El Govern marca distàncies amb Ábalos i reserva el lawfare per als casos Begoña Gómez i David Sánchez

El Govern continua disposat a resistir la tempesta judicial, esperant que escampi durant l’aturada estival, i l’estratègia passa per mantenir-se a recer, davant la concatenació de cops dels tribunals. El president del Govern, Pedro Sánchez, va optar per guardar silenci després de la sentència condemnatòria del cas mascaretes contra l’exministre José Luis Ábalos i no es va moure del guió previst durant una compareixença aquest dilluns, envoltat de diversos ministres, sobre els fons europeus. A la Moncloa es tractava de girar full i desvincular-se de l’exministre tornant a marcar distàncies, amb l’argument que al seu dia ja se’l va expulsar del grup parlamentari i del partit, abans fins i tot d’iniciar-se el procediment judicial.

La contundència de la condemna a 24 anys de presó pels contractes de mascaretes durant la pandèmia sí que ha obligat a acompanyar la seva valoració amb el reconeixement del mal causat per la «corrupció» i a defensar que durant aquests anys s’haurien «impulsat nombroses lleis i regulacions» per aturar-la. No obstant, en privat es considera que la condemna és «desproporcionada», en línia amb l’expressat únicament en públic pel ministre de Transport, Óscar Puente. Sobretot per la rebaixa al nexe corruptor, Víctor de Aldama, que després de col·laborar amb la justícia va veure suspesa la seva execució de pena, reduïda a quatre anys i mig. A més, fonts de l’Executiu no es resisteixen a comparar aquest cas amb el del germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va ser absolt per la seva activitat com a comissionista en contractes de mascaretes.

Per no incrementar la pressió exercida per l’oposició, amb Alberto Núñez Feijóo reclamant la dimissió de Pedro Sánchez després de la sentència i la convocatòria d’eleccions, el cap de l’Executiu esperarà 24 hores més per donar explicacions. Ho farà, com estava previst, en una compareixença a petició pròpia aquest dimecres al Congrés per donar compte dels casos de corrupció que assetgen el PSOE i el Govern i normalitzar la seva intervenció informant també de l’última reunió del Consell Europeu. A Ferraz ja es van avançar aquest dilluns intentant neutralitzar la petició de Feijóo qüestionant que «abans de llançar la seva pròpia moralina barata, hauria d’explicar per què és incapaç d’exigir una sola explicació a Isabel Díaz Ayuso».

Amb una acumulació de casos, investigats i ara ja sentències sobre la taula, a l’Executiu es reserven el comodí del ‘lawfare’ com a últim recurs per contenir la desmobilització a les seves files els casos Begoña Gómez i David Sánchez. Tant en públic com en privat es refereixen a una persecució política en aquestes instruccions i alguns ministres parlen obertament de prevaricació per part del jutge Juan Carlos Peinado, que ha pres mesures cautelars contra Begoña Gómez amb la retirada del passaport al considerar risc de fuga amb la possible connivència per a això dels seus escortes policials.

«Vam qüestionar tota la instrucció», arremeten a l’Executiu per assegurar que estaria «plena de disbarats». Un procediment en què acusen el jutge tant d’«acarnissament» com d’«assetjament amb intencions polítiques» contra la dona del president. Visiblement indignats, apunten que «aquest atropellament s’hauria d’haver parat fa molt temps», recordant que estan pendents de resoldre diversos recursos contra la instrucció.

Sense assumpció de responsabilitats polítiques

L’Executiu utilitza l’argument que ja va actuar amb contundència contra José Luis Ábalos, igual com contra el seu successor en la secretària d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, per negar-se a assumir responsabilitats polítiques. Ni tan sols ‘in vigilando ’ i després de la sentència del Suprem, com tampoc davant la investigació sobre la presumpta trama del cas Leire Díez. Es recorda així mateix que al seu dia, el cap de l’Executiu va demanar perdó a la ciutadania.

En la causa contra José Luis Rodríguez Zapatero, el Govern es mou en una posició intermèdia. Si bé aquesta causa s’allunya d’una suposada guerra bruta judicial, com en el cas de les causes contra Begoña Gómez i David Sánchez, es manté la confiança en la innocència de l’expresident, tot plegant-se a la seva estratègia de defensa. En el que té a veure amb el rescat a l’aerolínia Plus Ultra, com en les joies trobades al seu despatx i taxades en 1,3 milions d’euros.

El cap de l’Executiu també intentarà posar en valor durant la seva compareixença aquest dimecres davant el Congrés l’impuls legislatiu i regulatori contra la corrupció. A nivell orgànic, es defensa així mateix l’enduriment dels controls interns. Des del compromís «a continuar treballant per construir una Espanya exemplar en la qual la corrupció no sigui aplaudida ni tolerada», argumentaven en l’Executiu després del terratrèmol de la sentència pel cas de les mascaretes.