Jordi Martí, Candidat de Junts a Barcelona: "Aniré a Waterloo si Puigdemont m’ho demana, la lleialtat al partit és absoluta"

Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) és des d’aquest diumenge passat el candidat de Junts a Barcelona després d’haver aconseguit imposar-se en unes primàries que la direcció no volia celebrar, amb un 40,29% dels vots. La seva victòria suposa un toc d’atenció al líder de la formació, Carles Puigdemont, que volia una cara nova per a la capital catalana.

¿Com valora el procés de primàries?

El procés ha sigut impecable. La militància ha parlat i els resultats m’avalen com a candidat.

És conegut que no era el candidat de Puigdemont. ¿Ja ha rebut la seva felicitació?

Aquest dilluns [per ahir] al matí vaig rebre la felicitació sincera de Puigdemont. Valoro les felicitacions del president i d’altres vicepresidents, que són sentides i gens protocol·làries.

¿Té previst anar a Waterloo?

Ara mateix no ho tinc previst, però si demà Puigdemont m’ho demana, hi aniré amb tota naturalitat, com he fet sempre. Soc una persona de partit. Puigdemont i jo ens hi afiliem el mateix dia, a Junts. La meva lleialtat amb el projecte és absoluta. Estic a disposició.

El repte que té al davant és majúscul. Xavier Trias va guanyar el 2023, però les enquestes no somriuen a Junts.

Sempre me les prenc amb cautela, som especialistes en enquestes que ens donen mals resultats i a guanyar eleccions. Fa tres anys va ser així. Si fem bé les coses, podem obtenir un gran resultat. La partida s’ha de jugar.

¿Quines serien les seves primeres tres decisions si fos alcalde?

La primera, assumir la màxima responsabilitat política de la Guàrdia Urbana. No resol el problema per si sol, però posar-te al capdavant i prioritzar-ho envia senyals inequívocs que s’ha acabat la conya. La segona seria abaixar els impostos: un 10% l’IBI i bonificacions fiscals als comerços que pateixen obres de llarga durada. És assumible per a les finances municipals: tenim superàvit. No aniria en detriment de la despesa social ni de les inversions. S’ha de gastar millor.

¿En què no gasta bé l’Ajuntament?

Es cremen molts diners. La despesa en publicitat i propaganda és desmesurada. Podem estalviar gastant millor, sense tocar res essencial. Hi ha moltes protestes i vagues de col·lectius de funcionaris municipals. Tenim molta gent maltractada a la casa, a qui el senyor Collboni dona l’esquena.

Ha parlat de seguretat, de fiscalitat... ¿Quina és la tercera?

L’habitatge és el primer problema. Hem de fer un canvi radical, perquè és un desastre: cada vegada hi ha menys oferta de lloguer i es construeix menys. La reserva del 30% és un fre que portem vuit anys sense resoldre. S’ha de fer un nou pacte per facilitar el lloguer de vivenda. I també cal pactar amb la Generalitat i l’Estat una rebaixa impositiva en la compra.

Illa va proposar apujar la densitat.

Les densificacions van en contra de la qualitat de vida de les ciutats. Barcelona ja és una de les ciutats més densificades del món. No sé en què pensa Illa...

¿Què fem amb les superilles o obres com Consell de Cent?

S’han fet les coses molt malament. S’han d’abandonar invents, per molt que llueixi Consell de Cent. Són il·legals. L’alternativa és anar a interiors d’illa, convertir-los en espais verds.

¿I amb el català?

Els governs no s’hi poden posar de perfil. Tenim lleis i s’han de complir, el problema és que no hi ha inspecció. L’alcalde i els regidors han de parlar en català sempre. No ho fan.