El Suprem condemna Ábalos a 24 anys i deslliura Aldama d’entrar a la presó

El Tribunal Suprem va condemnar ahir l’exministre José Luis Ábalos a 24 anys i tres mesos de presó –tot i que en complirà un màxim de 15 anys i 8 mesos– per fins a nou delictes derivats de la compra de mascaretes per organismes dependents de Transports i cobrament de comissions relacionades amb diverses actuacions juntament amb qui va ser el seu exassessor ministerial, Koldo García, amb una condemna que s’eleva a 19 anys, vuit mesos i un dia, de què en complirà fins a 15.

Se’ls condemna per organització criminal, diversos suborns, malversació i tràfic d’influències pels quals haurien obtingut un benefici il·lícit i hauran de fer front a multes i una responsabilitat civil de gairebé mig milió d’euros en total per als tres encausats.

Per la seva banda el comissionista de la trama, Víctor de Aldama, va ser castigat amb 4 anys i mig de presó per un total de cinc delictes, si bé el tribunal suspèn l’execució de la pena per la seva aportació al descobriment dels delictes i a condició de no delinquir, presentar un informe semestral d’activitats i fer un any de treballs en benefici de la comunitat. És la conseqüència d’aplicar-li l’atenuant analògic de col·laboració com a "molt qualificada".

La sentència –de manera unànime– conclou que tots tres van formar una organització criminal amb una "vocació de permanència en el temps", amb repartiment de funcions i que va cometre greus delictes de corrupció, liderada per l’exministre socialista, i destaca el greu deteriorament de la confiança de la ciutadania en el sistema polític que provoca la corrupció, que soscava l’arquitectura democràtica de l’Estat.

Considera provats els delictes en l’adjudicació del subministrament de 13 milions de mascaretes a Ports de l’Estat i Adif a una empresa vinculada al comissionista, la remuneració mensual de 10.000 euros per a despeses fixes d’Ábalos, la contractació de dues conegudes de l’exministre en empreses públiques, el pagament del pis a una d’elles, el contracte d’arrendament amb opció a compra entre Aldama i Ábalos d’un pis a Madrid, i l’arrendament d’habitatges a Marbella i La Línea de la Concepción.

A García se’l condemna pels mateixos delictes que a Ábalos però a una pena inferior. Es diu que ha mantingut un paper principal en la trama delictiva ja que es troba en la seva "gènesi", va participar en el repartiment de papers i "de manera activa influeix decisivament amb gestions personals, en l’adjudicació de contractes públics".

La Sala troba que l’organització criminal sorgeix després de l’inici de les relacions personals i, en especial, dels viatges que van portar a terme els tres acusats. Ha quedat acreditat un viatge a Oaxaca (Mèxic), d’on Aldama era agregat comercial, en què es dissenya entre ells el pla delictiu i l’oportunitat d’obtenir un comú benefici econòmic aprofitant el càrrec d’Ábalos en el Govern d’Espanya.

Segons la sentència, l’origen de la relació d’Ábalos i Koldo se situa "durant els viatges fets en la promoció de la candidatura de la Secretaria General del Partit Socialista Obrer Espanyol de l’Excmo. Sr. D. Pedro Sánchez Pérez-Castejón" en les primàries. Va ser en aquell moment en què Ábalos va conèixer a Navarra a García, una persona vinculada al Partit Socialista de Navarra (PSN) "i de la confiança de Santos Cerdán", que llavors era responsable d’Organització al PSN. Després de la victòria de Sánchez, Ábalos va ser nomenat secretari d’Organització i Cerdán el seu número dos, i després el va substituir al lloc quan es va apartar Ábalos de tota responsabilitat.

Totes les oportunitats

Segons el parer de la Sala i, aprofitant el càrrec que ostentava Ábalos en el Govern i també al PSOE, aquest podria afavorir, a canvi del corresponent benefici econòmic de què tots participarien, "la contractació amb l’Administració Pública en les ocasions que hi hagués oportunitat, d’empreses els interessos de què captaria i promouria Víctor de Aldama", i facilitar a aquest l’accés preferent a l’Administració per a la realització de les gestions que precisés per a si mateix o per a les referides empreses.

Amb aquesta finalitat, els tres acusats, eventualment "amb intervenció de tercers aquí no enjudiciats" –cosa que sembla al·ludir al mateix Cerdán, investigat en la part de la causa que va assumir l’Audiència Nacional– van constituir una organització, en què cadascun va assumir un paper divers i complementari, amb un precís repartiment de funcions.

Ábalos, a qui tant Koldo García com Víctor de Aldama consideraven "el cap", aportava l’autoritat que li conferia la seva màxima responsabilitat a Transports i com a secretari d’organització del partit que sustentava al Govern "la seva directa influència quan era precisa" aprofitant-se, en les altres coses, del seu home de confiança, Koldo García, que sempre actuava en nom seu.

Víctor de Aldama seria la persona que, en benefici propi i de tercers, aprofitant la seva influència sobre el també acusat Koldo García i sobre el mateix ministre, garantida mitjançant el pagament continuat de quantitats de diners, aconseguia, per a si o per a tercers, i amb benefici econòmic, l’adjudicació de contractes.