Les "línies vermelles" de Feijóo a Abascal provoquen una dura resposta de Vox

A poc a poc, Alberto Núñez Feijóo va fent passos per normalitzar els acords amb Vox, que tres anys després es tornen a produir a nivell de les comunitats autònomes, com proven les coalicions que ja funcionen a ple rendiment a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. El president del Partit Popular (PP) va triar un espai de màxima audiència com el del popular programa El Hormiguero, d’Antena 3 Televisión (que va registrar un 13% de quota de pantalla amb l’entrevista al líder de l’oposició) per parlar més clarament que mai d’un possible Executiu al costat dels de Santiago Abascal.

Tot i que ho va fer posant "línies vermelles", que no revesteixen una novetat estricta, però que potser mai s’havien explicitat davant una audiència tan gran. Entre aquestes, i destacadament, la defensa del model autonòmic, contra el qual el partit de l’extrema dreta ha bramat des de la seva fundació fa ara una mica més d’una dècada; la igualtat de gènere i les polítiques de combat de la violència masclista, posades en solfa per Vox i la defensa dels drets LGTBI.

La reacció pública de Vox va tardar poc a arribar. El secretari general del seu grup parlamentari, José María Figaredo, va convocar els mitjans al passadís del Congrés, on acabava el ple setmanal, per arremetre així contra el líder dels populars: "La sensació és que Feijóo està fent el mateix que l’any 2023, que és vendre la pell de l’os abans d’haver-lo caçat. Que no hem guanyat les eleccions encara, i sembla que ja s’està repartint els ministeris". Per Figaredo, que va comparèixer al costat del portaveu adjunt de Vox, Carlos Hernández Quero, "plantejar línies vermelles, verdes o blaves a aquestes altures de la pel·lícula és una tonteria. No estem en el moment, ni tan sols a prop, de formar govern".

"No troba el seu lloc"

Al marge del missatge públic, al quarter general d’Abascal hi ha un important descontentament amb Feijóo i el seu missatge, que no és d’ara, sinó de fa mesos. Creuen que el president del PP no acaba de "trobar el seu lloc" i li critiquen certa ambivalència discursiva.