Barons socialistes denuncien la "desconnexió" amb Sánchez i Madrid

Falten set dies per al Comitè Federal del PSOE, la reunió del màxim òrgan de direcció del partit entre congressos. La formació es prepara per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2027 sota el potent xoc de la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, de les revelacions del cas Leire Díez o dels nombrosos casos de corrupció que assetgen el Partit Socialista. El malson judicial s’afegeix a la denúncia de diversos dirigents territorials i locals: una certa "feblesa orgànica" i la "desconnexió" del president i líder del partit, Pedro Sánchez, i fins i tot de la direcció, de les federacions autonòmiques i dels dirigents locals socialistes.

Diversos barons regionals del partit es queixen, en conversa amb EL PERIÓDICO, del silenci que els arriba de Ferraz davant les seves múltiples demandes. "Ferraz no existeix. Hi ha un buit impressionant", assenyala un secretari general autonòmic. "¿Què hem fet en l’àmbit federal de gener a juny? ¿Importa a Ferraz què passa als territoris?", afegeix.

L’expresidenta d’Andalusia, Susana Díaz, ha posat veu a aquesta demanda a Antena 3: "El partit és molt més vertical que abans. Es prenen les decisions de dalt a baix i no de baix a dalt. Això és evident", va dir gràficament. I ho corroboren a aquest diari tant dirigents crítics com membres de l’Executiva Federal pròxims a Sánchez.

Un partit "centralitzat"

Un eminent membre de la direcció socialista reconeix que "el partit ha anat canviant progressivament en els últims anys" de manera que "s’ha anat centralitzant i perdent el caràcter federal". "Tant amb Felipe González com amb Zapatero, el PSOE va passar a un segon pla quan van arribar a la Moncloa, però ara aquest efecte ha sigut encara més gros perquè aquestes dues legislatures estan molt condicionades: la primera per la pandèmia i la segona per la feblesa parlamentària, i tota l’organització ha tendit a preservar el Govern", afegeix.

Aquest "model de partit més vertical" també és efecte de les primàries que va guanyar Sánchez el 2017, explica un dirigent històric del PSOE. "A aquest secretari general l’ha elegit directament la militància, fet que li dona tota la legitimitat, però alhora s’ha creat un hiperlideratge que ha contribuït a afeblir els òrgans de direcció intermedis", reflexiona.

Un exsecretari general autonòmic conclou que a Sánchez "no li importa el partit. Li importa el Govern". De fet, el qualifica com "un dels millors presidents del Govern que ha tingut el país", però també com a "potser el pitjor secretari general del PSOE". Quan Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, va deixar tot el poder del partit en mans dels seus secretaris d’Organització. I, com destaquen diverses fonts, aquests van ser primer José Luis Ábalos i, després, Santos Cerdán, de manera que "l’elecció no podia ser pitjor". "¿En quines mans hem estat?", lamenten.

Un dels exemples més clars de la "desconnexió" denunciada és el Consell Polític Federal, un òrgan de coordinació entre la direcció federal i les direccions regionals que es va reunir per última vegada a Saragossa el 2022. El 2017 Sánchez va anunciar la intenció de rellançar-lo i que se celebrés almenys una vegada a l’any. Però la realitat ha sigut la contrària. Ni tan sols assumptes com la proposta de finançament autonòmic, que va provocar molt de descontentament a diverses comunitats, van ser debatuts internament amb els barons.

Ministres en les federacions

"Sánchez no va tenir mai gaire interès en el partit i quan va impulsar Cerdán el 2021. El nou secretari d’Organització va apostar per encapsular-lo i aïllar-lo, de manera que el PSOE es va allunyar encara més del secretari general", explica un altre baró. D’aleshores ençà, el president ha anat afavorint el desembarcament de ministres als territoris en un procés en què "s’han imposat els lideratges des de dalt", explica un exalcalde. Avui, tres ministres són secretaris generals autonòmics: Óscar López (Madrid), Diana Morant (el País Valencià) i Ángel Víctor Torres (les Canàries); dues secretàries generals han deixat recentment el Govern per presentar-se a les eleccions autonòmiques –María Jesús Montero (Andalusia) i Pilar Alegría (Aragó)– i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, continua sent la líder dels socialistes de les Balears. En total, sis lideratges nacionals dirigeixen el PSOE a les comunitats respectives.

"El desembarcament de ministres obeeix a una dinàmica orgànica, no de rearmar el partit o reforçar els territoris. Sánchez vol garantir-se el seu suport amb vista al futur", argumenten en una direcció regional. "Som en un moment crític, a 11 mesos de les eleccions municipals i en vigílies d’unes eleccions generals i tots proven de situar-se en la millor de les posicions per a l’endemà de la derrota electoral", assegura un altre exdirigent molt pessimista respecte a les pròximes eleccions generals.

En la banda oposada, altres secretaris generals nascuts del territori, com Carlos Martínez a Castella i Lleó, Álvaro Sánchez Cotrina a Extremadura o Javier García a La Rioja intenten "regionalitzar el debat a les nostres comunitats autònomes". "El nostre principal buit, la nostra oportunitat és regional i marcar un perfil propi i allunyat de les notícies i els escàndols que arriben cada dia de Madrid, perquè aquest és precisament el marc que busca el PP", assegura un d’ells.

Sense debat en les executives

L’últim any, la nova secretària d’Organització, Rebeca Torró, que va tenir la difícil tasca de substituir Cerdán, ha visitat gairebé totes les federacions. No obstant, la concatenació d’eleccions autonòmiques a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia ha absorbit una gran part de les energies de Ferraz. Torró ha estat aquesta mateixa setmana, dilluns, a Valladolid reunida amb l’Executiva de Castella i Lleó; dimarts a Toledo, amb la de Castella-la Manxa i els seus secretaris provincials, i divendres a la del País Valencià, la seva federació.

Una altra crítica molt estesa al PSOE és l’escàs debat en l’Executiva Federal –que es reuneix aproximadament cada 15 dies– i fins i tot en el Comitè Federal. Dilluns, encara sota l’impacte de la valoració de les joies de Zapatero o després de l’entrada de la Guàrdia Civil a Ferraz, aquests dos assumptes no van despertar cap debat en l’Executiva. Fonts crítiques apunten que "els membres de l’Executiva prefereixen no pronunciar-se perquè Sánchez suporta cada vegada més malament la crítica". Altres fonts pròximes al president al·leguen que a cada executiva hi ha "almenys 10 o 12 intervencions, sí que hi ha debat". Però afegeixen que els que hi intervenen "mesuren molt les paraules" perquè les deliberacions solen acabar publicades en els mitjans de comunicació, de manera que "no hi pot haver un debat obert i sincer".

Dissabte, 27 de juny, se celebra el Comitè Federal. Fonts del comitè avancen que tampoc reflectirà la gran inquietud en què viu avui el partit, a banda de les crítiques que ja van aflorar l’any passat, les de García Page i les de l’alcaldessa de Palència, Miriam Andrés. "La resta tancarà files pendent del seu futur immediat en les municipals i autonòmiques", afegeix un membre del Comitè, "la majoria no voldrà quedar assenyalat com el qui no va recolzar el president del Govern en el moment més difícil de la legislatura".