Duch i Borrell reclamen recursos per al Pacte Mediterrani de la UE

"El sud del Mediterrani no és el pati del darrere d’Europa". Amb aquesta idea, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, va reivindicar la rellevància estratègica d’una regió que presenta una complexitat creixent que, va dir, es tradueix també en noves oportunitats. No obstant, el renovat interès de la Unió Europea pel Mediterrani, amb el Pacte pel Mediterrani, arriba tard i és rebut, si més no, amb cautela. Així ho van posar de manifest ahir Duch i Josep Borrell, excap de la diplomàcia europea i actual president del CIDOB, durant una conversa moderada per Gemma Martínez, directora d’EL PERIÓDICO.

En el marc de la tercera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, una iniciativa impulsada per Prensa Ibérica amb el suport de la Fundació La Caixa, els dos ponents van coincidir en la necessitat de traslladar a la realitat els compromisos que estan recollits en la proposta de la Comissió Europea per als països veïns del Mediterrani.

"Hi ha d’haver voluntat política i hi ha d’haver diners, i ara per ara els diners no hi són", va advertir Duch, que al seu torn va reivindicar la contribució d’institucions i entitats catalanes en l’elaboració del pacte. Malgrat les seves carències, el conseller va defensar una lectura positiva de la iniciativa. Borrell, en canvi, es va mostrar més escèptic. "Més que un pacte, és una proposta de la Comissió. No és un acord entre el nord i el sud. En el millor dels casos, és una declaració d’intencions de la Comissió Europea", va criticar l’excap de la diplomàcia comunitària.

Full de ruta

La conversa va girar al voltant del Pacte pel Mediterrani, que la UE va presentar l’octubre del 2025, un full de ruta destinat a reforçar les relacions amb els països veïns de la regió, en un context geopolític i econòmic que cada vegada és més convuls. El pacte estableix les bases de la cooperació entre la UE i els països del sud del Mediterrani, des del nord de l’Àfrica fins al Pròxim Orient, i es guia per tres grans eixos. El primer preveu l’impuls de la col·laboració educativa, amb iniciatives com per exemple l’ampliació dels programes Erasmus i la creació d’una Universitat del Mediterrani. També l’enfortiment dels vincles econòmics, comercials i d’innovació. I, finalment, el compromís d’abordar la migració irregular als països d’origen, una qüestió especialment sensible per al bloc.

Tant Borrell com Duch van aprofitar el debat per qüestionar l’enfocament de les polítiques europees pel que fa a matèria migratòria. La conversa sobre el Pacte pel Mediterrani va derivar d’aquesta manera cap al Pacte Europeu de Migració i Asil, que ha entrat en vigor aquest mes i que té com a objectiu reforçar el control de les fronteres exteriors de la Unió Europea.

"Tinc la impressió que els europeus continuen mirant el Mediterrani principalment com una barrera davant la immigració", va afirmar Borrell. Segons el seu parer, la immigració és la prioritat de la UE en les relacions amb els països del sud. "El que ens interessa no és tant la democràcia com l’estabilitat, perquè la inestabilitat obre la porta a la immigració irregular", va explicar.

"S’estan establint sistemes per traslladar fora del territori europeu els migrants que no poden ser retornats als seus països d’origen. Com que no els volem aquí, els enviem a tercers països que, en molts casos, no destaquen precisament pel seu respecte als drets humans", va denunciar Borrell. Per la seva banda, el conseller va coincidir amb l’excap de la diplomàcia europea en la valoració negativa de la política antiimmigració.

Reduir les desigualtats

En la seva intervenció, Duch va remarcar la bretxa existent a una banda i a l’altra del Mediterrani com una preocupació que també ha d’assumir la UE, i va reclamar que Brussel·les atorgui més prioritat a la cooperació amb els seus veïns del sud. El conseller va exemplificar aquesta divisió amb l’evolució de la democràcia de la regió, citant el desenllaç de les transicions que es van iniciar després de la Primavera Àrab.

"No existeix al món un riu, un mar o un estret que separi dues realitats socioeconòmiques tan diferents com les de les dues vores del Mediterrani", va coincidir Borrell. L’ex alt representant de la Unió Europea va remarcar que la bretxa de renda i la diferència demogràfica entre el nord i el sud de la regió generen una poderosa força d’atracció. "La ribera nord del Mediterrani actua com un imant que atrau de manera natural els que viuen a l’altre costat", va assenyalar, i va incidir que s’han d’abordar les causes profundes de les desigualtats i dels conflictes a la regió.

«Brussel·les ha de donar més prioritat a la cooperació amb els seus veïns del sud»

Jaume Duch

Conseller D’unió europea i acció exterior

«La inestabilitat obre la porta a la immigració irregular. Interessa l’estabilitat»

Josep Borrell

President del Cidob