Sense dret a defensa

La decisió del jutge Juan Carlos Peinado de retirar el passaport a Begoña Gómez i prohibir-li sortir d’Espanya ha generat un intens debat centrat no només en les mesures per si mateix sinó en l’afirmació que els agents encarregats de la seguretat de la família del president podrien col·laborar en una eventual fuga de la seva dona. Una afirmació que no pot desvincular-se de les revelacions del cas Leire, però que tot i així costa de sostenir sense elements que hi donin suport. No és estrany, per tant, que el sindicat policial Jupol reclami una rectificació immediata i rebutgi que es projecti una ombra de sospita sobre els escortes.

El cas és que aquesta reacció no pot entendre’s al marge de la trajectòria que ha seguit la instrucció. Durant els dos anys d’investigació, Peinado ha acumulat resolucions corregides o limitades per instàncies superiors i actuacions qüestionades per nombrosos juristes. Res d’això invalida la causa, però sí que ha contribuït a situar el mateix jutge al centre del debat, cosa que facilita al PSOE desplaçar l’atenció de les acusacions a l’actuació de l’instructor. L’episodi dels escortes torna a reproduir aquest patró.

Per això la rapidesa amb què han reaccionat ministres i dirigents socialistes. L’obertura de judici oral contra Gómez constitueix un revés polític difícil de minimitzar. Ara bé, les polèmiques que acompanyen algunes decisions de Peinado permeten al Govern desplaçar part del debat cap a l’actuació del jutge i reforçar un relat que havia perdut força. Tot i que les revelacions del cas Leire dificulten sostenir la tesi de la persecució judicial, encara és una eina útil.

Malgrat tot, els errors que s’han atribuït a Peinado no invaliden per si sols el procediment. L’obertura de judici oral reflecteix que l’instructor considera que hi ha prou indicis per sotmetre els fets a enjudiciament. Entre aquests indicis hi figuren les reunions mantingudes a la Moncloa amb empresaris i responsables institucionals, la creació i finançament de la càtedra dirigida per la dona del president del Govern, les gestions efectuades pel seu entorn per obtenir recolzaments empresarials i les relacions establertes amb Juan Carlos Barrabés, també processat. Serà el tribunal qui determinarà si aquests indicis permeten acreditar els delictes imputats.

Precisament per això, els dubtes que envolten l’actuació de l’instructor poden convertir-se en un recurs polític per al Govern, especialment quan les revelacions del cas Leire dificulten afirmar que qualsevol investigació incòmoda respon a una operació de persecució judicial però no altera la qüestió de fons. La discussió sobre el jutge no elimina la necessitat d’aclarir unes actuacions que hauran de ser examinades durant el judici i que, com a mínim i amb independència de la sentència, susciten seriosos dubtes sobre l’ús de les relacions derivades del poder polític i sobre els estàndards d’exemplaritat exigibles als que se situen en el seu entorn.

Fa uns dies, en el programa La hora de La 1, al posar el vídeo de la declaració de Juan José Güemes, president del Centre d’Estudis de l’Institut d’Empresa (IE), el 18 de desembre del 2024, i confirmar la mentida flagrant utilitzada pel jutge Juan Carlos Peinado per imputar-lo, un dels tertulians va pretendre treure’s de sobre aquest assumpte indefensable, més enllà de qualsevol ideologia.

–Que recorri, va dir.

Per descomptat, l’advocat de Güemes presentarà un recurs davant el jutge i l’Audiència. Però és que el jutge Peinado acostuma a endarrerir la resolució d’aquests recursos i també dona llargues a elevar l’apel·lació a l’Audiència.

El cas de l’empresari Juan Carlos Barrabés, que està imputat en la causa després de ser testimoni, va ser realment molt eloqüent. Va patir escorcolls al seu domicili i a la seva empresa el mes d’agost del 2024. La secció 23 de l’Audiència de Madrid va resoldre finalment el 29 de gener anul·lar la decisió del jutge per no motivar la urgència estant l’investigat ingressat a l’hospital. És a dir, cinc mesos més tard.

Peinado va dir el 18 de novembre a Güemes que el canviava a imputat per declarar que "la senyora Begoña Gómez no va ser contractada" per al Centro de África pel fet de ser la dona del president de Govern, ja que una altra testimoni, la directora de recursos humans de l’IE, Sonsoles Gil de Antuñano, havia declarat "que havia sigut contractada pel fet de ser dona del president del Govern". I la va amenaçar amb un delicte de fals testimoni.

Un mes després, el 18 de desembre, la va amenaçar de nou a l’explicar-li que havia declarat "en consonància o dissonància" amb Gil d’Antuñano. En aquest diari hem publicat les transcripcions literals de Gil d’Antuñano i de Güemes. La conclusió és aquesta: el jutge s’ha inventat una contradicció que no existeix.

"Però el cas és que quan aquesta representació ha tingut coneixement íntegre de la declaració de la senyora Gil de Antuñano, no va dir que a la senyora Begoña Gómez la contractés pequè era dona del president del Govern. Sí que va afirmar que qui li va donar la instrucció de formalitzar un contracte amb ella va ser el seu superior jeràrquic, Güemes, però res respecte dels motius de la contractació perquè ella els desconeixia", diu el recurs de Güemes.

La decisió, doncs, està recorreguda. ¿Com i quan resoldrà el jutge Peinado? EL PERIÓDICO ha tingut accés a la resolució del jutge Peinado de 16 recursos de reforma del 8 de gener. El jutge ha acumulat tots els recursos i els resol en una interlocutòria única, llargs mesos més tard. A més, la seva conducta processal consisteix a impulsar moltes diligències mitjançant providència, però no per interlocutòria.

Altrament dit, el jutge Peinado necessita que ningú pugui revisar les seves actuacions. ¿Esperarà a acumular diversos recursos de reforma més per resoldre sobre el de Güemes? En aquest cas és el mateix Peinado el que està en qüestió perquè la raó per la qual ha imputat Güemes amb el delicte de fals testimoni no té fonament. Se l’ha inventat.