Pèrits seleccionats per la jutge van alertar el 2021 que Plus Ultra va extreure a Panamà i Dominica els fons del rescat

Els pèrits independents del despatx Martín Molina, que van ser seleccionats per la jutge de Madrid María Esperanza Collazos, que va iniciar la investigació del cas Plus Ultra, van alertar ja el 2021 que els exdirectius de l’aerolínia, la majoria de nacionalitat veneçolana, van extreure a paradisos fiscals una part dels fons que van rebre pel rescat de 53 milions d’euros, segons consta en el vídeo de les seves compareixences, al qual ha tingut accés aquesta redacció. La magistrada es va inhibir de la causa, que ara instrueix José Luis Calama, que ha imputat l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero i les seves filles, Alba i Laura Rodríguez Espinosa.

A aquests experts els «va cridar l’atenció» que en la documentació aportada per aconseguir l’ajuda pública s’al·ludia a un préstec concedit per una societat el domicili social de la qual es trobava a l’illa caribenya de Dominica. «Però és que després comprovant el compte bancari que s’aporta, aquesta era d’una oficina de Caja General a Lisboa», va completar un dels pèrits, que després van ressaltar que «en els comptes anuals se significa que els diners són a Panamà. Localitzem que s’informa de tres llocs diferents on hi ha aquests diners», va lamentar.

A més, van completar els pèrits, a l’informe d’auditoria «en cap moment» es posava de manifest que un préstec s’hagués titulitzat «a Panamà, a Portugal o Dominica. La qual cosa ens genera encara més dubtes. Crec que bastant raonables per dir: ¡Uf!, compte amb aquest préstec participatiu».

Comptes maquillats

En aquest sentit, el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama va revelar en la interlocutòria del 18 de maig en què citava l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero a declarar com a investigat que l’aerolínia hauria maquillat els seus comptes per complir els requisits que li exigia el Govern del PSOE per accedir al rescat de 53 milions. Precisament, en l’interrogatori a Zapatero Calama va apuntar que quant a «les assegurances socials» li semblava «que Plus Ultra no estava al dia, ja que tenia un deute pròxim al mig milió».

Un altre punt que va cridar l’atenció als pèrits independents va ser que els exdirectius de l’aerolínia pretenien, en un primer moment, pagar 9 milions d’euros a l’empresa Petróleos de Venezuela SA (PDVSA).

A l’informe firmat pel pèrit Pedro Martín Molina per encàrrec de l’anterior instructora, es conclou que per evitar que els comptes reflectissin pèrdues que obliguessin a la dissolució, els directius de Plus Ultra van acordar un préstec participatiu del grup panameny Panacorp –que en realitat obligava a immobilitzar fons en un banc de Dominica–, provisions ajustades i un canvi de bonistes mitjançant l’embargament d’un avió. Tot això permetia maquillar la situació patrimonial i evitar que els fons propis apareguessin en negatiu».

Gibraltar, Suïssa, Maurici i Montenegro

Finalment, segons revela la fiscal d’anticorrupció Elena Lorente, els amos de la companyia aèria van transferir gran part dels diners que van rebre del rescat «a comptes bancaris a l’estranger, a favor de societats gestionades pel ciutadà holandès resident a Suïssa Simon Verhoeven», que segons anticorrupció també està vinculat a activitats de blanqueig mitjançant «la venda de rellotges de luxe per imports superiors a 240.000 euros».

En relació amb els fons del rescat de Plus Ultra, Verhoeven va fer «pagaments irregulars» que van arribar a «comptes en bancs del Regne Unit, Gibraltar, Suïssa, Illa Maurici i Montenegro», segons consta en una comissió rogatòria enviada a les autoritats helvètiques, a la qual ha tingut accés aquesta redacció.