El Suprem acredita que el Govern va tramitar contractes de mascaretes per 32,5 milions d’euros a l’empresa d’Aldama abans de publicar-se l’oferta

La sentència del Tribunal Suprem per la qual condemna l’exministre José Luis Ábalos a 24 anys de presó fa menció especial a la posició "preferent" de l’exdirigent socialista tant en el Govern com en el PSOE. Una posició de la qual «es va aprofitar» la trama formada al costat del seu assessor, Koldo García, i el comissionista Víctor de Aldama i que va facilitar la comissió dels nou delictes pels quals ha sigut condemnat, algunes comeses gràcies al seu paper en el Consell de Ministres.

És el cas de la firma de dos contractes en pandèmia des del Ministeri de Transport a Solucions de Gestió SL, empresa d’Aldama, per valor de 20 i 12,5 milions d’euros, respectivament. Unes adjudicacions que Ports de l’Estat i Adif van començar a tramitar abans fins i tot que es resolgués oficialment la compra. El Tribunal Suprem considera que es va cometre una «instrumentalització del subministrament de mascaretes», en uns fets «constitutiusd’un delicte de tràfic d’influències, en concurs amb un delicte de suborn».

En la sentència, de 224 pàgines, el Suprem apunta que la trama es va valer de la falta de controls administratius en la pandèmia per concertar les dues adjudicacions. Així, apunta que Ábalos era una de les autoritats competents delegades durant l’estat d’alarma aprovat pel Reial decret 463/2020, aprovat pel Govern el 14 de març d’aquell any, pel qual hi havia quatre ministres competents –Defensa, Interior, Transports i Sanitat– al costat del president del Govern, Pedro Sánchez.

Tots ells, recorda el tribunal, estaven «habilitats per dictar ordres, disposicions i instruccions (...) que fossin necessàries per garantir la prestació de serveis» i, aquesta és la clau, «sense que fos precisa la tramitació de cap procediment administratiu», sentencia el Suprem, parafrasejant l’article 4.3 del decret de l’estat d’alarma. Aquest procediment d’urgència va permetre a la trama la concertació i adjudicació de contractes sense cap obstacle.

Aquest apartat va ser el que va permetre a Ábalos adjudicar contractes a Solucions de Gestió a canvi de comissions «concertades», segons considera provat el Suprem, que es repartirien després entre l’exministre, el seu assessor i l’empresari. Així, el Suprem determina que «els tres acusats, de mutu acord, davant la necessitat de compra de material sanitari, van utilitzar la seva ascendència perquè l’empresa Solucions de Gestió, resultés adjudicatària de dos contractes de subministrament de mascaretes licitats per dos ens dependents del mateix Ministeri: Ports de l’Estat i Adif».

L’operativa és que existia un «acord anticipat per atorgar les adjudicacions públiques per les quals Víctor de Aldama es lucrava, a través de les comissions concertades amb Solucions de Gestió», de manera que «d’aquest import, van pactar que una part l’entregaria Víctor de Aldama als altres dos acusats». D’aquesta manera, Ábalos i Koldo García també es beneficiaven dels contractes públics.

Gestions prèvies a publicar-se l’ordre

El primer dels contractes, per valor de 20 milions d’euros, va ser per adquirir, per part de Ports de l’Estat, un lot de 8 milions de mascaretes a l’empresa d’Aldama. Un contracte que el Ministeri de Transports va començar a gestionar abans fins i tot d’haver-se fet pública l’oferta. En un primer moment, Ábalos va firmar el 20 de març a les 19.55 hores una ordre ministerial requerint la compra de 4 milions de mascaretes, però el Suprem apunta que «a instàncies de Víctor d’Aldama, que va ser avisat, aquesta contractació es va elevar a vuit milions a les 20.33 hores», 38 minuts després de la firma inicial, i així es va publicar l’endemà al Butlletí Oficial de l’Estat.

Una modificació que respon al fet que, «quatre dies abans de la publicació de l’ordre ministerial», l’empresa d’Aldama ja va firmar «un acord de prestació de serveis» amb dues empreses més –Comercial Cueto 92 SL i Comercial Cueto 92 Internacional SL, per a l’adquisició d’aquest material i on, «de manera anticipada a l’ordre, l’oferta a Ports de l’Estat per subministrar 8.000.000 de mascaretes».

«És a dir, abans fins i tot que els responsables del mateix òrgan de contractació tinguessin coneixement de l’operació, l’empresa adjudicatària ja comptava que es publicaria una ordre ministerial, que la compra seria centralitzada a través de Ports, que el volum seria de vuit milions de mascaretes i que seria l’adjudicatària, a conseqüència de l’acord anticipat entre els tres acusats», exposa el Tribunal Suprem en la seva sentència.

Abans que Ábalos signés l’ordre ministerial i es publiqués l’oferta, «el mateix matí del 20 de març del 2020», Koldo García va entregar personalment l’oferta de Solucions de Gestió, en paper, al sotssecretari del Ministeri de Transports, Jesús Manuel Gómez García, que la va tramitar escanejant-la i enviant-la al secretari general tècnic de Ports de l’Estat, Álvaro Sánchez Manzanares. L’endemà, el 21 de març del 2020, i el mateix dia en què sortia al BOE l’ordre de compra, Ports de l’Estat va adjudicar el contracte a Solucions de Gestió per un import de 20 milions d’euros.

La segona compra centralitzada es va concretar uns dies després, en una ordre ministerial firmada el 26 de març a través d’ADIF. Una compra que, segons acredita el Suprem, estava prèviament concertada, i que el Ministeri de Transports va començar a tramitar abans també l’ordre de publicar-se l’ordre. «Tan acordada entre els encausats hi havia l’adjudicació, que fins i tot un dia abans de la publicació de l’ordre ministerial, Íñigo Rotaeche Lachiondo, administrador únic de Solucions de Gestió, va demanar a Michaux Miranda Paniagu a- director general de Gestió de persones d’ADIF - que li indiqués les dades d’ADIF per preparar una proposta». Unes gestions per part d’ADIF prèvies fins i tot que es conegués l’oferta. De la mateixa manera que l’anterior cas, el mateix dia en què es va publicar l’ordre, la presidència d’ADIF va adjudicar el contracte a Aldama, per import de 12,5 milions d’euros.

Comissions de 6,7 milions d’euros a Aldama

El Tribunal Suprem detalla que Aldama «va canalitzar les comissions percebudesa través de dues societats de les quals és administrador únic, Deluxe Fortune SL i MTM 180 Capital SL. L ’import total d’aquestes comissions era de 6.676.046 euros, segons el tribunal. Una «xifra global» que es correspondrien als dos contractes realitzats des del Ministeri de l’Interior, però també que «inclou subministraments de mascaretes a la Sotsdirecció General de Gestió Econòmica i Patrimonial, dependent de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’ Interior (20 d’abril del 2020), que no és objecte d’acusació, així com al Servei Canari de Salut (22 d’abril i 4 de maig del 2020) i al Servei de Salut de les Balears (12 de maig del 2020), que són objecte d’una altra investigació en peça a part». La Fiscalia va establir que les comissions corresponents a Aldama pels contractes de Ports de l’Estat i Adif van ser de 3.713.981 euros.

Sobre les comissions, l’Alt Tribunal assenyala que Ábalos i Koldo García «van sol·licitar, amb càrrec a les seves comissions, 2.000.000 i 500.000 euros respectivament», sobre una «previsió inicial» de compra de mascaretes de Solucions de Gestió de seixanta milions d’euros. Aldama, detalla el Tribunal Suprem, va incloure aquestes comissions requerides per l’exministre i el seu assessor «en les seves previsions de despeses».

Entregues a la República Dominicana

A més d’aquestes comissions, i amb l’objectiu de mantenir «greixada» la relació amb el titular del Ministeri de Transports per a altres gestions com el rescat a Air Europa, Aldama va pactar donar una comissió fixa per a l’exministre, «una remuneració mensual per atendre les despeses fixes de José Luis Ábalos».

Així, el Suprem detalla que la dádiva consistia en «el’abonament mensual dels 10.000 euros» que es va produir entre «octubre del 2019 fins al mes de juny del 2022», gairebé un any després de la seva sortida del Govern, a més de l’abonament de la renda del seu amant, Jéssica Rodríguez. Una entrega que es faria primer Koldo García i després al seu germà, Joseba García. « Arran de les sospites sobre la investigació que s’estava realitzant per la Guàrdia Civil, els acusats van alterar la manera d’entrega i les quantitats pactades», de manera que entre octubre i desembre del 2021 es van fer a través de Joseba García.

Els pagaments es van fer a la República Dominicana, segons considera acreditat el Suprem, que dona credibilitat al testimoni d’Aldama, que assegura que després de la sortida d’Ábalos del ministeri, «alguns constructors van deixar d’abonar quantitats econòmiques» a canvi de les seves gestions, i davant la falta de liquiditat, «decideix realitzar els pagaments a la República Dominicana on aquest acusat gestionava uns laboratoris i disposava de diners en metàl·lic suficient per a aquests abonaments». Unes entregues que va realitzar la secretària d’Aldama en aquests laboratoris, Aránzazu Granel, i que el Suprem dona per provades.