El Regne Unit aprofundeix la crisi 10 anys després del referèndum del Brexit

El 23 de juny del 2016, més de 17 milions de persones van votar a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea en un referèndum que va polaritzar com no havia passat mai la societat britànica i amb un resultat que va commocionar tot un continent. Però la imatge que els partidaris del Brexit tenien del futur del seu país quan van dipositar la papereta a l’urna dista molt del que ha acabat passant: una dècada després d’aquesta votació, el Regne Unit passa un moment d’estancament econòmic, el seu pes a l’escenari internacional s’ha reduït i les protestes contra la immigració són més grans que mai.

Els experts coincideixen en el fet que el Brexit ha implicat un cop dur per a l’economia britànica. Els principals estudis apunten que el producte interior brut (PIB) del país seria entre un 2% i un 6% més alt que l’actual en cas de no haver-se produït el divorci amb Brussel·les. Des d’aleshores, el Regne Unit ha tancat acords de lliure comerç amb països com l’Índia o Austràlia, però aquests no han aconseguit ni de bon tros esmorteir l’impacte de la sortida del club comunitari, fins i tot malgrat la signatura del Tractat de Comerç i Cooperació (TCA, en les sigles en anglès).

Arribades descontrolades

Una altra de les grans promeses del Brexit va ser recuperar el control de les fronteres. Però el fet cert és que l’arribada d’immigrants al país, tant de manera legal com per la via irregular, ha arribat a nivells rècord els últims anys. La relaxació dels requisits per obtenir visats, impulsada per l’exprimer ministre Boris Johnson – un dels grans defensors del Brexit–, va facilitar l’arribada d’immigrants no europeus al país, mentre que les arribades irregulars a través del canal de la Mànega van continuar creixent fins a arribar al pic el 2022.

"Se suposava que el final de la lliure circulació era un experiment destinat a reduir dràsticament la immigració", explica la directora de l’Observatori per a la Immigració de la Universitat d’Oxford, Madeleine Sumption, en un article recent. "Els empresaris es veurien obligats a buscar alternatives, sobretot en sectors amb baixos salaris, com el comerç detallista, la logística i l’hostaleria, que havien depès dels treballadors procedents de la UE. Però a la pràctica, simplement van recórrer a treballadors de fora de la UE, la majoria dels quals no eren titulars de visats de treball i podien exercir qualsevol ocupació".

La fallida política migratòria i les dificultats per accelerar el creixement econòmic han provocat un augment de la indignació pública i un rebuig envers els dos grans partits. Fet que, paradoxalment, ha beneficiat un dels grans impulsors del Brexit, el populista Nigel Farage. "Farage ha aconseguit evitar que el culpin dels fracassos del Brexit al·legant que no hi havia res de dolent, sinó que el problema és solament la manera com Boris Johnson i el Govern actual l’han portat a terme", explica l’economista Jonathan Portes, professor del King’s College de Londres i col·laborador del centre de pensament UK in a Changing Europe.

El partit de Farage, Reform UK, lidera actualment les enquestes, tot i que el suport a un reingrés a la Unió Europea no para de créixer: un estudi recent, elaborat per YouGov, apunta que un 55% dels britànics hi estaria a favor, davant un 34% que s’hi posiciona en contra. Però el creixent suport a una tornada al club comunitari no s’explica per un canvi d’opinió entre els partidaris del Brexit sinó més aviat per les modificacions en la configuració de l’electorat en l’última dècada, marcades per l’entrada de votants joves, majoritàriament favorables a una tornada a la UE, i la mort de persones grans, la majoria partidàries del Brexit.

Les guerres a Ucraïna i a l’Orient Mitjà han empès el Govern laborista a buscar més cooperació amb Europa en matèria energètica i de defensa, mentre que la tornada a la Casa Blanca de Donald Trump i de les seves polítiques proteccionistes l’ha obligat a fer el mateix en matèria comercial. L’Executiu confia a tancar nous acords en la cimera bilateral del 22 de juliol, inclosa l’eliminació dels controls sanitaris i fitosanitaris als productes agrícoles per reduir la càrrega burocràtica a les fronteres i la signatura d’un nou acord de mobilitat juvenil.

L’acostament a Europa, però, avança amb més lentitud que no s’esperava. Algunes formacions, com el Partit Liberaldemòcrata o els Verds, pressionen el Govern perquè vagi més enllà i plantegi una tornada al mercat únic i la unió duanera, o fins i tot un reingrés al club comunitari. Una cosa que també han recolzat representants del Partit Laborista. Però els experts veuen poc probable que res de semblant passi abans del final de la legislatura, previst per al 2029, atès que els laboristes no van incloure aquesta proposta en el programa electoral i no compten amb el mandat dels votants per portar-la a terme.

"És comprensible que els països europeus no estiguin disposats a entaular converses serioses amb el Regne Unit fins que l’electorat britànic hagi manifestat que això és el que vol", explica Portes. "I amb Nigel Farage al capdavant a les enquestes, ¿per què la UE hi hauria de perdre temps si tot es pot capgirar les pròximes eleccions generals?".

Subscriu-te per seguir llegint