, reserven 2,1 milions d’euros per a aquest assumpte. Un milió d’euros per a entitats de la Comunitat Valenciana, 710.000 euros per a entitats de les Illes Balears, 70.000 per a organitzacions d’Aragó i 300.000 per a l’Alguer. Els anteriors comptes aprovats, el 2023, ja tenien partides per al català destinades a València i les illes, però és la primera vegada que inclouen partides per a Aragó i la ciutat italiana.

La llei pressupostària no inclou la motivació política d’aquests fons, però sí que va quedar reflectida en l’acord que van firmar dimarts el Govern i ERC. En un dels apartats d’aquell document es recollia que es destinarien ajuts «al suport i impuls de la llengua a la resta del domini lingüístic del català», és a dir, més enllà de Catalunya. Unes ajudes pensades per fer front a «un moment de grans dificultats per les polítiques reaccionàries de determinats governs autonòmics». Governs del PP i Vox.

Fonts d’Esquerra Republicana consultades per EL PERIÓDICO reivindiquen que els comptes «tripliquen les ajudes» a les entitats que fomenten la llengua «a la nació completa», és a dir als territoris amb presència del català. Afegeixen que es tracta d’una «obligació» davant «l’amenaça» que pesa contra «la llengua i la cultura catalana» en aquestes zones.

D’Acció Cultural a Plataforma per la Llengua

La destinació dels fons al País Valencià inclou 10 receptors entre entitats culturals, fundacions i mitjans de comunicació. Les que rebran més diners són Acció Cultural del País Valencià (300.000 euros); Escola Valenciana (150.000) i la Fundació Francesc Eiximenis (150.000). A les Balears s’han elegit un total de set, d’entre les quals destaquen Obra Cultural Balear (300.000); Joves de Mallorca per la Llengua (100.00) i el GOB (100.000).

Les grans novetats, però, són a la destinació de la resta de les partides. A l’Aragó es repartiran les ajudes entre l’Associació Cultural del Matarranya (50.000 euros) i el Centre d’Estudis Ribagorçans (20.000). A l’Alguer seran 150.000 euros per a l’Obra Cultural de l’Alguer i 150.000 més per a Plataforma per la Llengua l’Alguer.

En resposta al pacte d’investidura

El pacte pressupostari català busca exercir de contrapès al pacte d’investidura que van firmar a l’abril el PP i Vox a l’Aragó que, en el seu apartat número 12, incloïa l’objectiu de «lliure Aragó de la imposició del català» a través d’una reforma de la llei autonòmica del Patrimoni Cultural Aragonès. És la norma que, a l’article 4, recull que «l’aragonès i el català a l’Aragó» són les «modalitats lingüístiques pròpies» d’aquesta comunitat.

Aquest pacte també va incloure la voluntat de suprimir «l’Institut Aragonès del Català» i la derogació o reforma de «lleis ideològiques». Aquest institut és un òrgan de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua encarregat de la normativa vigent del català i la seva aplicació adaptada «a la realitat aragonesa». Entre les seves competències hi ha la d’«estimular l’ús, l’ensenyament i la difusió del català a l’Aragó».

El Govern de Pedro Sánchez també va anunciar a principis de mes ajuts al català i a l’aragonès per contrarestar PP i Vox. El Ministeri de Cultura va comunicar que finançaria amb 100.000 euros l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua per fer promoció lingüística, el doble que el 2025. L’objectiu és fer front a la «desprotecció de les llengües minoritàries» i conservar «la riquesa cultural i la pluralitat lingüística». «Les llengües no s’han de perseguir ni esborrar, s’han de protegir i fer créixer», va exposar el ministre Ernest Urtasun.