Reptes municipals
Els alcaldes comparteixen receptes per combinar turisme i habitatge
Els alcaldes de Barcelona, Palma, Màlaga i Cartagena valoren limitar preus de lloguer i demanen eines per accelerar la construcció
Toni Sust
Quatre alcaldes de ciutats unides pel mateix mar van abordar ahir el seu futur en la segona jornada del III Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Jaime Martínez Llabrés, alcalde de Palma; Francisco de la Torre, alcalde de Màlaga, i Noelia Arroyo, alcaldessa de Cartagena, van participar en el debat Els reptes del Mediterrani, i van demostrar el que ja se sap: els responsables de la gestió local són els primers a detectar els problemes que viu la gent.
L’habitatge és ara mateix el problema més apressant a gairebé tot arreu. El moderador del debat, el director de Continguts i Relacions Institucionals de Prensa Ibérica, Albert Sáez, va posar la qüestió sobre la taula perquè cadascun dels alcaldes l’abordés en funció de la seva realitat i de les mesures que prenen des dels seus respectius consistoris.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni / Jordi Otix
«El gran repte és que l’èxit de les ciutats no impedeixi a la gent continuar vivint-hi»
Jaume Collboni
Alcalde de Barcelona
Ideologies i polítiques
De vegades, compartir una mateixa ideologia no suposa obligatòriament executar les mateixes polítiques, perquè no sempre les realitats que viuen les urbs són idèntiques. És a dir, Palma, governada pel PP, prohibeix els pisos turístics, que Màlaga, governada també pel PP, considera un actiu que cal preservar i augmentar. Que en cada lloc es viuen situacions variables és una cosa que va quedar clara ahir quan van sortir a col·lació en la conversa dos elements vinculats a la regulació del sector de l’habitatge: els límits al lloguer d’habitatges habituals i la gestió dels pisos turístics.

Jaime Martínez Llabrés Alcalde de Palma / Jordi Otix
«Que ens donin totes les eines i cada ciutat prengui les decisions»
Jaime Martínez Llabrés
Alcalde de Palma
Palma veu, com Barcelona, on mana el PSC, un problema als pisos turístics, una amenaça a la capacitat dels habitants locals d’accedir a un habitatge. Per això, va dir el balear Martínez Llabrés, Palma ha vetat el lloguer turístic en totes les modalitats i ha aprofundit el combat de l’oferta il·legal: "El 2025 es va reduir un 25%, quan de mitjana a tot Espanya va baixar només un 3%". En canvi, va remarcar, la capital mallorquina no comparteix la fórmula de limitar els lloguers: "Necessitem altres eines. Que ens donin totes les eines i que cada ciutat prengui les decisions, nosaltres som els que estem al territori".
Barcelona, va recordar Collboni, té previst que els prop de 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat deixin d’existir el 2028, quan es podrà aplicar la legislació autonòmica que ho permet. D’altra banda, el socialista defensa a ultrança la limitació del lloguer habilitada pel Govern del PSOE, de la qual afirma que ha suposat una congelació de preus. "Vivim la paradoxa de ser ciutats que podem tenir èxit en l’àmbit econòmic, en el nombre de visitants, de congressos, com és el cas de Barcelona, i que això sigui incompatible amb el fet que la gent es pugui quedar a viure al seu barri o a la ciutat". I va afegir: "El gran repte és que l’èxit de les ciutats no vagi en detriment del dret de les famílies de treballadors i de les classes mitjanes urbanes a continuar vivint-hi".

L'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre / Jordi Otix
«El pes dels habitatges turístics és del 70% de l’oferta de llits»
Francisco de la Torre
Alcalde de Màlaga
El malagueny Francisco de la Torre, també del PP, li va contestar amb una altra dada, al remarcar que aquesta norma ha propiciat una caiguda de l’oferta de pisos tan notable que cada un que s’ofereix compta amb "400 sol·licitants". De la Torre va explicar que a Màlaga hi ha un problema clar perquè es construeixi més habitatge per a la població local: la falta d’energia que proveeixi solars on es podrien construir 6.000 pisos: "6.000 pisos aturats per no tenir la potència necessària".
A Màlaga, va prosseguir De la Torre, el turisme genera més de 50.000 llocs de treball, i els pisos turístics tenen un pes rellevant davant la falta d’hotels: "Els habitatges turístics representen el 70% de l’oferta de llits. És obvi que nosaltres no els podem treure. És molt més fàcil crear habitatge turístic que un hotel".

Noelia Arroyo Alcaldessa de Cartagena / Jordi Otix
«Catifa vermella a la inversió per fer més pisos turístics i més hotels a Cartagena»
Noelia Arroyo
Alcaldessa de Cartagena
Cartagena demana turisme
També l’alcaldessa de Cartagena va assenyalar que aquest model no és nociu en el seu cas. Noelia Arroyo va dir que els pisos turístics no suposen cap amenaça per a l’habitatge local. I va anar més enllà, en el que és una prova que Barcelona i Palma viuen situacions molt diferents: "Jo no tinc un problema de pressió turística, si hi ha inversors que m’estan escoltant, catifa vermella a la inversió per fer més pisos turístics i més hotels a Cartagena".
Arroyo va citar una cosa que sí que considera que és un obstacle: un estudi ha detectat que a Cartagena un 8% del parc d’habitatge, "11.000 pisos", estan buits, perquè els seus propietaris no els lloguen per temor d’impagaments o danys. També es va remuntar a l’època romana per citar la Via Augusta com un element d’unitat entre ciutats del mateix mar, que va comparar amb el corredor mediterrani: "Es va passar de la pobresa a un imperi de prosperitat gràcies a la Via Augusta".
Subscriu-te per seguir llegint
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa