La UE enllesteix el pla per reduir la dependència tecnològica dels EUA

La Unió Europea (UE) ultima un ambiciós pla per reduir la dependència tecnològica dels EUA. Dimecres, 3 de juny, la Comissió Europea presentarà la seva esperada estratègia de sobirania tecnològica, una àmplia iniciativa amb què pretén "recuperar el lloc en la carrera mundial pel poder geoeconòmic", segons un esborrany que ha pogut consultar el Financial Times. La nova ofensiva legislativa de Brussel·les anirà més enllà de regular els gegants tecnològics de Silicon Valley per oferir una via alternativa que implicarà impulsar empreses europees en sectors tan estratègics com els xips o semiconductors, la computació al núvol o la intel·ligència artificial (IA).

El gir de la UE ha sigut esperonat pel creixent temor que el president nord-americà, Donald Trump, no instrumentalitzi la dependència econòmica que les capitals europees tenen de la seva tecnologia per aconseguir els seus objectius polítics.

El paquet europeu té dues potes. La primera és la llei de desenvolupament del núvol i la IA, que adoptarà incentius que afavoreixin la construcció de centres de dades europeus amb la missió que la UE tripliqui la capacitat dels cinc als set pròxims anys. Per a això, s’aposta per una simplificació normativa i de la seva harmonització a escala europea.

Aquesta llei també fomentarà el desenvolupament propi de tecnologies punteres cridades a marcar el futur com la IA o el núvol. Actualment, més del 70% del mercat de la informàtica al núvol –la columna vertebral que sustenta internet– a la UE està en mans de tres gegants nord-americans: Amazon, Microsoft i Google. El gir de Brussel·les beneficiarà actors tecnològics europeus del núvol com la francesa Scaleway, la suïssa Exoscale o l’alemanya Stackit i alternatives europees d’IA com la francesa Mistral AI o l’alemanya Aleph Alpha.

Xips europeus

La segona pota de l’estratègia és tant o més important que l’anterior. Es tracta de la Chips Act 2, la segona versió de la seva llei sobre xips amb què la UE vol reforçar la fabricació nacional de semiconductors, que són vitals per al funcionament de tot producte electrònic. Al regar un ecosistema sobirà, Brussel·les també podria beneficiar entitats com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) que treballen en el disseny de xips de codi font obert per reduir la dependència exterior d’aquesta tecnologia. L’esborrany a què ha accedit el FT encara està subjecte a canvis abans de la publicació dimecres.