Javier Colomina, representant de l’OTAN per al Veïnat Sud: «No soc capaç de veure el final dels problemes al Sahel»

Quan l’ambaixador espanyol Javier Colomina es va fer diplomàtic, encara es parlava del final de la història i de les teories de Francis Fukuyama. Avui, 26 anys després, exerceix la seva feina com a representant especial del secretari general de l’OTAN per a la Veïnat Sud enmig d’un panorama mundial tan inestable, tant, que és «l’entorn de seguretat més conflictiu que he conegut en la meva carrera: una guerra oberta a Europa, un conflicte a Palestina, les derivades regionals de la guerra a l’Iran i, fins fa uns dies, la mateixa guerra de l’Iran». Aquest és el tauler calent en què es mou el protagonista d’una de les primeres converses del III Fòrum del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica i que aquest any se celebra a Barcelona.

Dins d’aquest panorama complex, està en ebullició precisament aquest sud al qual Colomina fa mirar l’OTAN. «El Sahel és avui el problema de seguretat i d’estabilitat més gran del món», ha opinat. «La guerra a Ucraïna, que ens preocupa moltíssim, trobarà el seu final en algun moment, d’una manera o d’una altra, però no soc capaç de veure el final dels problemes que ens trobem al Sahel», ha confessat a Albert Sáez, director general de Continguts i de Relacions Institucionals de Prensa Ibérica, que conduïa la conversa.

Aquesta xerrada ha incidit en un problema de seguretat de primer ordre per al Mediterrani. Es tracta d’un paisatge geoestratègic en què juguen el seu paper «un terrorisme brutal, que s’ha convertit en una espècie de ‘business plan’ vinculat amb els tràfics il·lícits, des del de persones al de drogues, i en el qual el control del territori per part dels estats és molt reduït, es limita pràcticament a les ciutats, i en el qual hi ha una presència molt sòlida de competidors geoestratègics, principalment de Rússia, en estats que bunqueritzen els seus capitals».

La gran olla de terrorisme, demografia desesperada i tràfics il·legals del Sahel, es resumeix, en paraules de Colomina, en un quadre inquietant. «Tot el dolent que un es pot imaginar al món, ho multipliques per tres o per quatre, i allà t’ho trobes».

En la seva intervenció a Barcelona, aquest diplomàtic especial de l’OTAN ha avançat els quatre grans eixos de prioritat per a la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica, la celebració de la qual està prevista per al juliol a Ankara. A la capital turca es parlarà d’indústria de defensa, de l’esforç del 5% del PIB dels aliats per invertir en defensa, del suport a Ucraïna i d’una quarta dimensió», que és el flanc sud.

Es tracta d’un espai commocionat també per la guerra de l’Iran. De fet, en aquesta cimera d’Ankara, per primera vegada l’OTAN hi convida els ministres d’Exteriors dels seus col·laboradors al golf Pèrsic: els Emirats, Qatar i Bahrain.

Aquesta cimera se celebrarà, si no es torcen les coses, quan ja s’estigui consolidant l’acord de pau entre els Estats Units i l’Iran. Colomina ho ha celebrat perquè «posarà final almenys a l’amenaça nuclear». L’OTAN ha mirat l’Iran amb molta atenció, «conscient de l’amenaça que representava l’Iran pel seu pla nuclear, els seus míssils balístics i la seva acció a través de ‘proxys’ regionals».

L’Aliança –ha explicat Colomina– ha decidit no jugar un paper directe en el conflicte, però sí que mira d’impulsar els seus aliats de la regió «perquè tinguin més presència en el postconflicte», amb, entre altres finalitats, «provar de garantir la llibertat de pas per l’estret d’Ormuz».

Relació amb els Estats Units

Javier Colomina ha llançat un missatge d’unitat al si de l’OTAN. Ha restat efectes a la crisi de credibilitat de l’Aliança suscitada per les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, sobre Groenlàndia, per a Albert Sáez, «l’elefant» que es mou per l’habitació.

Un conflicte entre membres de l’Aliança és «una fantàstica fantasia periodística», ha dit Colomina, si bé ha admès que aquesta inquietud està «basada en algunes declaracions». El diplomàtic prefereix donar rellevància, més que als comentaris de Trump, a l’actitud dels Estats Units amb els seus aliats. «Sempre hem sentit un compromís [dels EUA] molt ferm amb l’article 5 i amb la defensa col·lectiva –ha explicat–. És veritat que han demandat un canvi per a aquesta defensa col·lectiva: més Europa i més Canadà, més Unió Europea en una OTAN més forta. És un canvi en com es porta la càrrega de seguretat, que implicarà que els europeus facin molt més en l’àmbit convencional».

I allà ha llançat el seu missatge l’ambaixador: «La relació transatlàntica continua sent l’essència de la nostra seguretat; no hem d’aspirar a substituir-la». I això, perquè «el que es produeix no és una reducció del compromís nord-americà amb l’Aliança, sinó un canvi en com es fan les coses. L’Aliança era massa dependent dels Estats Units».

Aquesta situació «ens ha obligat que Europa prengui una sèrie de decisions, a fer-se més responsable de la seva defensa convencional. I Europa hi està treballant».

Les primeres decisions d’aquesta nova actitud europea són, és clar, econòmiques, en una Europa que –ha remarcat Colomina– no té una indústria de defensa unitària. «Sense aquestes decisions, serà difícil que la UE es converteixi en l’actor de seguretat que els EUA demanen i l’OTAN aplaudiria».

En la nova proactivitat europea «hi ha un compromís sòlid pel 5% d’inversió dels nostres governs», ha assegurat. Aquest és «un missatge que s’ha llançat amb claredat a les indústries de defensa, que ara poden produir amb una mirada en el futur sabent que no faltaran els diners». Ara bé, «les indústries han de dinamitzar-se per produir més i més ràpid».

Ha sigut un altre dels missatges clau llançats des de Barcelona per una veu de l’OTAN conscient de les «moltes partides que es juguen al Mediterrani: la migració, la competició geoestratègica, la seguretat marítima…», i que ha celebrat que el Fòrum Mediterrani de Prensa Ibérica inclogui en la seva mirada la seguretat, perquè «sense seguretat, sense estabilitat, tota la resta no tindria lloc».