Starmer tira la tovallola i cedeix a Burnham el Govern britànic

L’etapa del laborista Keir Starmer al capdavant del Govern britànic va arribar ahir al final. El primer ministre va anunciar la dimissió després de diversos dies d’intenses pressions dels diputats del seu partit i de membres destacats del seu Executiu, que consideraven insostenible la seva continuïtat en el càrrec després de la desfeta en les eleccions locals i regionals del maig. "Totes les decisions que he pres han tingut per objectiu anteposar el país que estimo. Per això dimitiré com a líder del Partit Laborista. Aquest matí he parlat amb Sa Majestat el Rei per informar-lo de la meva decisió", va anunciar en un discurs davant el número 10 de Downing Street. La sortida de Starmer no es produirà amb efectes immediats. L’encara primer ministre es mantindrà en el càrrec fins al nomenament del successor, un procés que podria acabar a mitjan juliol en cas que no es presentin candidatures alternatives a la de l’exalcalde de Manchester Andy Burnham.

"Demanaré al Comitè Executiu Nacional del Partit Laborista que estableixi un calendari, de manera que el termini de presentació de candidatures s’obri el 9 de juliol i acabi abans de les vacances d’estiu", va assegurar el primer ministre. En cas que hi hagi una contesa, l’elecció d’un nou líder es podria allargar fins al setembre.

Starmer ha acabat cedint a la pressió dels seus tot just dos anys després de la seva folgada victòria en les eleccions generals, que va tornar al poder al Partit Laborista després de 14 anys de governs conservadors. Visiblement emocionat, va recordar els avenços del seu Govern en matèria econòmica, així com la reducció de les llistes d’espera en la sanitat pública, la implementació de mesures per frenar l’arribada d’immigrants i l’acostament a Europa. Tot en un sentit discurs pronunciat davant una multitud de càmeres i envoltat per la seva família i pels membres més destacats del seu equip. "Caminar per aquest carrer fa dos anys va ser el moment de què m’he sentit més orgullós en tota la vida", va afirmar.

Transició ordenada

Starmer va mostrar voluntat de facilitar una transició de poder ordenada i va assegurar que oferirà al successor suport "total i inequívoc" per culminar la tasca iniciada per ell fa dos anys. "[El meu successor] heretarà una Gran Bretanya molt més forta i justa que la que jo vaig heretar fa dos anys, més ben preparada per als reptes que ens esperen i més capaç de garantir que el Partit Laborista aconsegueixi un segon mandat", va dir.

El mateix Burnham va confirmar que presentarà la candidatura per liderar el partit poc després de l’anunci de Starmer. "Keir ha deixat un gran servei al nostre país i li vull donar les gràcies pel seu lideratge i dedicació durant un període tan difícil. La seva decisió marca l’inici d’una transició i és important que aquest procés es porti a terme de manera ordenada i responsable. M’oferiré per formar part d’aquest procés", va assegurar.

Falta saber si, a més de Burnham, algun altre candidat farà un pas endavant. Un escenari cada vegada més improbable, ja que el principal aspirant a disputar-li el lideratge, l’exministre de Sanitat Wes Streeting, va confirmar el suport a l’exalcalde de Manchester ahir mateix.

"Després d’haver parlat llargament amb Andy aquests últims dies, estic convençut que les meves idees tenen cabuda sota el seu lideratge", va afirmar l’exministre. "Podríem passar l’estiu exagerant petites diferències, o podem posar fil a l’agulla i ajudar-lo a portar a terme el canvi que necessiten el nostre partit i el nostre país. Aquesta és la decisió que he pres i espero que tots els altres també la recolzin". El suport a Burnham a les seves files és pràcticament unànime. L’exalcalde de Manchester va prendre possessió del seu escó a la Cambra dels Comuns ahir, després de la seva victòria en les eleccions a la circumscripció de Makerfield la setmana passada, i posteriorment es va donar un bany de masses amb els diputats del seu partit, que el van rebre com si el seu nomenament com a nou líder ja fos una realitat.

En cas que cap candidat alternatiu faci un pas endavant, Burnham podria ser nomenat nou líder laborista i primer ministre el 17 de juliol. Mentrestant, el nou diputat començarà a treballar en el nou Govern, en què es preveuen alguns canvis significatius. Molts donen per fet que la ministra d’Economia, Rachel Reeves, sortirà de l’Executiu i apunten a la possibilitat que l’actual ministre d’Energia i exlíder del partit, Ed Miliband, ocupi el seu lloc. Miliband, representant de l’esquerra del partit, ha sigut un dels grans partidaris de l’arribada de Burnham a Downing Street i el seu nom sona amb força, tot i que el seu nomenament al capdavant d’Economia amenaça de provocar temor en els mercats i desencadenar una pujada dels interessos del deute.

Dos anys d’errors i polèmiques

1 Promeses incomplertes

Starmer va guanyar les eleccions el 2024 amb la promesa de canviar la política britànica. Però el seu missatge va perdre credibilitat poques setmanes després de saber-se que havia acceptat regals de donants els mesos previs a la seva victòria. També va prometre accelerar el creixement econòmic, reduir les llistes d’espera en la sanitat pública i posar fi a la immigració irregular. La situació als hospitals ha millorat, però els tímids progressos en matèria econòmica i migratòria han decebut.

2 Retalls socials

El primer gran cop per a Starmer va arribar després d’anunciar la intenció d’eliminar les ajudes per al pagament de la llum i del gas a l’hivern als pensionistes. El Govern va plantejar limitar l’ajuda als jubilats amb menys ingressos, però la revolta dels seus el va obligar a fer marxa enrere. També es va negar durant mesos a recuperar les ajudes socials per a les famílies amb més de dos fills, i va proposar eliminar una gran part de les prestacions socials per malalties físiques o mentals.

3 Auge de la ultradreta

Les dificultats del Govern de Starmer per accelerar el creixement econòmic i per frenar l’arribada d’immigrants han donat empenta al partit ultra Reform UK de Nigel Farage. La formació parteix com a favorita a les enquestes per a les pròximes eleccions generals, previstes per al 2029, gràcies al seu èxit en antics bastions laboristes al centre i al nord d’Anglaterra i també a Gal·les. Molts diputats laboristes temen perdre l’escó davant la ultradreta.

4 Cas Mandelson

El nomenament de l’exministre laborista Peter Mandelson com a ambaixador del Regne Unit a Washington, el 2024, ha sigut un enorme maldecap per a Starmer. Mandelson va ser destituït del càrrec el setembre del 2025 després de sortir a la llum nous documents del cas Epstein que el vinculaven amb el pederasta i que apuntaven que l’exambaixador va compartir informació confidencial amb Epstein durant la seva etapa com a ministre de Comerç en el Govern de Gordon Brown.

5 Tebiesa a l’Orient Mitjà

Starmer ha mantingut una posició ambivalent en relació amb el genocidi d’Israel a Gaza i al conflicte a l’Iran. El primer ministre va tenir una resposta tèbia després dels primers bombardejos de l’Exèrcit israelià sobre la Franja i va insistir en el dret d’Israel a defensar-se. A l’Iran, el primer ministre es va negar a participar activament en els bombardejos inicials dels Estats Units, però va donar llum verda a l’ús de les seves bases perquè l’Exèrcit nord-americà les fes servir amb «propòsits defensius».

Subscriu-te per seguir llegint