El Govern prepara un final de curs legislatiu intens contra les acusacions de «debilitat parlamentària»

L’ordre donada pel Govern fa unes setmanes va ser clara: ficar una marxa més al Congrés, recuperar lleis que estaven oblidades en un calaix i desbloquejar negociacions. Amb la pressió de socis i oposició perquè Pedro Sánchez convoqui eleccions elevant-se i les contínues acusacions de «debilitat parlamentària» i «bloqueig», l’Executiu comença ara a collir els fruits i prepara un final de curs legislatiu intens, amb la intenció d’aprovar més de mitja desena de lleis el mes que ve i fer els primers passos per presentar els Pressupostos Generals de l’Estat.

«Aquest Govern suma i segueix», va asseverar dijous passat el ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, després d’aconseguir un ple de victòries al Congrés. Unes paraules que mostraven l’eufòria del grup socialista, que va acabar la setmana dempeus, autoaplaudint-se, després d’haver esquivat amb èxit el que bé podria haver sigut una catàstrofe, una votació en què PP, Vox i Junts exigirien l’avançament electoral –la Mesa de la Cambra baixa, amb majoria del PSOE i Sumar, ho va vetar–, i amb la sensació d’haver demostrat que l’aritmètica parlamentària, sempre endimoniada, encara pot estar de la seva part.

La intenció dels socialistes, a ningú se li escapa, és repetir aquesta imatge, la que el Govern governa, per molt que li costi, i per a això han desempolsegat lleis poc conflictives, han reactivat acords que poden unir el bloc de la investidura i han posat sobre la taula iniciatives que, tot i que avocades al fracàs, serviran per marcar perfil.

Sis lleis en una setmana

En aquesta estratègia d’intentar oferir una imatge de fortalesa parlamentària, el primer pas serà la setmana vinent, l’última amb activitat oficial en aquest període de sessions. El ple del Congrés debatrà l’aprovació de dues lleis en les quals el Govern comptarà, previsiblement, amb el suport dels socis d’investidura. D’una banda, una norma per prohibir les teràpies de conversió LGTBIQ+ i imposar penes de presó als que les fomentin. D’altra banda, la transferència de la titularitat de l’AP-9 a la Xunta de Galícia, cosa que saldaria un dels principals compromisos amb el BNG. Els dos textos compten ja amb el rebuig del PP i Vox.

La setmana vinent, també, s’aprovarà una altra norma en la Comissió d’Igualtat amb competència legislativa plena –és a dir, que no necessitarà passar pel ple– per ampliar i agilitar l’accés al cribratge neonatal (conegut com la prova del taló) en el Sistema Nacional de Salut. Fonts socialistes també confien a poder aprovar per aquesta via més àgil una llei per reforçar el compliment de la quota de reserva d’ocupació per a persones amb discapacitat en empreses. A aquestes quatre normes s’afegirien dos decrets que, el més segur, seran convalidats pel ple.

Però la intenció dels socialistes és continuar amb aquesta estratègia al juliol, quan plantegen declarar hàbils alguns dies per continuar amb els treballs legislatius i convocar dos plens, segons diferents fonts parlamentàries. De cara a aquest temps de descompte, la intenció és aprovar una reforma del Reglament del Congrés per regular la seva relació amb els ‘lobbies’, que aquesta setmana ja va avançar amb un primer acord; una altra llei per reforçar el marc legal sobre discapacitat i dependència; i una modificació del Codi Penal per despenalitzar les injúries a la Corona, als sentiments religiosos o a les altes institucions de l’Estat.

Els Pressupostos

I el juliol podria acabar amb el primer pas per a la presentació dels Pressupostos. Fonts d’Hisenda afirmen que la intenció de l’Executiu és tramitar el projecte de comptes públics en els terminis habituals –si és que aquests existeixen després de tres anys sense aconseguir aprovar-los–, cosa que comportaria debatre al Congrés el camí d’estabilitat i els objectius de dèficit a finals de juliol, just abans de l’aturada estiuenca. Tret d’un gir de 180 graus, Junts tornarà a situar-se al costat del PP i Vox, fent decaure aquest primer pas, cosa que obligaria el Govern a tornar a intentar-ho al setembre per, després recórrer a l’últim camí aprovat i elaborar els Pressupostos.