L’‘herència Trias’ i la ‘generació Puigdemont’ es baten en les primàries de Junts per elegir candidat a Barcelona

Després de més d’un any i mig esfullant la margarida, Junts elegirà finalment aquest diumenge el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona. El partit guanyador de les eleccions del 2023 arriba últim a la carrera per al 2027. La resta de formacions fa ja un temps que prepara els seus candidats, a excepció d’Aliança Catalana, que va designar aquest divendres Jordi Aragonès com a alcaldable, i de Vox, que encara no té clara la seva apoesta. Però és que, a més, els postconvergents acabaran prenent la decisió a través d’unes primàries que la direcció del partit volia evitar i que més d’un dirigent veu com un «precongrés» del partit i fins a un «plebiscit» sobre el lideratge de Carles Puigdemont.

La votació comença aquest dissabte a les 10.00 hores del matí i acabarà diumenge a les 19.00 hores, moment en què es donarà a conèixer el guanyador. La decisió recau en prop d’un miler de militants, que hauran de triar entre Jordi Martí, Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas i Glòria Freixa. Els seus projectes de ciutat són semblants, tal com es va evidenciar en el debat de candidats celebrat aquest divendres, però cada candidat té els seus matisos i, sobretot, els seus afins.

Martí és el candidat de l’exalcalde Xavier Trias, que el va nomenar el seu successor quan va deixar el consistori el juliol del 2024, malgrat no comptar amb el consens de tot el partit. L’actual líder del grup municipal, que es va estrenar com a regidor del consistori fa 15 anys, encarna l’herència de Trias, amb qui va començar a treballar el 1988, i també de l’antiga Convergència. Aquest és un aspecte no menor, en un moment en què creixen les veus internes que reclamen un gir del partit perquè s’assembli més a les sigles que va fundar Jordi Pujol i que posen en dubte el lideratge de Puigdemont. Va ser justament aquest el motiu pel qual Josep Rius, que pertany al nucli de confiança de Puigdemont, va decidir retirar-se de la batalla. «No crec que s’hagi de plantejar el projecte de Barcelona estant al costat o al marge ni de Trias ni de Puigdemont», va afirmar a la carta a la militància on anunciava la seva retirada.

Justament, el llegat de l’exalcalde va ser el punt més aspre del debat de candidats d’aquest divendres. Martí va treure pit en més d’una ocasió de la seva experiència després de 15 anys al consistori i va prometre ser el «relleu» de l’exalcalde. Cap dels altres candidats va buscar el cos a cos amb l’actual líder municipal, però Calvo sí que va voler llançar-li una advertència durant l’últim torn d’intervenció. «D’alcalde Trias només n’hi ha un, no s’hereta», li va etzibar.

Més enllà de Barcelona

El fet que els altres tres aspirants entressin en política després del 2017 de la mà de l’expresident de la Generalitat fa inevitable que el resultat d’aquestes primàries tingui una doble lectura, que va molt més enllà de la capital catalana. Per això en les últimes setmanes s’han intensificat els moviments i maniobres internes per evitar arribar a aquest dissabte amb tres candidatures, a més de la de Martí, que puguin dividir el vot dels militants puigdemontistes. «Gent de la direcció del partit m’ha demanat que em retiri», va denunciar Cuevillas aquest mateix divendres en una entrevista a RTVE. També hi ha qui ha intentat convèncer Freixa que se sumés la candidatura de Calvo, però l’actual secretària primera de la Mesa del Parlament ha aguantat la posició i ha dit, en públic i en privat, que no es veia com a número dos de ningú.

Dins dels tres candidats que es poden considerar de la ‘generació Puigdemont’ també hi ha famílies i accents diferents. Calvo gaudeix d’un grau de coneixement més gran fora de Junts, gràcies a la seva trajectòria anterior com a periodista esportiva, i compta amb el recolzament de Míriam Nogueras, Albert Batet i Gonzalo Boye. Cuevillas també és més conegut pel gran públic a l’haver sigut el primer advocat de Puigdemont, tot i que la seva estratègia jurídica la dirigeix Boye. Va formar part del cercle de confiança de l’expresidenta Laura Borràs, però actualment és el més ‘outsider’.

Freixa és la menys coneguda fora de la formació, però té recolzaments importants dins i pot obtenir vots de diversos sectors, ja que el seu perfil és a mig camí entre l’ala convergent i el puigdemontisme. Va debutar en política després del referèndum de l’1-O el 2017, però havia militat a Convergència i és una de les veus del partit que defensen la seva herència. A més, se la considera liberal i pragmàtica. Tampoc és menor el recolzament explícit que li han brindat alguns dels seus companys d’escó, en especial el portaveu al Parlament, Salvador Vergés, a més de l’expresidenta de la Cambra, Anna Erra, o Joan Canadell.

El que sí que comparteixen els quatre candidats és districte: Sarrià - Sant Gervasi. Una cosa que tampoc és estranya, ja que és la zona amb més militants postconvergents i també on la formació, amb Trias al capdavant, va aconseguir uns millors resultats: un 40% dels seus veïns van triar la papereta de l’exalcalde el 2023.