Els recursos pendents sobre el jurat, la pedra en el camí de Peinado per processar Begoña Gómez abans de jubilar-se

La lentitud de la justícia i més específicament el col·lapse de la Secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, que és l’encarregada dels recursos d’apel·lació del cas Begoña Gómez,és la principal pedra en el camí emprès pel jutge de MadridJuan Carlos Peinado, que aquest dissabte va dictar una interlocutòria en la qual va acordar enviar a judici la dona del president del Govern, Pedro Sánchez, al mateix temps que li va retirar el passaport per risc de fuga.

Davant la decisió d’asseure-la al banc dels acusats de Peinado, que al setembre complirà 72 anys i llavors no podrà seguir com a jutge al superar l’edat de jubilació, no es pot presentar recurs. No obstant, es dona la circumstància que l’Audiència madrilenya encara ha de respondre els diferents recursos que van presentar les defenses contra decisions del magistrat, que podrien ser anul·lades totalment o parcialment.

Els magistrats ja van anul·lar la primera decisió de Peinado d’enviar Begoña Gómez davant el Tribunal del jurat. En aquest sentit, la Secció 23 encara no ha respost als recursos interposats contra la interlocutòria del 20 de març en què Peinado acordava, per segona vegada, la transformació de les diligències prèvies i tornava a incoar un procediment contra Begoña Gómez i el seu assistent davant el Tribunal del jurat. Les fonts de les defenses consultades expliquen a aquesta redacció que no és descartable que obliguin l’instructor «a començar de nou».

Recursos de queixa

Tampoc s’han contestat els recursos de queixa interposats contra la interlocutòria de Peinado d’11 d’abril en què l’instructor va acordar la continuació del procediment contra Begoña Gómez i María Cristina Álvarez Rodríguez pels presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis al sector privat, malversació de cabals públics i apropiació indeguda.

Precisament, l’atribució d’aquests delictes forma part de les queixes dels investigats. Per exemple, el lletrat de l’assistent, José María de Pablos, afirma que no es pot acusar Begoña Gómez del delicte de tràfic d’influències pel seu treball de codirectora de la Càtedra de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) quan «es va tractar d’una dedicació gratuïta –pro bono– de la qual no va obtenir cap benefici econòmic. A més, el rector de la UCM no ha descrit haver patit cap pressió moral per crear aquella Càtedra, per la qual cosa no hi va haver «pressió» sobre aquest funcionari públic.

En aquest sentit, De Pablos considera «disparatat» que Peinado atribueixi a l’assistent el delicte de tràfic d’influències per «la seva mera presència» en les reunions de Begoña Gómez amb les empreses. «¿Per què no imputen els escortes que també l’acompanyaven a aquestes reunions?», va ironitzar aquest lletrat en el seu recurs de queixa del 17 d’abril, que no ha respost l’Audiència madrilenya i que, si li fa cas, podria modificar la interlocutòria d’obertura de judici oral d’aquest dissabte 20 de juny.

Corrupció en els negocis

Quant al delicte de corrupció en els negocis, per a aquest lletrat la interlocutòria de Peinado d’11 d’abril va fer «cas omís (també) d’aquest mandat de l’Audiència Provincial». En aquest recurs de queixa l’advocat afirma que no hi pot haver delicte de corrupció entre particulars en les relacions contractuals entre una entitat pública (l’UCM) i una societat mercantil (sigui Google, Reale, La Caixa, o qualsevol altra entitat patrocinadora de la Càtedra). «La imputació d’aquest delicte és una mostra de l’absència de rigor que ha presidit aquesta causa des del principi», lamentava De Pablos.

En el tercer delicte, el d’apropiació indeguda, De Pablos afirma en el recurs de queixa que Peinado protagonitza «un incomprensible error de concepte», perquè «no existeix el delicte d’apropiació indeguda d’actius immaterials», en al·lusió a la suposada apropiació del domini de la pàgina web en la qual es va allotjar el programari de la càtedra que dirigia la dona de Pedro Sánchez.

A més, prossegueix l’escrit, «el domini es va inscriure a nom de Begoña Gómez seguint instruccions de la Complutense. El programari no es va inscriure a favor de ningú, ni de la Complutense, ni de la dona del president del Govern».

Malversació de fons públics

I finalment, el recurs de queixa de l’assistent haurà d’analitzar el delicte de malversació de fons públics que li atribueix Peinado per col·laborar amb la càtedra de Begoña Gómez mentre era assistent pagada per la Moncloa.

El lletrat José María de Pablos afirma que Cristina Álvarez no va malversar fons públics perquè «no existeix un Estatut de l’assistent del cònjuge del president del Govern que delimiti quines són i quines no són les seves funcions, ni el temps dedicat a activitats de Begoña Gómez que puguin considerar-se privades és rellevant tenint en compte les seves hores de feina, ni consta que per aquestes activitats hagi desatès mai cap de les funcions encomanades».

En aquest sentit, el lletrat recorda que l’assistent va acudir al costat de Begoña Gómez a set actes al llarg de vuit anys. Menys d’un acte a l’any. Un acte cada 14 mesos i que la dedicació acreditada a les activitats personals i professionals de la dona de Pedro Sánchez va ser «d’aproximadament mig minut al dia».