El Suprem sentencia que Ábalos «es va aprofitar» de «la seva privilegiada situació per la seva condició de ministre del Govern»

El Tribunal Suprem ha condemnat a 24 anys de presó l’exministre de Transports José Luis Ábalos per organització criminal, malversació de cabals públics, suborn i tràfic d’influències, i ho ha fet en una sentència en què destaca en almenys mitja dotzena d’ocasions l’especial rellevància de la seva «privilegiada situació per la seva condició de ministre del Govern». Una condició de la qual el dirigent socialista «es va aprofitar» per delinquir, segons l’alt tribunal.

En la sentència, de 224 pàgines i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, atorga especial rellevància al fet que Ábalos fos membre tant del Govern com secretari d’Organització del PSOE, un element sense el qual hauria sigut impossible la comissió dels delictes. Així, detalla que la funció d’Ábalos en la trama, integrada també pel seu assessor Koldo García i el comissionista Víctor d’Aldama, consistia que «aportava l’autoritat que li conferia la seva màxima responsabilitat en el MITMA –Ministeri de Transports– i com a secretari d’organització del partit que sustentava en el Govern la seva directa influència quan era necessària».

En diferents ocasions, el Suprem fa referència a l’«aprofitament» que va fer la trama de la posició en el Govern de l’exministre de Transports. Així, situa l’origen de la trama l’any 2019, pocs mesos després d’arribar al Govern, quan «aviat van veure els acusats l’oportunitat d’obtenir un comú benefici econòmic». «Amb aquest ànim d’enriquiment, tots tres van convenir que, aprofitant el càrrec que ostentava José Luis Ábalos en el Govern d’Espanya i també en el Partit Socialista, aquest podria afavorir, a canvi del corresponent benefici econòmic del qual tots participarien, la contractació amb l’Administració Pública en les ocasions que hi hagués oportunitat, per empreses els interessos de les quals captaria i promouria Víctor de Aldama».

Aquesta referència a la seva condició de membre del Govern esquitxa tota la sentència, en què apunta que «des d’aquesta posició privilegiada, tant des del punt de vista individual com inserit en el Consell de Ministres, l’acusat comet tota una mena de delictes». Una sèrie d’activitats delictives a les quals el Tribunal Suprem atribueix un «incalculable perjudici possible, en termes de defraudació de les expectatives que els ciutadans dipositen en els seus servidors públics».

«Qui transgredeix les regles del càrrec és, entre d’altres, una autoritat d’especial rellevància estatal, en la seva condició de ministre del Govern d’Espanya i, alhora, secretari d’organització del partit que sustenta el Govern», destaca al llarg de la sentència. «Els actes analitzats no només busquen un benefici, sinó que s’executen des de l’exercici del poder públic i del poder polític en el més alt rang dels òrgans constitucionals, com ho és el Govern», detalla.

«José Luis Ábalos tenia un gran poder d’influència per la seva condició de ministre del Govern d’Espanya, així com per la seva posició orgànica dins del PSOE, no només sobre el MITMA [Ministeri de Transports], sinó també davant altres ministeris i administracions», destaca en un altre punt de la sentència, assenyalant que es valia «del seu assessor i mà dreta, Koldo García», que ha sigut condemnat a 19 anys de presó, per fer «gestions favorables per a les empreses vinculades amb Víctor de Aldama, gestions que serien retribuïdes mitjançant el pagament de comissions amb diners en efectiu i també en espècie, trobant així una oportunitat d’obtenir beneficis econòmics il·lícits».

«Erosiona els fonaments de l’Estat»

En la sentència, el Tribunal Suprem atorga especial gravetat als fets condemnats, i apunta que la corrupció no és només «un il·lícit econòmic», sinó «un fenomen que afecta la integritat de les organitzacions, tant públiques com privades, i la confiança en el seu funcionament».

Així, el tribunal també arriba a calibrar alguns dels efectes de l’activitat criminal portada a terme des del càrrec de ministre del Govern: «La seva gravetat rau que erosiona els fonaments de l’Estat democràtic, al distorsionar la finalitat del poder públic i convertir-lo en un instrument al servei d’interessos particulars».

«Es tracta de conductes que guarden una connexió directa amb l’exercici de l’autoritat política, i per això, tenen un potencial desestabilitzador molt més gran», detalla en un altre punt, advertint que els delictes jutjats «són actes que soscaven l’arquitectura democràtica del nostre Estat social i democràtic de dret».

«La corrupció, en aquests supòsits, opera com un fenomen que distorsiona la finalitat del poder, debilita els contrapesos institucionals i compromet la igualtat dels ciutadans davant la llei», abunda el Suprem.