Tribunals, joies i urnes

Sense rendibilitat electoral

El punt cabdal de la declaració de Zapatero, el primer expresident imputat en la recuperada democràcia per set delictes, va coincidir amb una sessió de control al Govern al Congrés. El Partit Popular va centrar la crítica en els casos judicials i Pedro Sánchez, a qui Alberto Núñez Feijóo va definir com el president "amb més sospites de corrupció de la democràcia espanyola". Res de projecte d’alternança com li va recriminar el cap de l’Executiu, un fet que per a sociòlegs i politòlegs justifica que el PP de Feijóo segueixi en els mateixos 137 diputats que va aconseguir en les últimes eleccions generals. Davant un Vox que, segons les enquestes, creix fins als 60 diputats, 27 diputats més respecte a les eleccions del 2023. El caos i el descontentament alimenta solucions com les que ofereix la formació de Santiago Abascal, conclou la politòloga Anna López, autora de La extrema derecha en Europa.

Les dades actuals indiquen la necessitat cada vegada més evident que Feijóo, si vol arribar a la Moncloa, ho ha de fer anant de bracet amb Vox. I el Partit Popular va aplanant el camí. No només amb la recuperació dels governs autonòmics de coalició (Extremadura, l’Aragó, Castella i Lleó i ja veurem si Andalusia) sinó també amb l’objectiu nacional.

Normalitat

Feijóo admet sense rubor una coalició amb Santiago Abascal refugiant-se, com al seu dia Sánchez amb Podem, en el fet que és el que dicten les urnes. El president del PP es descuida que en l’últim congrés nacional del seu partit va insistir en la idea del govern "en solitari". "L’únic govern en coalició que hi ha hagut fins ara no ha funcionat i no vull oferir al meu país els mateixos espectacles que veiem cada dimarts al Consell de Ministres", va apuntar no fa ni un any.

A la normalitat de governar amb Vox que s’estén a Génova, també s’hi assenta la relació entre el PP i Junts. Queda ben lluny quan no volia cap tracte amb el partit independentista i es feien protestes al carrer on es cantava "¡Puigdemont, a presó!". Feijóo anima ara Junts (també el PNB) a fer el pas d’afegir-se a una moció de censura, amb la qual continua fingint a l’espera de la sentència condemnatòria del primer cas contra Ábalos o algun altre esdeveniment clau que acabi avalant aquest pas polític.

La sintonia entre Junts i el PP també va tenir reflex al Congrés aquesta setmana amb esmenes que en aparença eren diferents però que en el fons buscaven el mateix: pressionar el Govern amb el soroll d’eleccions generals. Precisament, l’encara portaveu d’ERC al Congrés alertava que cada vegada són més els pactes i votacions conjunts de Junts amb el PP i Vox.

Però les campanes d’avançament electoral no aconsegueix frenar-les Pedro Sánchez per més que insisteixi a arribar al 2027 i treballi en els pressupostos generals de l’Estat per al pròxim exercici. Encara més, va haver d’aclarir des de Brussel·les que es presentaran "els Pressupostos el 2026 i hi haurà eleccions el 2027".

En canvi, el que sí que va aclarir Sánchez per a alleujament de molts, fins i tot de molts del seu partit, és que "no hi haurà eleccions juntament amb les municipals i amb les autonòmiques". Sánchez, l’únic polític que, com resumia amb ironia un experimentat periodista parlamentari aquests dies, creu que horribilis significa, en llatí, ‘resistència’: està convençut a exhaurir els quatre anys de legislatura.

Les filles, la clau

De resistència també en parlen cercles pròxims al Govern, però de Zapatero. Hi ha veus que temen que l’expresident decideixi sacrificar-se per salvar les filles. A diferència del que passa amb altres, com Begoña Gómez, la Moncloa evita posicionar-se. Si bé el suport més clar és de Sánchez. El president concedeix a "José Luis" tot el recolzament i "l’empatia i suport del PSOE", pel tràngol que passen ell i la seva família. Alhora, insisteix en la presumpció d’innocència i en la "confiança i temps" que va reclamar l’expresident després de prestar declaració, conscient que no només respon davant la justícia sinó davant els que el tenen com a far moral. Sánchez fa seva la versió que les joies van ser un regal de cortesia, tot i que Zapatero encara no ho ha pogut demostrar.

Fins al dia que el jutge Peinado va tancar la instrucció i va prendre cautelars contra Begoña Gómez, la parella que va acaparar titulars va ser la d’Isabel Díaz Ayuso. Hisenda xifra en 4,4 milions la facturació a Quirón en tres anys des d’empreses investigades d’Alberto González Amador, dins d’aquest cas que avança lentament als tribunals.