Més de 300 persones han comparegut en comissions d’investigació

El Congrés i el Senat han assolit la singular xifra de 300 compareixences en comissions d’investigació des que va començar la legislatura, un rècord mai abans assolit. A la llista hi ha des de presidents fins a condemnats per terrorisme.

Des de l’any 2023 s’han posat en marxa 14 comissions, una xifra que no té igual en tota la història de la democràcia. Suposa el 25% de les que s’han activat des de 1979.

En un clima d’alta tensió política, les comissions d’investigació s’han convertit en una eina més per a l’enfrontament amb l’adversari polític. Tot plegat en un escenari inèdit, amb els partits del Govern defensant la majoria al Congrés i el PP gaudint d’una majoria absoluta al Senat que li permet impulsar decisions amb plena autonomia. Així doncs, és habitual la setmana en què desfilen cinc o sis persones pels passadissos de les dues cambres per donar explicacions en una comissió o una altra.

Les dues cambres

No obstant, hi ha diferències clares entre el Congrés i el Senat. Els d’Alberto Núñez Feijóo espremen al màxim el seu poder a la Cambra alta, on han activat set comissions d’investigació diferents, que acumulen 200 compareixences, dos terços del total. Només en aquest òrgan s’han celebrat 106 compareixences, algunes de les més sonades, com la del president del Govern, Pedro Sánchez, i les d’alguns dels seus ministres o exministres.

Per regla general, qui és citat a un interrogatori al Senat no és cridat al Congrés. Queda així del tot clar l’ús instrumental d’aquests òrgans. A la Cambra baixa, la legislatura va arrencar ja amb tres comissions imposades per ERC i Junts: una sobre la denominada operació Catalunya; una altra sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils el 2017 i una última sobre l’espionatge amb el software Pegasus, tot i que aquesta mai va arribar a enlairar-se..