Seguretat social, ports i gestió migratòria: les exigències del PNB abans de l’estiu per donar vida a Sánchez fins als Pressupostos

Pressupostos o eleccions anticipades. Aquest és l’ultimàtum del PNB a Pedro Sánchez, cosa que dona un marge a l’Executiu fins a la tardor. Fins que es produeixi la votació de totalitat dels comptes públics, entre l’octubre i el novembre segons el calendari que maneja la Moncloa. No obstant, els nacionalistes bascos estableixen una condició prèvia que passa per cobrar-se els compromisos en autogovern pendents en la comissió bilateral entre l’Estat i Euskadi. Abans de l’aturada estival a l’agost, amb una reunió entre Pedro Sánchez i Imanol Pradales a la Moncloa.

Les prioritats que traslladen des de l’Executiu basc se centren a tancar la part més sensible del traspàs de règim econòmic de la Seguretat Social (pensions i Fogasa), la gestió dels ports de Pasaia i Bilbao i assumptes relacionats amb la carpeta migratòria per augmentar les funcions de l’Ertzaintza en estrangeria o reconèixer a Euskadi l’estatus de frontera nord. A aquests assumptes s’hi suma la materialització de traspassos ja acordats o el desplegament de l’òrgan bilateral aeroportuari. En l’ordre del dia es pretén incloure la reclamació del Govern basc per al trasllat temporal del ‘Guernica’ del malagueny Pablo Picasso al museu Guggenheim de Bilbao.

Des de l’Executiu central mostra una voluntat genèrica de continuar avançant en l’«autogovern», sense concretar avanços en carpetes pendents. Davant d’això, a l’Executiu basc avisen que la comissió bilateral, de la qual depèn sostenir les relacions entre el Govern i el PNB, només se celebrarà si s’arriba amb aquests assumptes tancats. Per això no està encara agendada una reunió. Pedro Sánchez mirava de cuidar els que considera els seus «socis prioritaris» i aquest dijous es referia des de Brussel·les, abans de participar en la reunió del Consell Europeu, a una voluntat «constructiva» de diàleg per part dels nacionalistes bascos per negociar un potencial acord sobre els Pressupostos. Una cosa que sembla difícil si prèviament no s’avança en la comissió bilateral.

El que ja s’ha garantit al PNB és que les eleccions generals no coincidiran amb les municipals del maig del 2027. Una prioritat per als nacionalistes bascos, per la qual cosa han rebaixat la pressió després de descartar-se el denominat «superdiumenge electoral». Gest que llavors va confirmar públicament el mateix Sánchez.

Sánchez tranquil·litza el PNB garantint-li que les eleccions generals no coincidiran amb les municipals del maig del 2027

El seu interès, amb tot, es continua centrant en el fet que les generals se celebrin abans de les locals i forals. Per això l’ultimàtum que va llançar la portaveu al Congrés, Maribel Vaquero, al president del Govern en l’última sessió de control al Govern, perquè es convoquin eleccions si decauen els Pressupostos. Tan sols 24 hores després, Sánchez s’obria per primera vegada a aquesta possibilitat. «Si s’han de prendre decisions, les prendrem quan es produeixin aquestes hipòtesis», explicava respecte a un avanç electoral tècnic si el Congrés tombava els comptes.

Un gir pel qual les eleccions podrien ser el 2027, però no al juliol, com sempre s’ha defensat des de l’Executiu. Sense els suports necessaris, especialment per la ruptura amb Junts i el distanciament de Podem, els comptes públics no passarien la primera prova de foc al Congrés i serien tornats. No obstant, en el Govern eviten situar-se en aquest escenari encara a l’assegurar que estan centrats en la presentació dels Pressupostos, la seva defensa i les negociacions per a un potencial acord. Aquest dimarts s’aprovarà el quadro macroeconòmic en el Consell de Ministres i a mitjans de juliol està previst fer el mateix amb el sostre de despesa i el camí de dèficit per aprovar el projecte de Pressupostos al setembre.

Catalunya recupera el ritme de transferències

Des de començament de legislatura, el PNB ha multiplicat els acords per al traspàs de competències, en línia amb el compromís d’investidura de culminar tots els pendents que recull l’Estatut de Gernika. L’últim paquet es va arrencar a finals de març, en la que va ser ja la quarta comissió bilateral de la legislatura.

A més de la ratificació de l’òrgan bilateral aeroportuari, Pradales es va emportar sota el braç una altra mitja dotzena d’acords per crear un marc de cooperació financera amb l’ICO per a «projectes d’interès econòmic i social»; finançament per a pimes; traspàs de la gestió de subvencions a la contractació d’assegurances agràries combinades; inspecció pesquera; seguretat privada i trànsit per traspassar la competència sobre els centres de reconeixement mèdic i reeducació viària.

Euskadi acapara així la meitat de les transferències a comunitats autònomes durant els últims tres anys. Una dotzena d’un total de 24. Per volum de traspassos el segueix Catalunya, que després de l’aturada de la bilateralitat pel procés suma un total de cinc ja completament culminades. En l’última Comissió Mixta de Transferències celebrada entre la Generalitat catalana i l’Estat fa tot just un mes, de forma paral·lela a la bilateral, es va acordar a més el reforç del traspàs de les competències en gestió del litoral, la cessió de part de l’Edifici Siza, i compromisos per fomentar el català a l’Administració General de l’Estat i a l’exterior.