Boston, la ciutat fidel al Brexit

Nicola Crisp fa un xarrup a la seva pinta de cervesa mentre mira el carrer de reüll a través de la finestra del Church Keys, un pub al centre de Boston. "Aquest és un lloc complicat i perillós. Els estrangers s’ajunten en grups i ens fan sentir inferiors al nostre propi país. Jo sempre intento no sortir al carrer quan és de nit perquè et fan sentir insegura", explica aquesta dona, una excagera de supermercat d’uns cinquanta anys. "Són molt maleducats. Si te’ls creues pel carrer i les saludes, et miren com si no valguessis res. No tots són així, però la gran majoria sí", afegeix.

Segons l’últim cens del 2021, la població estrangera en aquesta localitat de l’est d’Anglaterra suposa gairebé el 25% del total. Al carrer principal, els supermercats amb productes d’Europa de l’Est conviuen amb les cases d’apostes i amb botigues de segona mà regentades per entitats benèfiques. Altres locals són buits, en una mostra que la situació econòmica no passa pel seu millor moment. Dels fanals pengen banderes d’Anglaterra, així com a l’entrada d’alguns comerços i pubs. Persones grans, la majoria anglesos jubilats, es creuen al carrer amb famílies d’estrangers. Ocupen el mateix espai, però amb prou feines interactuen.

Boston va saltar als titulars de la premsa després del referèndum del Brexit el 2016: el 75,3% dels més de 30.000 votants van apostar per abandonar la Unió Europea, el percentatge més alt de tot el país. Una cosa que els seus habitants van justificar per l’elevada presència de ciutadans de països com Polònia, Lituània, Bulgària o Romania, instal·lats a la ciutat per treballar al sector agrícola després de l’entrada d’aquests països al club comunitari a principis dels 2000. La falta de polítiques d’integració efectives des de la seva arribada ha provocat enormes divisions i tensions que, deu anys després del referèndum, continuen sense resoldre’s.

Karolina Wojtasik, una noia polonesa d’uns trenta anys, revisa uns papers asseguda al seu escriptori de Polish Support Initiative, una entitat de Boston que ajuda les persones d’aquesta comunitat a integrar-se i a trencar les barreres culturals i idiomàtiques. "Durant anys, per a molts polonesos va ser fàcil venir aquí perquè ja hi havia una comunitat establerta. Però, al mateix temps, molts han estat en una bombolla. La meva mare i la meva tia, per exemple, viuen aquí però el seu anglès no és gaire bo: viuen i treballen amb gent polonesa i fins i tot quan van al metge les atén un metge polonès. La nostra organització pretén acabar amb això i construir ponts".

Treballadors estrangers

Les dificultats, no obstant, són fins i tot més grans que abans del Brexit. Els habitants de Boston assenyalen que la sortida de la Unió Europea no ha frenat l’arribada d’immigrants, sinó més aviat un canvi en el perfil de treballadors estrangers: abans del referèndum, molts venien per quedar-se, però ara la majoria venen amb un visat de treball temporal, cosa que dificulta la seva integració.

"En els primers anys després del Brexit vam tenir molts problemes per trobar treballadors, perquè es va ajuntar la pandèmia amb la tornada de moltes persones al seu país d’origen", explica Viktorija Vatiekune, una empleada d’origen lituà d’Agricultural Services, una empresa que proporciona mà d’obra estrangera als camps i a les fàbriques de processament d’aliments a Boston i els seus voltants. "Després van començar a arribar nous treballadors, especialment romanesos i búlgars, però molts d’ells no coneixen l’idioma i no volen treballar tant com abans", assegura.