Lambeth, el districte europeista de Londres

A Rosa tothom la coneix al barri com Rosa Lisboa. Aquesta portuguesa, emigrada a Londres fa 18 anys, regenta la petita pastisseria Lisboa: un local situat a Stockwell, al sud de Londres, però que transporta els visitants directament a Portugal amb els seus productes artesans i amb la seva estètica austera, inalterada amb el pas dels anys. La Rosa ha viscut en primera persona els canvis d’aquest barri, conegut popularment com a Little Portugal, des que el 2016 més de la meitat dels britànics van votar a favor del Brexit.

"La vida s’ha encarit molt des d’aleshores i molta gent ha decidit tornar a Portugal. D’altres s’han quedat i s’han adaptat a les noves lleis, però per a la gran majoria el Brexit va ser un moment d’agitació", explica des de l’altre costat del taulell. "Diuen que el Brexit va guanyar perquè molta gent creu que els immigrants venen a robar la feina. Però els anglesos no volen fer aquestes feines. Si no fos pels immigrants, estaríem pitjor del que estem", afegeix.

Situat al districte de Lambeth, Little Portugal ha sigut un dels símbols de la immigració europea a la capital britànica durant dècades. Va començar a agafar forma en les dècades de 1960 i 1970 amb l’arribada d’immigrants procedents de Madeira i d’altres punts del país. Amb el pas del temps, la comunitat lusòfona es va anar consolidant i avui els seus carrers continuen allotjant un nombre considerable de restaurants i pastisseries portugueses, en els quals els clients encara parlen en portuguès envoltats de pastissos de nata i cervesa Super Bock.

Rebuig massiu

A més de portuguesos, Lambeth acull un important nombre de ciutadans europeus, inclosos italians, espanyols i originaris de països de l’est del continent. El caràcter obert i multicultural d’aquest districte, sumat a una població jove –l’edat mitjana és de 33 anys, set menys que la mitjana del Regne Unit–, el va convertir en el lloc amb el suport més elevat a quedar-se a la UE de tot el país, amb un 78,6% de vots a favor. Per a molts dels seus habitants, el Brexit va ser un cop difícil de pair. "La gent estava realment desanimada, no s’ho podia creure. Se sentien enganyats", explica a El PERIÓDICO Scott Ainslie, regidor del districte de Lambeth i exmembre del Parlament Europeu pels Verds. "Va ser un moment de gran tristesa, en el qual la gent es preguntava per què un país es feia això a si mateix i s’infligia un mal tan gran".

La xifra de migració neta procedent de la UE (la diferència entre el nombre de ciutadans europeus que van arribar al Regne Unit i els que se’n van anar) va arribar a les 322.000 persones el juny del 2016. Gairebé 10 anys més tard, aquesta xifra és negativa: 155.000 europeus van abandonar el país el 2025, mentre que tan sols 85.000 es van instal·lar en ell. Una dinàmica que s’ha notat també a Lambeth. "Algunes persones no s’han plantejat marxar perquè estan molt arrelades i porten aquí generacions, però el Brexit sí que ens ha fet perdre persones que venien aquí a treballar i que no estaven tan integrades, especialment en sectors com l’hostaleria o la construcció", explica Ainslie, titular de la cartera de planificació i desenvolupament urbanístic.

A la sortida de la UE s’hi va afegir la pandèmia de la covid-19, que va accelerar la sortida de treballadors estrangers del país i va causar més dificultats als negocis del barri, dependents d’una clientela principalment europea.

Subscriu-te per seguir llegint