La desaparició pública de Yolanda Díaz deixa Sumar desdibuixat davant el PSOE en plena crisi pels casos de corrupció

El 25 de febrer, Yolanda Díaz va anunciar la seva renúncia a tornar a liderar l’espai polític a l’esquerra del PSOE en les pròximes generals. La decisió, presa al marge del seu propi partit, va arribar després que altres aliats com Izquierda Unida li ensenyessin la porta de sortida i per deixar pas a un possible successor. El pla era que continués com a cap visible de Sumar en el Govern, mantingués la interlocució amb l’ala socialista de la coalició i continués sent un referent fins al final de la legislatura.

Però gairebé quatre mesos després d’allò, res del que s’havia planejat sembla haver-se complert i el buit polític és cada vegada més evident. No hi ha un relleu clar per assumir la candidatura i Díaz ha desertat en la tasca de personificar Sumar, que afronta certes tensions en la seva refundació i que ha quedat fortament desdibuixada en un moment crític per al PSOE pels diferents casos de corrupció. Un escenari que el soci minoritari de Govern no aconsegueix capitalitzar per la falta de referències i la incapacitat de marcar l’agenda.

En el dia d’avui, Sumar no té una veu clara en l’escena política. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el de Drets Socials, Pablo Bustinduy, són les dues figures que més marquen públicament posicions, però el fet que cap ostenti el lideratge formal rebaixa l’impacte dels seus missatges. Bustinduy, al qual molts miren des de fa mesos per encapçalar la pròxima candidatura, ha rebutjat en diferents ocasions fer aquest pas, tot i que hi ha qui encara confia que reconsideri la seva decisió.

La successió d’escàndols judicials també s’ha emportat per davant Sumar, que ha afrontat serioses dificultats per posar sobre la taula la seva agenda. L’entrada de l’UCO a la seu del PSOE a Ferraz, les imputacions de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero o l’aixecament de sumari de les anomenades clavegueres del PSOE –o cas Leire– s’han amuntegat en l’actualitat de les últimes setmanes, on el soci minoritari de Govern ha exigit tímidament més explicacions al PSOE, sense arribar a fer-ho de manera formal i sense tensar del tot la corda: apel·lant a la presumpció d’innocència i defensant per tots els mitjans la continuïtat d’un Govern que ja té data de caducitat.

Tampoc en l’àmbit parlamentari han aconseguit portar la iniciativa. El mateix dia en què anunciava a so de bombo i platerets al Congrés la seva proposta per regular la figura de l’expresident, s’aixecava el sumari del cas Leire Díez, en què es revelava el recolzament logístic i econòmic del PSOE a la lampista socialista i els contactes que va tenir amb la directora de la Guàrdia Civil i la Fiscalia General de l’Estat. L’allau de casos ha acabat per sepultar la coalició, que s’ha limitat a demanar «més explicacions», però que no ha sabut marcar perfil propi. Aquella norma que van presentar per mirar d’impulsar l’agenda anticorrupció ja està condemnada, assumeixen a Sumar, a no debatre’s fins a la pròxima tardor.

Només en una ocasió Sumar va moure fitxa. Va ser el 28 de maig passat, quan la resta de socis, com ERC, BNG o Podem, van preparar una sol·licitud conjunta sol·licitant formalment la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés. L’aprovació de la iniciativa estava assegurada, quan el soci minoritari del Govern va amenaçar el PSOE de recolzar-la també –cosa que va elevar la tensió a la coalició de Govern–. Després de l’avís, van pactar que fos el mateix president del Govern qui comparegués per voluntat pròpia, una cosa que farà finalment aquest dimecres, 24 de juny, l’última setmana de ple abans de l’estiu i gairebé un mes després que l’hi exigissin els seus aliats parlamentaris.

Desaparició pública de Díaz

Des de la denúncia de Díaz, l’encara vicepresidenta segona del Govern s’ha anat distanciant tant del partit que va fundar –i va deixar de liderar tres mesos després– com de la mateixa coalició que va aconseguir unir el 2023. En els últims mesos, la vicepresidenta s’ha retirat de la presa de decisions, i tampoc ha sigut present quan els seus li han requerit.

Va ser el cas de fa dues setmanes, quan Moviment Sumar va afrontar la crisi més gran viscuda en la seva curta vida, amb la dimissió de la secretària d’Organització entre acusacions de frau i de maltractament laboral contra l’actual coordinadora, Lara Hernández. Díaz, que havia sigut la principal valedora d’aquesta última, va rebre trucades aquells dies reclamant que mediés per posar pau, però fonts del partit apunten que no va agafar el telèfon. Una incompareixença que respon al desencant de la mateixa dirigent, que va anunciar la seva sortida forçada pel desgast i la pressió d’altres forces aliades, i que ara torna aquest malestar al projecte que va fundar fa tres anys.

La vicepresidenta ha centrat la seva activitat en el Ministeri de Treball i ha aprofitat per emprendre una ‘tourné’ de viatges oficials com a ministra. Una gira per nombrosos països on ha buscat potenciar la seva imatge internacional amb l’horitzó de postular-se com a candidata a la presidència de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Gran part de la seva gira ha anat encaminada a la seva projecció futura.

Ja al febrer, unes setmanes abans d’anunciar la seva sortida de la política, la dirigent va acudir als EUA, en un viatge on va visitar Cambridge i Nova York. Allà es va reunir, entre d’altres, amb la representant especial de l’OIT davant les Nacions Unides, Cynthia Samuel-Olonjuwo. Una setmana després, el 13 de febrer, va acudir a Xipre per reunir-se amb els seus homòlegs europeus a una trobada informal sobre ocupació i justícia social.

Poc després, el 9 de març, va ser a Brussel·les per a la reunió del Consell de l’EPSCO (Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors de la UE) i reunió amb sindicats europeus. Del 18 al 20 de març va ser a Los Angeles, en un polèmic viatge per assistir a la gala dels Oscars al costat de la delegació espanyola de la pel·lícula nominada, ‘Sirat’. El 20 d’abril va ser a Mèxic, també país membre de l’OIT, on es va reunir amb el ministre de Treball, Marath Baruch.

Un dels últims ha sigut el seu viatge a la Xina, entre el 18 i el 20 de maig, on va mantenir una intensa agenda. Des del Ministeri de Treball van destacar una reunió amb la consellera d’Estat xinesa, Shen Yiqin, i la ministra de Recursos Humans i Seguretat Social del país asiàtic, apuntant al paper de Díaz com a ambaixadora fàctica de l’OIT, i anunciant l’interès comú d’impulsar «una agenda comuna amb la Xina que garanteixi la sostenibilitat, el reforç de l’OIT i l’adopció de marcs ambiciosos per a la defensa del treball decent».

El juny, que a Espanya ha estat marcat pel cas Leire i el cas Zapatero, ha sigut per a Díaz un mes especialment intens en la seva carrera per situar-se a l’agenda internacional, amb una intensíssima agenda de trobades amb dirigents d’altres països, dels quals haurà de tenir el seu recolzament per arribar al càrrec. El 3 d’aquest mes va ser a Ginebra per reunir-se amb Oliver Röpke, director suec de l’Oficina d’Activitats per als Treballadors (ACTRAV), en la 114a reunió de la Conferència Internacional del Treball de l’OIT 2026.

El 5 de juny va participar en la presentació llibre de l’exministra d’Ocupació lusitana a Lisboa, i entre el 8 i 9 de juny va tenir una participació molt activa en la Conferència Internacional de l’OIT, amb reunions frenètiques amb representants de diferents països. Així, va mantenir trobades bilaterals amb membres dels governs del Canadà, Xile, el Brasil, Mèxic, Barbados, Corea del Sud, Sud-àfrica , o Ruanda, a més de mantenir reunions amb diferents associacions sindicals internacionals i membres de l’actual OIT. Una ronda que respon a la recerca de recolzaments per a la seva futura candidatura per resoldre el seu futur polític.