Jordi Aragonès, el cosí de l’expresident que vol portar Aliança Catalana a l’Ajuntament de Barcelona

La política és rica en ironies del destí i Aliança Catalana ho ha comprovat amb l’elecció del seu candidat a l’alcaldia de Barcelona. El partit de Sílvia Orriols va estar mesos buscant un perfil independent o de l’òrbita de Junts per intentar allunyar-se de l’etiqueta d’extrema dreta i comptar amb millors cartes per conquistar una ciutat que ha tingut governs municipals de centreesquerra en 43 dels últims 47 anys. La recerca ha sigut en va i finalment s’ha decantat, més per obligació que per convicció, per una opció completament oposada: la d’ un fundador i ideòleg de la formació. Un perfil que és pur ADN d’Aliança.

Jordi Aragonès (1993, Pineda de Mar) és el secretari d’Estudis i Programes del partit des de la seva fundació el 2020, cosa que li dona un seient al Comitè de Govern, el nucli dur de la formació. Això ha fet que molts el defineixin com el «cervell» d’Aliança. És el responsable, en definitiva, d’haver creat un ideari que pivota sobre la defensa de la independència unilateral i un discurs contrari a la immigració i a l’islam. Una doctrina que ja ha demostrat tenir molta penetració a l’interior de Catalunya, però que s’ha de veure si té la mateixa acollida a la capital. Les municipals seran la gran prova de foc.

Aquest dirigent d’Aliança sempre ha estat vinculat a la docència. A la pàgina web del partit declara haver cursat el grau en Història a la Universitat de Barcelona (UB); un màster en Història Contemporània i Món Actual al mateix centre, i el màster en Formació del Professorat a la Universitat de Girona (UdG). Després ha fet classe tant a la universitat com en instituts de secundària. És als instituts on, segons ha explicat, ha cultivat la seva posició contrària al multiculturalisme per la dificultat, segons el seu punt de vista, per integrar certes cultures d’altres parts del món.

Milei és un referent ideològic a l’hora de reduir al màxim el pes de l’Estat

Jordi Aragonès.

— Candidat d’Aliança Catalana a Barcelona

Defuig l’etiqueta d’extrema dreta, però encaixa amb la majoria de patrons que la defineixen en aquesta part del món, i no només pel seu rebuig de la immigració. Més d’un lustre en la direcció d’Aliança ha fet que ja s’hagi prodigat en els mitjans de comunicació. Allà ha situat l’ex primera ministra britànica Margaret Thatcher com a referent polític i ha expressat el seu recolzament a les polítiques de Donald Trump als Estats Units i a les de Javier Milei a l’Argentina. De fet, si hagués de triar entre tots dos, es decantaria per l’argentí. «És molt més liberal i és un referent ideològic a l’hora de reduir al màxim el pes de l’Estat», va explicar fa ja un temps a ‘The Objective’. També és un gran defensor d’Israel, que considera un exemple a seguir per a Catalunya.

El liberalisme està sempre present en el seu discurs: s’oposa a les regulacions en vivenda, com a mínim a les que busquen limitar-ne el preu, i també torça el gest davant impostos com la taxa turística. El seu partit, recentment, es va oposar a la seva pujada al Parlament. «És una mera operació recaptatòria», va exposar Orriols. En canvi, sí que és intervencionista en la qüestió migratòria: la seva recepta és imposar una « moratòria» a l’entrada migrants, als quals assenyala com els responsables que els salaris a Catalunya no siguin a la mitjana europea. També els responsabilitza del retrocés del català. En els últims mesos s’ha convertit en l’interlocutor d’Aliança amb el món econòmic de Barcelona. En aquestes trobades ja es presentava com el candidat a la ciutat abans que la seva designació fos pública.

Cosí de l’expresident

No és la primera vegada que Aragonès s’enfronta al repte de ser candidat. Va ser el número dos d’Aliança per la província de Barcelona en les últimes eleccions al Parlament. En aquests comicis es va enfrontar a un familiar. És cosí de l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, que en aquesta contesa electoral era el candidat d’ERC. A cap dels dos li va anar bé. Jordi no va aconseguir l’escó i Pere va perdre la presidència. El dirigent d’Aliança és un crític ferotge d’Esquerra, però sempre s’ha mostrat respectuós en l’àmbit personal amb el seu parent més il·lustre.

Si ara aconsegueix representació al consistori, serà considerat un gran èxit per al seu partit i sortirà reforçat internament. L’últim baròmetre municipal de l’ajuntament va situar Aliança en quarta posició, amb un 3,9% de vots, per darrere de Barcelona en Comú (6,9%) i una mica per davant de Junts (3,4%). Si és regidor, promet fer parlar, però s’ha de veure quin marge tindrà per arribar a acords amb altres formacions. És un acèrrim detractor de Junts, ERC i la CUP pel seu paper en el procés; considera que el PSOE i el PP «són el mateix» i rebutja un acostament a Vox per la seva diferència en el tema «nacional». «No podem entendre’ns amb ells», va dir una vegada sobre el partit de Santiago Abascal.