Fabián Picardo, Ministre principal de Gibraltar: "S’ha disparat el nombre de sol·licituds per residir aquí"

Quan abandoni el càrrec l’any que ve, Fabián Picardo (Gibraltar, 1972) haurà estat de ministre principal de Gibraltar més d’una dècada i mitja. Durant aquest període, el també líder del Partit Socialista Laborista ha tingut un nombre considerable de polèmiques amb el Govern d’Espanya. Ara, però, tot sembla sintonia amb l’Executiu de Pedro Sánchez. D’aquí a uns dies se signarà a Brussel·les l’acord entre el Regne Unit i la Unió Europea que regula la relació de la colònia amb el bloc comunitari després del Brexit. La tanca que separa Gibraltar i Campo de Gibraltar desapareixerà. Per parlar-ne, Picardo va atendre EL PERIÓDICO i un grup de mitjans espanyols a Gibraltar divendres.

Està previst que el 13 de juliol se signarà l’acord a Brussel·les i que abans del 15 entrarà en vigor. ¿Com van els preparatius?

Doneu per fet això del dia 13, que és una data que es va filtrar a Brussel·les com a possible. Potser és abans o bé després. S’estudia l’agenda internacional de comissaris i ministres de quatre països. El que és clar és que tots estem completament compromesos que l’aplicació provisional serà a partir del dia 15 de juliol, un dia que passarà a la història.

¿Hi haurà cap mena de cerimònia? ¿Qui vindrà?

Encara treballem en tots els preparatius [per implementar l’acord]. Els ciutadans no ens perdonarien si ens haguéssim concentrat més en què farem com a cerimònia que assegurar-nos que es faci realitat la fluïdesa [de persones i mercaderies].

Hi ha una certa preocupació entre la població gibraltarenya per possibles problemes de seguretat arran de la supressió de la tanca de la frontera.

El tema de la seguretat és un efecte psicològic del que ens va fer Franco quan ens va tancar. Els qui ens vam quedar al costat sud de la tanca ens vam convertir en una població engabiada, amb la frontera en una banda i la mar a l’altra. Irònicament, això ens va produir un gran sentit de seguretat. Els pares no tancaven la porta de nit a casa. Aquí es deixava la clau al cotxe, perquè no te’l podia robar ningú més que per fer un tomb o llençar-lo a la mar. Gibraltar era un paradís de seguretat. Quan es van reprendre els passos per la frontera el 1982, també ens va fer una mica de por. De sobte la gàbia s’obre; l’ocell pot volar, però també hi poden entrar altres ocells.

¿Quines preparacions de seguretat porten a terme?

Hem invertit moltíssims recursos per a la Policia Reial, per a les duanes i per al control duaner. Hi haurà càmeres de reconeixement a la zona del nord de l’aeroport i a les principals vies de Gibraltar. Tindrem capacitat d’identificar biomètricament individus que puguin ser a les bases de dades de la Interpol o de la policia britànica i de Gibraltar per arrestar-los immediatament.

Imagini que mil espanyols volen venir a Gibraltar amb banderes a manifestar-se o membres de Vox. ¿Ho podrien fer? ¿Es preparen per a aquesta mena d’accions?

Si et vols manifestar a Gibraltar, has d’obtenir un permís de la Policia Reial de Gibraltar. Si et manifestes sense aquest permís actues il·legalment.

Han publicat noves restriccions de cara a poder obtenir la residència a Gibraltar.

Des que ens vam fer la famosa foto el dia 11 de juny de l’any passat [Picardo i els ministres d’Exteriors del Regne Unit i Espanya i el comissari negociador de la UE segellant verbalment l’acord], es va disparar el nombre de sol·licituds per ser resident a Gibraltar, no solament de britànics sinó també d’altres nacionalitats que són igual de benvingudes a Gibraltar. De tenir mil sol·licituds a l’any passem a tres mil sol·licituds en tres mesos. Vam haver de parar i posar un sistema nou que hem publicat aquesta setmana. Hi ha d’haver una relació real econòmica amb Gibraltar, cal contribuir. No es pot veure Gibraltar com una via per entrar a la zona Schengen de manera més fàcil, també per ser fidels amb l’acord amb la zona Schengen.

Sobre el tema de les bases i de Gibraltar com a base militar...

Gibraltar no és una base militar, com desafortunadament es diu a Espanya. És un territori d’ultramar del Regne Unit en què hi ha presència de les Forces Armades del Regne Unit. No és com les zones sobiranes britàniques de Xipre, bases amb militars i els seus familiars vivint-hi.

¿Hi haurà enllaços militars espanyols a bases britàniques?

Gibraltar sempre ha pensat que hem de tenir una relació fluida i positiva entre les Forces Armades Britàniques a Gibraltar i les Forces Armades d’Espanya, la nostra veïna de l’OTAN. El contrari no és normal. Sembla que la relació tan magnífica que hi ha entre Espanya i el Regne Unit en temes militars se suspèn a Gibraltar com si fos un petit triangle de les Bermudes en la cooperació militar. Jo espero que el tractat marqui un abans i un després en això. Que agiliti una futura relació encara més estreta entre el Regne Unit i Espanya. Per exemple, respecte a les operacions que hi pugui haver a la zona, tot i que és un tema que no em competeix a mi.

¿Què passa si un soldat o un agent d’intel·ligència d’un altre país, per exemple, el Marroc, és convidat pel Ministeri de Defensa britànic i després es mou lliurement per la zona Schengen?

És com si un individu entra a Algesires convidat per Espanya i després ve a Gibraltar, però no em competeix a mi.

A l’aeroport hi haurà un doble control de passaports, per part d’agents gibraltarenys i agents espanyols. ¿Quants agents espanyols hi haurà?

L’aeroport de Gibraltar és molt petit. Habitualment nosaltres tenim dos individus per fer tot el que és el control de passaports. Del que jo he vist de l’obra que hem completat, hi haurà també dos agents espanyols a l’entrada i sortida.

n