Evangelisme ultra a l’Amèrica Llatina

Les esglésies evangèliques més conservadores s’han fet fortes a l’Amèrica Llatina, mentre que l’Església catòlica ha perdut fidels i influència. La seva expansió no és pas un fenomen nou; fa dècades que prediquen als països del continent. Però actualment han adquirit rellevància per la seva aliança amb l’extrema dreta. El seu vot ha ajudat a arribar a la presidència polítics ultradretans i a omplir els parlaments de fidels al seu credo. El moviment evangèlic amb més pes polític avui dia als països llatinoamericans és l’ultraconservador neopentecostal. També és el més influent als EUA, incondicional al president Donald Trump.

Fa tot just tres dècades, més del 80% de la població de l’Amèrica Llatina es confessava catòlica. Avui el percentatge no arriba al 60%. En el cas dels evangèlics, han passat del 4% al 20%. Un avenç espectacular, sobretot a països com el Brasil, Hondures o Guatemala. Aquest corrent del cristianisme protestant va iniciar l’etapa per Llatinoamèrica amb pas ferm la dècada dels seixanta del segle passat. La seva irrupció va respondre a qüestions polítiques. En plena Guerra Freda, el continent es debatia entre dictadures militars i guerrilles revolucionàries. L’Església catòlica, per la seva banda, havia fet un gir històric després del Concili Vaticà II. La tasca pastoral havia de tenir a partir de llavors com a "opció preferencial pels pobres", fet que va inquietar el Govern dels EUA.

Reacció de Washington

El 1969, el president nord-americà, Richard Nixon, va enviar de gira pels països llatinoamericans el multimilionari Nelson Rockefeller. Quan va tornar, el llavors governador de Nova York va redactar un informe en què advertia que el progressisme guanyava terreny en l’Església catòlica, cosa que representava una clara amenaça per a l’hegemonia dels EUA i una font d’inestabilitat. Rockefeller no s’errava pas. Al llarg de les dues dècades posteriors, molts religiosos van abandonar els púlpits per conviure amb els més pobres. Havia nascut la teologia de l’alliberament. Washington hi va respondre de seguida. Va desplegar per tot el continent un exèrcit de pastors evangèlics conservadors.

Paradoxalment, l’ofensiva espiritual nord-americana va tenir un aliat inesperat a partir de la dècada dels vuitanta. El conservador papa Joan Pau II va combatre la teologia de l’alliberament fins a fer-la desaparèixer. Les zones més pobres es van quedar sense religiosos catòlics. El seu lloc el van ocupar els pastors evangèlics. La teologia de l’alliberament va ser substituïda per la teologia de la prosperitat, base ideològica del moviment neopentecostal. Neoliberalisme en l’àmbit econòmic i moral ultraconservadora. Una combinació que s’ajusta a la ideologia de l’extrema dreta que predomina a Llatinoamèrica. Defensa de la família tradicional i patriarcal i rebuig de l’avortament i de les polítiques de gènere i mediambientals. Menys despesa en polítiques socials i menys impostos als més rics. A més d’un suport incondicional a l’Estat d’Israel. Així va ser la presidència de Jair Bolsonaro al Brasil, condemnat a 27 anys de presó per intent de cop d’Estat després de perdre la reelecció. El Brasil és un dels països de l’Amèrica Llatina on han crescut amb més rapidesa les esglésies evangèliques, tot i ser el territori que concentra el 40% dels catòlics de tot el món. Fa cinquanta anys els evangèlics eren tot just el 5%; avui són més de 36%.

Els evangèlics ocupen prop de 200 escons dels 513 de què consta el Parlament. El premiat documental Apocalipsis en los Trópicos reflecteix fidelment el poder d’aquest corrent cristià al país carioca. La previsió és que el 2050 els evangèlics superin els catòlics. El documental adverteix que el Brasil es pot convertir en una teocràcia.

N’és un altre exemple l’Argentina, amb el president Javier Milei com a gran valedor i defensor dels evangèlics. El mateix passa també a Xile, amb l’acabat d’elegir Juan Antonio Kast, o a Colòmbia, amb el candidat ultra a la presidència, Abelardo de la Espriella. L’afecció a aquest corrent cristià també té molt a veure amb el suport electoral. Els feligresos voten qui els suggereixi el pastor de torn, i en aquests països n’hi ha que omplen poliesportius i estadis.

Desafecció catòlica

La desafecció a l’Església catòlica també està associada als nombrosos casos de pederàstia. Al Perú, per exemple, el cas de l’arquebisbe emèrit de Lima i primer cardenal de l’Opus Dei, Juan Luis Cipriani, acusat de presumpte abús sexual a un menor el 1983, ha sigut un dur cop per als catòlics peruans. El cas va saltar a l’opinió pública el gener del 2025. El llavors papa Francesc va imposar al prelat un precepte penal. A finals del 2024 el 63,5% dels peruans es confessaven catòlics, el maig del 2025 el percentatge va baixar al 60,2%, segons una enquesta de l’Institut d’Estudis Peruans. Els evangèlics, per contra, van pujar del 8% a l’11%.

El papa Francesc no va aconseguir frenar la caiguda del catolicisme. S’haurà d’esperar saber què passa al pontificat de Lleó XIV, un papa que també coneix molt bé el continent. Va viure més de 20 anys al Perú.