L’oposició desqualifica els pressupostos d’Illa i veu Catalunya al caire del «col·lapse»

L’oposició més frontal al president Salvador Illa al Parlament ha sortit aquest dijous en bloc contra els Pressupostos de la Generalitat, els primers que el Govern presenta en aquesta legislatura. En el primer debat sobre els comptes a la Cambra catalana, ha criticat amb contundència els números i ha dibuixat una Catalunya a punt del «col·lapse» pels problemes recurrents als trens de Rodalies, les vagues dels professors i els vincles del Govern d’Illa amb un Govern de Pedro Sánchez en hores baixes pels casos de corrupció que el sotgen.

La primera a disparar ha sigut la líder de Junts al Parlament, Mònica Sales. El seu pronòstic és que els comptes de la Generalitat, malgrat que són els més expansius de la història, no solucionaran els problemes dels catalans perquè, segons el seu parer, s’equivoquen en les prioritats. La seva crítica és que el Govern no ha inclòs cap rebaixa substancial d’impostos ni cap mesura per reduir el dèficit fiscal amb l’Estat. «Catalunya normalitza la decadència. Són uns pressupostos sense ambició, autoestima, ni lideratge. Són una sobredosi d’anestèsia que deixen el país amb més col·lapse», ha dit.

El PP i Vox s’han afegit a les crítiques i han carregat contra el que consideren un «infern fiscal» per als catalans. Alejandro Fernández, president del PP català, ha articulat una llista de retrets que es resumeixen en el seu rebuig de l’estructura «supermusculada» de la Generalitat, amb òrgans i taules de treball que veu com un «malbaratament» i que, segons el seu parer, queda patent en els números presentats per Alícia Romero. «Són els grans okupes, amb k, de l’Administració pública, uns mestres inigualables que col·loquen els seus, creen organismes inútils per als seus i inventen llocs per als seus; són uns pressupostos de socialisme en vena, un menjadora socialista», ha dit Fernández. El líder popular també ha criticat que el PSC continuï mirant a la seva esquerra per «rendir-se a les «misèries compartides» d’ERC i els Comuns.

La batalla de Vox i Aliança amb la immigració

L’extrema dreta liderada per Ignacio Garriga també ha aprofitat el seu torn per criticar amb duresa l’aposta del Govern per l’agenda feminista i de transició ecològica, que el diputat de Vox Javier Ramírez ha qualificat de «mamarratxades». Frases com «prefereixen canviar tractors per llenguatge inclusiu» o «per a vostès és més important canviar el cartell de no binari a la porta que tenir instal·lacions al nivell dels impostos que paguem» són alguns exemples de la seva posició. Tot això, acompanyat d’una crítica transversal a un suposat «descontrol migratori», que situen com a origen de tots els mals de la societat, especialment de la falta de vivenda. «Els és igual que hi hagi gent al carrer si reben vots a través de la immigració il·legal que després regularitzen», ha afegit el parlamentari de Vox.

Si el to ja estava elevat, Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana, ha pujat al faristol disposada a convertir el debat en una pugna per veure qui enduria més el discurs sobre immigració. «Aquests pressupostos són un finançament encoberts a organismes vinculats al terrorisme islàmic», ha etzibat l’alcaldessa de Ripoll, poc després d’acusar Illa de «robar diners als catalans» per «perpetuar» l’arribada d’immigrants «il·legals» a Catalunya. «Són els pressupostos de la renúncia: la del PSC a defensar Catalunya davant el maltractament de l’Estat espanyol; la d’ERC als seus compromisos irrenunciables, com l’IRPF; i la dels Comuns a les seves línies vermelles, com l’ampliació de l’aeroport o el Hard Rock», ha apuntat Orriols.

Des dels antípodes ideològics del PP, Vox i Aliança, també la CUP ha desqualificat els pressupostos d’Illa. En el seu cas per tot el contrari: consideren que són uns números molt allunyats de les receptes d’esquerres que necessita Catalunya. La diputada Laure Vega ha criticat que els catalans tenen un Govern «resignat» que no s’atreveix amb mesures contra els grans especuladors de vivenda, les energètiques i les distribuïdores d’aliments. «Són el govern de la resignació, ens volen acostumar que no esperem mai res millor», ha dit. Per als anticaptialistes la recepta hauria de ser la següent: «Puny tancat a l’especulador, mà estesa al treballador».

El vincle amb el PSOE

Més enllà dels comptes, l’oposició creu haver trobat un altre filó amb què desgastar a més velocitat el president de la Generalitat: els problemes amb la justícia del PSOE. L’estratègia de l’oposició és clara: intentar transmetre que els problemes del PSOE també són els problemes del PSC. «Vostè és més del PSOE que la seu de Ferraz. Si el PSOE no és lliure de corrupció, el PSC tampoc ho està», ha dit Sales. També Vox ha advocat per aquesta via d’erosió. «No sabrem mai si Illa va arribar a la plaça de Sant Jaume a base de dopatge amb finançament irregular, o potser sí que ho sabrem», ha dit Ramírez, poc abans de demanar al president que doni explicacions sobre la seva relació amb el gegant asiàtic: «¿Què té vostè amb la Xina?».