El Partit Comunista cubà beneeix la reforma econòmica de Díaz-Canel

"La realitat ens imposa canvis urgents i necessaris". La sentència del comitè central del Partit Comunista de Cuba (PCC) ocupava ahir la portada del seu òrgan oficial, Granma, i resumia l’aprovació per part de la plana major de les transformacions econòmiques i socials presentades fa uns dies pel primer ministre, Manuel Marrero Cruz. L’obertura al capital cubano-nord-americà, els canvis en el negoci immobiliari i bancari, les noves regulacions de l’ús de la terra i, a més, el profund ajustament en l’aparell estatal van ser anunciades enmig d’una crisi sense precedents que té l’illa a les fosques, cada vegada més empobrida, i amb escenes de malestar al carrer.

Santiago de Cuba va ser escenari de fortes expressions de descontentament les últimes hores. La llum verda emesa pel comitè central, encapçalat pel president Miguel Díaz-Canel, tindrà l’immediat efecte a l’Assemblea Nacional. L’Havana necessita a aquestes altures que Washington expressi conformitat respecte al gir, tot i que no tingui ara com ara una correspondència política. Des del gener, els Estats Units escanyen l’illa amb el setge energètic i la pressió als inversors estrangers perquè abandonin l’illa, fet que ha passat d’una manera manifesta i accelerada en àrees estratègiques com ara el turisme i la mineria.

Silenci de la Casa Blanca

Hi ha una segona raó perquè l’oficialisme avali les reformes: tenen el suport del Raúl Castro. El general de divisió José Amado Ricardo Guerra, membre del Buró Polític i secretari del Consell de Ministres, va dir que el general nonagenari havia sigut consultat i s’hi va mostrar "plenament d’acord".

El silenci de la Casa Blanca és eloqüent davant la temptativa de modernització del sistema bancari, financer i tributari, la disposició a implementar una nova política de preus, fomentar l’autonomia de les empreses estatals i els municipis, i atorgar més facilitats per a la inversió estrangera. El paquet de mesures inclou la dolarització parcial de l’economia i una apertura que s’ha d’estendre amb més èmfasi cap al transport, el comerç en general, la gastronomia i els serveis. Els EUA també han exigit canvis polítics i el replegament militar en el control de l’economia.