Reobertura lenta i complexa

Donald Trump vol presentar l’acord amb l’Iran com una sortida ràpida a la crisi energètica. El president va anunciar que Ormuz s’obrirà quan es firmi el pacte, previst per al pròxim divendres, i va celebrar el gir amb una frase de campanya: "Barcos del món, arrenquin motors. ¡Que flueixi el petroli!". La realitat apunta a una altra cosa: un procés lent, tècnic i ple de riscos.

Les dades sostenen aquesta cautela. La retirada de mines pot prolongar-se setmanes i l’alleujament complet sobre les exportacions podria tardar fins a dos mesos. A més, recuperar fluxos substancials de petroli i gas exigirà reestablir la confiança naviliera, la sortida de vaixells atrapats i la reactivació d’infraestructures aturades.

Trump va dir que autoritzava l’obertura gratuïta de l’estret i la retirada immediata del bloqueig naval nord-americà sobre ports iranians. Després va matisar que Ormuz s’obriria després de la firma i "per a finalitats de retirada de mines", un primer pas necessari, però no l’únic a fer.

Confusió

El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va sembrar la confusió al dir a la CBS que la via es reobriria "immediatament" després de la firma del memoràndum entre Washington i Teheran i afegir a continuació: "Si triga 30 dies a madurar per complet, o dues setmanes, començarà immediatament". La confusió afecta també el bloqueig naval nord-americà sobre ports iranians. Trump va afirmar que havia autoritzat la seva retirada immediata, mentre que Hegseth va suggerir que el desbloqueig i la reobertura avançarien per fases. L’Iran no ha confirmat tots els termes.

Washington i Teheran han pactat una treva de 60 dies per negociar un acord més ampli sobre el programa nuclear iranià i les sancions. Amb aquest marge n’hi pot haver prou per a vaixells pròxims a l’estret, però per a petrolers situats més lluny el càlcul serà més arriscat, sobretot si temen una reobertura temporal.

Però segons l’agència de notícies iraniana Fars, afí a la Guàrdia Revolucionària Islàmica, l’esborrany reconeix autoritat iraniana-omanita sobre els serveis de navegació i Teheran acceptaria el pas lliure només durant 60 dies, abans d’estudiar fórmules per obtenir ingressos.

A la incertesa política s’hi suma la industrial. Reactivar pous, refineries i terminals no és automàtic. Els països del Golf van retallar aquesta primavera fins a 15 milions de barrils diaris de producció, prop del 15% de l’oferta global, segons S&P Global Energy. Tornar a posar en marxa aquesta maquinària exigeix seguretat, personal, contractes i temps.

Europa va rebre la notícia amb alleujament. La caiguda del gas majorista i del cru redueix pressió sobre inflació, costos industrials i transport. Una reobertura estable d’Ormuz ajudaria a contenir carburants, electricitat i matèries primeres vinculades al petroli, tot i que el continent no queda blindat per una firma.

L’impacte s’ha sentit en el querosè, el dièsel i derivats petroquímics. Si les navilieres mantenen primes de risc altes o els carregaments tarden a normalitzar-se, els consumidors europeus podrien notar alleujament abans en els mercats que a les gasolineres. França i el Regne Unit s’han ofert a liderar una missió amb recolzament neerlandès i italià.

Àsia, la regió més exposada

Àsia continuarà sent la regió més exposada. Més de quatre cinquenes parts del petroli i del gas natural liquat que transiten per Ormuz solen dirigir-se a mercats asiàtics. El Japó, Corea del Sud, la Xina, l’Índia i el sud-est asiàtic han patit durant mesos escassetat física, inflació i colls d’ampolla industrials.

Tot i així, fins i tot en temps normals, portar petroli i gas des de pous del Golf fins a compradors a la Xina o al Japó pot requerir setmanes o mesos.

Si el pacte aguanta i s’amplia, el petroli probablement seguirà per sota dels màxims de la guerra, però segons els analistes de mercats no és probable que la gasolina, el dièsel i altres combustibles tornin aviat a nivells previs al conflicte.

Subscriu-te per seguir llegint