Espanya reforçarà l’OTAN amb vuit caces, tres avions cisterna i una fragata

Espanya va anunciar ahir el compromís de participar en el reforç de les capacitats de dissuasió i defensa de l’OTAN, després que els Estats Units hagin anunciat la intenció de reduir la contribució a l’aliança en l’àmbit de la defensa convencional, per exigir als altres estats membres que assumeixin més responsabilitat i inverteixin més per garantir la seva seguretat.

"Durant massa temps, l’OTAN ha sigut un tigre de paper i un carrer de sentit únic", va dir el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, durant la intervenció en la reunió de ministres de Defensa de l’organització a Brussel·les. Hegseth va anunciar una revisió de la contribució dels Estats Units al model de defensa transatlàntic que es concretarà els pròxims sis mesos.

"Serà una veritable revisió. Estarà dissenyada per assegurar que l’OTAN avanci ràpidament i irreversiblement cap al lideratge europeu i assumeixi la responsabilitat principal de la defensa d’Europa", va dir. El secretari de Guerra va advertir, a més, que els EUA condicionaran el pagament de la seva quota anual a l’aliança al fet que els aliats compleixin els objectius d’inversió en defensa. "Si altres aliats no hi inverteixen amb urgència, les nostres contribucions disminuiran", va dir.

Omplir buits

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va assegurar després de la reunió que els aliats "estan d’acord en la necessitat d’intensificar els esforços a mesura que els EUA ajusten els seus compromisos". Rutte va explicar que el model amb què treballa l’organització es basa en la planificació de qui fa què en cas de crisi. Alguns dels buits que Washington deixa en aquest model ja han sigut assumits per d’altres països, però "encara queda feina per fer".

Espanya és un dels països que s’han compromès a reforçar la posició en l’aliança davant el replegament nord-americà. "Hem avançat que incrementarem la nostra participació amb tres tanquers més, amb vuit avions caces més, amb una fragata i amb sistemes de defensa aèria. Per tant, permanentment complim, treballem, aportem el que ens demanen", va dir la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, després de la reunió.

Robles va assegurar que Espanya "ja planifica i treballa juntament amb el comandament suprem aliat i per complir el que ens han demanat en aquest objectiu de capacitats". Uns objectius de capacitats que els aliats van pactar fa un any a la cimera de la Haia i s’han vist obligats a revisar davant l’anunci dels EUA.

La ministra de Defensa va posar, a més, en valor la contribució d’Espanya a l’aliança, davant de les crítiques de l’Administració Trump, amb més de 3.000 soldats en missions. "Crec que no pot posar ningú cap pega, ni cap obstacle, ni cap inconvenient a la participació en missions d’Espanya, que ha sigut total i absoluta", va assenyalar Robles.

Pete Hegseth va fer el discurs davant els aliats a dos quarts de deu del matí i se’n va anar a dos quarts d’onze. Els va acusar de centrar-se en "la igualtat de gènere, el canvi climàtic i l’austeritat", en comptes de centrar-se "en tancs, avions de combat i sistemes de defensa aèria". Els va amenaçar de tallar fons si no compleixen la despesa en defensa marcada per Washington i, abans de sentir la resposta dels seus socis, se’n va anar.

Hegseth tampoc es va quedar a la reunió del grup de contacte per a Ucraïna, que coordina el suport militar al país davant la invasió russa. Com és habitual, Rutte va evitar comentar les crítiques de l’Administració Trump a l’aliança. També va evitar contestar a preguntes sobre si la "revisió" de la contribució dels Estats Units a l’OTAN és una mena de càstig col·lectiu, pel rebuig de la majoria d’aliats respecte a la guerra a l’Iran o pel fet de no invertir en defensa tant com Washington considera suficient.