El Govern prepara la pròrroga de la rebaixa dels combustibles a l’estiu i els socis pressionen per mantenir tot el pla anticrisi

El Govern preveu prorrogar fins al 30 de setembre algunes de les mesures del decret anticrisi per pal·liar les conseqüències econòmiques per la guerra a l’Orient Mitjà. Entre aquestes, és sobre la taula mantenir les rebaixes fiscals als combustibles i les ajudes directes als fertilitzants per frenar l’alça en els preus dels aliments, perquè es dona per fet que, malgrat l’acord de pau entre els Estats Units i l’Iran, no es produirà una correcció immediata als mercats. Després de la ronda de reunions amb els diferents sectors econòmics especialment afectats, l’Executiu pretén consensuar el contingut del nou decret amb els seus socis parlamentaris.

A l’espera de les negociacions amb els partits, ja que no hi ha hagut encara contacte amb cap grup, a la Moncloa asseguren que segueix «obert» el contingut del nou decret que s’aprovarà en un Consell de Ministres el 29 de juny. El que sí que avancen les mateixes fonts és que tant les ajudes per compensar l’increment de costos dels fertilitzants i combustibles són crucials per contenir la inflació.

El Banc d’Espanya pronostica una pujada de la inflació del 3,6% durant tot aquest any, segons la projecció del seu informe anual publicat aquest dijous. Així mateix, fonts de l’Executiu assenyalen que la seva intenció és que el nou decret «vagi en la línia» de l’aprovat després de l’inici del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, tant referent a les mesures com en els recursos que pugui mobilitzar i durada. Es prolongarien el gruix de les mesures durant tres mesos més, amb la qual cosa la rebaixa d’impostos dels carburants es mantindria durant totes les vacances d’estiu, quan es concentren milions de trasllats per carretera.

Mantenir l’escut per complet

Les exigències dels socis coincideixen que es mantinguin les actuals mesures, segons les fonts parlamentàries consultades, amb la prioritat de mantenir les rebaixes fiscals als combustibles i les ajudes de 20 cèntims per litre de carburant a sectors específics (transport, agricultura, ramaderia i pesca). A partir d’allà, alguns partits tornaran a plantejar exigències que no van aconseguir pactar en l’anterior negociació.

Des del PNB i BNG avancen que plantejaran l’extensió de la rebaixa de l’IVA als aliments, a més de mesures concretes per frenar la crisi energètica. A Podem, per la seva banda, apunten que inclouran en la seva llista de demandes limitar els marges de beneficis de grans cadenes de distribució, establir un impost extraordinari a la gran banca i les energètiques o recuperar el transport públic gratuït.

La celebració del Consell de Ministres s’avançarà al 29 de juny, un dilluns, un dia sobre la data setmanal habitual, precisament perquè les mesures en vigor decauen en bona mesura el 30 de juny. Fonts del Ministeri d’Economia que dirigeix el vicepresident primer, Carlos Cuerpo, apunten per la seva banda, que encara s’està analitzant l’impacte econòmic i l’efectivitat de les mesures adoptades en el primer paquet anticrisi. En qualsevol cas afegeixen que la decisió de les mesures que es prorroguin o l’adopció d’algunes de noves «seran abordades amb els grups parlamentaris».

Combustibles, sí; llum i gas, no

El Govern va posar en marxa a finals de març un pla d’acció per frenar la pujada dels preus de l’energia desencadenats per l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà. Un paquet de mesures que tenia com a pilar fonamental l’aplicació de diferents rebaixes fiscals en combustibles, electricitat i gas natural per contenir les pujades en ple terratrèmol als mercats energètics. Les rebaixes d’impostos estava previst que, amb caràcter general, continuessin vigents fins al 30 de juny, però al reial decret es contemplava la possibilitat de desactivar-se un mes abans de manera automàtica depenent de si els preus baixaven o no pujaven gaire.

Una clàusula de desactivació que el Govern va aplicar a part de les rebaixes fiscals dels rebuts de la llum i del gas perquè s’estaven abaratint malgrat el context de guerra. Des de l’1 de juny va deixar d’aplicar-se la rebaixa del 21% al 10% de l’IVA per a electricitat i gas natural i també es va retirar la reducció al mínim permès per la UE de l’impost especial de l’electricitat, que va tornar a pujar al 5,11% habitual davant el 0,5% de les últimes setmanes de manera excepcional. El que sí que ha sigut vigent fins a final de juny és la suspensió de l’impost del 7% al valor de la producció de l’electricitat, i previsiblement serà una de les mesures que el Govern renunciarà a prorrogar.

Sí que han continuat aplicant-se les rebaixes fiscals extraordinàries a la gasolina i el gasoil un IVA reduït al 10% i una rebaixa al mínim permès per la UE dels impostos especials dels hidrocarburs), i resulta més que probable que es mantinguin durant l’estiu, com reclamen els socis parlamentaris i també dels sectors econòmics més afectats i per les associacions de gasolineres.

Vigilància especial a les petroleres tot l’any

L’Executiu va incloure en el decret de mesures ‘anticrisi’ la posada en marxa a càrrec de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) d’un control exhaustiu de la formació de preus dels carburants amb una vigència de tres mesos, fins a finals d’aquest mes. Però ara ha aprovat prolongar el control de les grans petroleres durant tot l’any.

El Govern mantindrà fins a final d’any l’obligació de les grans petroleres, les que tenen refineries a Espanya (Repsol, Moeve i BP), d’informar cada setmana la CNMC sobre els seus costos d’adquisició de productes petrolífers i sobre els preus a què subministren els carburants a les gasolineres. L’objectiu era reforçar la vigilància sobre l’evolució dels marges dels grups energètics, i molt singularment dels del sector dels carburants, per evitar creixements desproporcionats. La CNMC va incrementar la periodicitat de la publicació dels seus informes sobre l’evolució dels preus dels combustibles a les 12.000 gasolineres espanyoles i ho ha estat fent cada setmana, i no cada mes.