El protagonisme de Trump converteix el G7 en un "G6+1"

"Això no és un G-7, és un G6+1". Ha sigut la frase més repetida durant aquesta cimera celebrada a Évian-les-Bains. El ‘+1’ és Donald Trump, i per a periodistes, aliats i diplomàtics, no hi ha hagut dubte que el president dels Estats Units ha acaparat tot el protagonisme.

Abans fins i tot d’aterrar, Trump ja va condicionar la cita. L’organització es va adaptar als seus temps i prioritats, ja que es va retardar el seu inici perquè pogués assistir a la baralla d’arts marcials mixtes organitzada als jardins de la Casa Blanca el dia del seu 80è aniversari i es va optar per relegar el debat sobre el canvi climàtic per evitar tensions. L’expectació va augmentar després de l’acord de l’Iran i els EUA, anunciat diumenge a la nit. Totes les mirades estaven posades sobre Trump, que havia de trencar el seu silenci a Évian després d’aquest primer pas cap al desbloqueig del conflicte a l’Orient Mitjà.

La incertesa va acompanyar la delegació nord-americana fins a l’últim dia de la trobada. El record de la cimera del 2025 al Canadà, on Trump va abandonar la reunió abans de temps, planejava en l’ambient. "¿Som optimistes respecte al fet que Trump vindrà?", va preguntar aquest dimecres Giorgia Meloni a Ursula Von der Leyen davant el retard de 45 minuts del mandatari a la primera reunió del dia. "Va dir que vindria", va respondre l’alemanya. La inquietud tornava a fer-se visible entre la resta de líders. Fins que va aparèixer fent una entrada pròpia del seu característic estil: "Soc el cap", va afirmar el republicà davant els líders que es trobaven ja asseguts a la taula de reunions.

Cooperació o disputa

A Évian, els líders van rebre Trump en guàrdia després dels atacs recents del republicà a compte del rebuig de tots ells, junt amb la resta de membres de l’OTAN, a ajudar els EUA en la guerra a l’Orient Mitjà, o davant les recurrents amenaces o imposicions d’aranzels per forçar acords beneficiosos per a Washington. En aquest context, el dubte era si el president nord-americà arribaria amb ganes de baralla o obert a cooperar.

Conscient del molt que li agrada al republicà ser afalagat o potser per intentar reconciliar-se amb ell després de provocar la seva fúria al dir que els EUA estaven sent "humiliat" pels negociadors iranians, el canceller alemany, Friedrich Merz, li tenia preparada una sorpresa pel seu recent aniversari a la seva arribada a la cimera: una samarreta de la selecció alemanya de futbol amb el seu cognom i el número 47, amb referència al seu mandat (és el 47è president dels EUA). "Som al mateix equip", va escriure Merz a X al costat d’una imatge del moment. L’avi patern de Trump era d’origen alemany.

I si Trump ha sigut el protagonista, el guanyador de la cimera ha sigut el seu amfitrió, Emmanuel Macron, que es va posar a l’esquena els menyspreus recurrents que li dedica el nord-americà per marcar-se un gol diplomàtic. Ha aconseguit que la cimera hagi transcorregut plàcidament malgrat els pèssims antecedents del magnat novaiorquès i ha aconseguit arrencar a Trump un compromís, que falta per veure si s’acaba complint, per reprendre la mediació entre Ucraïna i Rússia, així com el seu recolzament per augmentar la pressió a Moscou mitjançant sancions al seu petroli i gas.

Macron també ha apel·lat al costat més vanitós de Trump i li complimentarà aquesta nit amb un sopar de gala al palau de Versailles per celebrar el 250è aniversari de la independència dels EUA, precisament al lloc on es va firmar el tractat. Abans de partir cap a la capital francesa, Trump va considerar que el seu viatge a Évian ha sigut "un gran èxit".

Subscriu-te per seguir llegint