L’acord i el G7

¿Arribarà l’acord de pau entre l’Iran i els EUA abans del començament de la cimera del G7, aquest dilluns a França? Per a Donald Trump l’anunci és imminent. Per als aiatol·làs encara ha d’esperar. No volen que l’utilitzi per ventilar una victòria inexistent durant la cimera dels països més poderosos. De fet, pot ser que l’acord estigui més verd del que anuncia la Casa Blanca. A l’Iran circulen diverses versions sobre què contempla, des del final de la guerra fins a un alto el foc, la renúncia de l’arsenal nuclear o simplement l’obertura de l’estret d’Ormuz. A Occident tampoc flueix el detall. Sabem que aquesta guerra no tenia sentit, ni orientació i els resultats no poden ser pitjors. La guerra ha liquidat els principals líders iranians, però el relleu s’ha fet fort i un règim que semblava agonitzar ha renascut entorn de la defensa de la seva sobirania; l’Orient Mitjà en surt més dividit, la tensió entre Israel i l’Iran s’intensifica i només en queden més ben parats la Xina, que s’ha posicionat més bé a la regió, i Rússia, que ha vist com s’aixecaven una part de les sancions que la privaven d’exportar energia, invertint els ingressos en la guerra a Ucraïna, silenciada i amagada rere el vel de l’amenaça a l’Iran.

Les guerres dominen l’agenda i per això esperem un acord, encara que sigui per deixar de parlar de l’estret d’Ormuz i de la inflació al món. Quedarà llavors Ucraïna per analitzar. Però més enllà de les guerres hi ha altres efectes molt preocupants en la deriva del món dels que anuncien altres catàstrofes. El 50% de la riquesa que s’ha generat en l’última dècada ha anat a parar a l’1% de la població més rica i el deute dels països pobres ha crescut el doble que el dels rics. Un desequilibri que anuncia moltes altres guerres per arribar. No en parla ningú, però és per on s’hauria de començar a treballar un nou acord global.