La primera onada de calor de l’any deixa més de 110 morts prematures a Espanya, la xifra més alta registrada en un mes de maig

Espanya acaba de superar el primer gran episodi de calor de l’any que, segons confirmen els registres, s’ha prolongat durant gairebé dues setmanes, ha deixat màximes per sobre dels 40 °C en diversos punts del país i ha batut desenes de rècords de temperatura arreu de la geografia espanyola. La sobtada irrupció de la calor estiuenca en plena primavera no només ha impactat els termòmetres. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) calcula que les altes temperatures d’aquest episodi haurien causat més de 100 morts prematures a Espanya, la xifra més alta registrada en un mes de maig des que se’n tenen dades.

Entre les zones més afectades per aquest fenomen destaquen les comunitats del Cantàbric, on la població, acostumada a temperatures més suaus, s’ha vist exposada de cop a mínimes i màximes fins a 10 °C per sobre del que és habitual per a l’època.

El càlcul, elaborat per científics de l’Instituto de Salud Carlos III, reflecteix una estimació estadística basada en informes diaris sobre mortalitat i temperatures a Espanya. Segons matisen els responsables del projecte, no es tracta d’un registre real de defuncions, sinó d’un càlcul sobre quantes de les morts registrades al país poden ser atribuïbles a les altes temperatures.

Durant el mes de maig, per exemple, el MoMo assenyala un clar augment de les morts per calor a partir del dia 23, coincidint amb l’inici de l’episodi de temperatures extremes. La corba de defuncions va anar augmentant a mesura que pujaven les temperatures fins a assolir els valors més alts entre els dies 28 i 30, just quan la calor va tocar sostre i es van registrar temperatures excepcionalment elevades per a l’època.

Els registres indiquen que, en només tres dies, entre dijous i dissabte, la calor va causar més de 40 morts prematures al país.

Les estadístiques del MoMo es remunten a l’any 2015. Des d’aleshores, segons les dades històriques d’aquesta base d’informació, l’habitual per aquestes dates era registrar entre 10 i 60 morts prematures atribuïbles a la calor. Aquest any, segons recull aquesta eina, només durant el mes de maig es van registrar 101 defuncions atribuïdes a les altes temperatures. A aquestes cal afegir-hi el registre d’aquest dilluns, 1 de juny, l’últim dia de l’episodi de calor.

D’aquesta manera, el balanç d’aquest pic de calor inèdit per a una primavera espanyola s’eleva fins a 111 morts prematures atribuïbles a la calor a Espanya. Es tracta de la xifra més alta assolida en més d’una dècada de dades, superant fins i tot l’anterior rècord absolut de 2015, any en què es van registrar 98 defuncions després d’un dels mesos de maig més càlids des que hi ha registres i que també va deixar un episodi de calor inèdit amb temperatures superiors als 42 °C en diversos punts del país.

Les primeres anàlisis d’aquest episodi indiquen que s’han registrat temperatures fins a 10 °C per sobre de la normalitat climàtica per a l’època i que, en molts casos, corresponen més al que seria habitual en un mes d’agost, en plena canícula, que no pas a finals de maig, quan encara se suposa que és primavera.

Durant aquest episodi, diverses localitats d’Andalusia i Extremadura van superar àmpliament els 40 °C. Però, segons les estadístiques, el nombre més elevat de defuncions relacionades amb la calor es va registrar a Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc.

Tot apunta que en aquestes regions, tradicionalment poc acostumades a la calor intensa, la població ha patit especialment l’arribada de temperatures superiors als 35 °C i de nits tropicals amb mínimes per sobre dels 20 °C.

Estrès tèrmic

Les morts per calor no sempre estan relacionades amb episodis bruscos com, per exemple, els col·lapses provocats per un cop de calor agut. De fet, aquests casos només representen una minoria de les defuncions atribuïbles a les altes temperatures.

«L’impacte principal de l’estrès tèrmic sobre la salut és la sobrecàrrega crítica del sistema cardiovascular», explica la investigadora Blanca Paniello, experta de l’ISGlobal en salut pública i canvi climàtic.

L’explicació, afirma, té a veure amb l’estat d’estrès que pateix l’organisme durant l’exposició a una calor extrema.

Quan pugen les temperatures, per dissipar l’excés de calor, l’organisme activa una vasodilatació perifèrica (desviant el flux sanguini cap a la pell), augmenta la despesa cardíaca (ja que el cor ha de bombejar amb més freqüència i intensitat per mantenir la pressió arterial) i perd líquids a través de la suor (fet que afavoreix la deshidratació).

«Aquesta combinació de factors augmenta el risc d’esdeveniments isquèmics, ictus, infarts de miocardi i insuficiència renal aguda», comenta.

Aquests fenòmens afecten especialment els grups de risc, com ara les persones grans, ja que, segons explica Paniello, solen tenir una menor capacitat de termoregulació i acostumen a presentar malalties prèvies que poden incrementar el risc de patir complicacions derivades de la calor.

Això significa que moltes de les morts atribuïbles a la calor corresponen a persones amb problemes de salut previs que s’agreugen quan les temperatures assoleixen valors extrems i el cos ja no disposa de prou mecanismes per mantenir una temperatura normal.

En els càlculs del MoMo, de fet, la gran majoria de les morts per calor registrades durant el mes de maig corresponen a persones de més de 65 anys i, especialment, a dones d’edat avançada, sovint majors de 85 anys.

Un estudi recent publicat a la revista Nature Health i també liderat per Paniello apunta que, més enllà de l’edat o el gènere, les desigualtats socials s’han convertit en un factor clau que influeix en les taxes de mortalitat atribuïbles a les altes temperatures.

«Factors com la pobresa energètica, unes pitjors condicions d’habitatge, un menor accés als serveis sanitaris o una menor informació en matèria de salut poden contribuir a augmentar el risc de mort per calor a Europa», explica la investigadora.

Per això, la científica reclama reforçar les mesures per mitigar els impactes de la calor extrema sobre la població. En aquest sentit, proposa augmentar les campanyes d’informació, reforçar les xarxes de refugis climàtics, adaptar els espais públics, millorar els sistemes d’alerta primerenca i apostar per un urbanisme amb més vegetació i més ombra per reduir l’efecte d’illa de calor urbana.