Feijóo ofereix a l’empresariat català «més habitatge, menys impostos i menys immigració irregular»

«Si volen més habitatges, menys impostos i menys immigració irregular, poden comptar ambmi». Aquesta és la promesa que ha llançat aquest dimarts el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, en la cita anual del Cercle d’Economia, que se celebra a Barcelona. No és només una declaració d’intencions, són les tres claus que sustenten el full de ruta que vol desplegar si arriba a la Moncloa i amb què busca seduir l’empresariat català, al qual en els últims anys ha mimat de forma especial, conscient que el necessita en la seva cursa electoral.

El fòrum econòmic que se celebra a la capital catalana ofereix al líder de l’oposició un aparador privilegiat, més encara aquest any per la debilitat parlamentària de Pedro Sánchez i pels casos de corrupció que esquitxen el seu Govern i el PSOE. Per això Feijóo ha sigut clar: abans de llançar promeses sobre política fiscal i econòmica, ha posat per davant que el PP vol «extirpar la corrupció» –que també ha colpejat el partit en el passat– i «canviar el model» de país. «Vull al capdavant de les empreses públiques els millors gestors, no els més servils», ha etzibat, com a resum de la seva aposta.

Però el líder de l’oposició no ha anat a aquesta cita empresarial per parlar del que, segons ha assegurat, ja marca «el debat públic», amb referència a les trames de corrupció de l’entorn del president del Govern, sinó del seu projecte polític. Així l’hi ha demanat la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, durant el col·loqui sobre «Autonomia estratègica d’Europa: ¿mite o realitat?». «Feijóo té una posició clau. Ens interessa saber com vol impulsar el projecte europeu des d’Espanya en productivitat, immigració i habitatge, perquè no es construeix només des de Brussel·les, sinó des de cadascun dels estats membre. Volem conèixer la seva proposta», li ha demanat la catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Garcia-Milà ha apel·lat així a l’important paper que té el PP com a principal partit de l’oposició per « construir consensos» i donar solucions que permetin «millorar les institucions», una responsabilitat que ha demanat a Feijóo que no dilueixi. Per això, i conscient que es tracta d’una petició «poc realista», ha apel·lat a traslladar a la Moncloa els «grans pactes» a què populars i socialistes arriben al Parlament Europeu. «No es pot construir amb confrontació permanent. Apel·lem que arribin a acords en qüestions greus: immigració, defensa, habitatge o energia», ha etzibat la primera dona a presidir el Cercle d’Economia.

Feijóo no ha recollit el guant d’una aliança ara mateix tan improbable com estranya per la situació judicial del PSOE i ha construït un discurs amb atacs continus a l’Executiu, amb un diagnòstic catastrofista del país i amb tres eixos clars: la lluita contra el «descontrol migratori» que atribueix a Espanya, la promesa de construir més habitatge i la sempre ben rebuda en aquests fòrums rebaixa fiscal. També ha parlat de prosperitat, enfortir els serveis públics, millorar la seguretat i les inversions en infraestructures. Tot això, amb l’objectiu de desplegar-ho si arriba a governar, sense esmentar un gran pacte amb el PSOE, però sí que allargant la mà a Junts per fer veure que els seus projectes no són tan diferents. De fet, ha tornat a demanar el seu suport per a una moció de censura instrumental que els postconvergents, de moment, no es plantegen.

«Preocupant descontrol migratori»

Mentre continua alimentant l’escenari de desallotjar Sánchez, el líder de l’oposició manté la seva batalla oberta contra la població migrant, un gir discursiu que es va veure obligat a adoptar en els últims anys per la pressió de Vox i que ja forma part de la columna vertebral de la seva aposta política, que aquest dimarts s’ha tornat a evidenciar. Al Cercle d’Economia ha assegurat que hi ha un «preocupant descontrol migratori» que, amb la regularització massiva de migrants impulsada pel Govern, es veurà «agreujat» i que això comportarà més tensió en els serveis públics i un increment del cost per a les comunitats autònomes.

El seu argument, que arriba un dia després de fer-se públic un informe del Ministeri de Sanitat que apunta que la població migrant utilitza menys el sistema sanitari que els espanyols, també l’extrapola a la falta de vivenda i al «problema» de l’ocupació d’immobles, que relaciona directament amb el creixement de la immigració. «Hem de posar ordre a les fronteres, controlar les ajudes, combatre l’ocupació i no permetre que es perdi el poder adquisitiu de les famílies: que la gent no pagui cada vegada més i visqui una mica millor», ha apuntat Feijóo.

Finançament autonòmic

Preguntat insistentment per Garcia-Milà sobre si el PP remarà a favor de la proposta de reforma del model de finançament autonòmic presentada per Sánchez, Feijóo ha evitat aclarir què farà quan arribi al Congrés, ha demanat «calma i temps» i ha carregat contra la forma més que contra el fons. El líder de l’oposició considera que l’Executiu l’ha pactat «d’esquena» a la resta de comunitats autònomes amb un model «matusser» per acontentar Catalunya. «Les comunitats autònomes tenen un infrafinançament, però entenc que existeixi cert desconcert. Les Corts no poden prendre decisions sense passar pel Consell de Política Fiscal i Financera», ha argumentat, amb la mirada posada en Alfonso Rueda, president gallec del PP que l’ha acompanyat en la cita.

La presidenta del Cercle d’Economia ja havia demanat prèviament al PP que no veiés el finançament autonòmic com un «debilitament», sinó com un «enfortiment». «El Govern ha posat una proposta sobre la taula. Pot agradar més o menys, però hi és; seria molt positiu que el PP la consideri i entri a negociar», ha dit sense matisos davant un auditori ple de representants de patronals que empenyen per millorar el finançament de les comunitats autònomes i que veuen en la proposta de Sánchez una base sobre la qual negociar.