Un ‘Tigre’ forjat al caliu de les xarxes socials

"Això no és un joc de nines això és política". Als 47 anys, Abelardo de la Espriella sembla respondre a algunes coordenades de l’època: outsider d’ultradreta que li deu la seva competitivitat electoral a les xarxes socials i els exabruptes. La seva irrupció va tenir un efecte revulsiu en l’escena política de Colòmbia al punt d’alterar-la en pocs mesos. El seu culte als diners va ser alhora útil: va armar un moviment, Defensors de la Pàtria, i l’ha finançat amb el seu frondós compte bancari.

El discurs de self made man i les arengues patriòtiques, que inclouen la salutació militar i les invocacions al cel d’algú que abans es considerava ateu, però sobretot el seu programa de mà dura i implacable, han convençut part d’un electorat conservador. Li agrada que li diguin el Tigre, una analogia felina que suggereix la disposició a donar la urpada. Les polítiques de seguretat i l’ajust econòmic a l’estil Javier Milei van de la mà. L’advocat vol fumigar les àrees sembrades de coca i reduir l’Estat, tot i que 70.000 empleats es quedin al carrer.

"L’Estat no crea riquesa, l’Estat crea condicions perquè nosaltres els empresaris creem riqueses", afirma. El "nosaltres" no es dissimula. Si en economia es mira al mirall de Javier Milei, per derrotar els grups criminals vol ser l’emulació colombiana del salvadorenc Nayib Bukele i construir megapresons. Sol ser criticat per la seva misogínia i per un consumat masclisme. Durant una entrevista va assegurar que havia sumat vots "de l’electorat femení" gràcies a la mida que tenen els seus genitals.