Begoña Gómez demana a l’Audiència de Madrid que freni les mesures «disparatades i ofensives» imposades per Peinado

La defensa de Begoña Gómez, que exerceix l’exministre de l’Interior Antonio Camacho, ha elevat un recurs de queixa a l’Audiència Provincial de Madrid que busca que «en el mínim temps possible» aixequi les mesures cautelars que li va imposar la setmana passada el jutge Juan Carlos Peinado, entre les quals es troben la retirada de passaport –del qual haurà de fer entrega a les 18.00 hores d’aquest dimecres–, la prohibició de sortir d’Espanya i l’obligació de comparèixer cada 15 dies davant un jutge. Les argumentacions del jutge són qualificades de «disparatades i ofensives».

Respecte a aquesta diligència, des de la presidència del Tribunal d’Instància de Madrid s’ha acordat que torni a entrar als jutjats amb cotxe pel garatge «ja que hi ha un ambient hostil i de rebuig social evident, cosa que dona lloc que en ocasions es produeixin interpel·lacions i insults a través de megafonia, amb exhibicions de diverses pancartes, tant a l’entrada com a la sortida de la investigada».

Quant a l’argument expressat pel titular de la plaça d’Instrucció número 41 de Madrid, en el sentit que escortes de la Moncloa podrien ajudar que s’escapés d’Espanya per no haver de comparèixer davant un tribunal del jurat, ho considera una conclusió «tan desbaratada com ofensiva, i la seva sola formulació evidencia la debilitat de l’argument que la sosté».

Així ho assenyala en el seu recurs de queixa davant els magistrats de l’Audiència, al contingut del qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, en el qual incideix que donar per bo l’argument de Peinado «equivaldria a afirmar que el mateix Estat és incapaç de controlar els seus propis agents, i que la seguretat de l’Estat és, en si mateixa, un factor de risc per a l’administració de justícia».

Les mesures van ser imposades en la mateixa resolució en la qual va decidir asseure-la davant un tribunal del jurat per quatre delictes de corrupció relacionats amb la gestió de la càtedra que va codirigir a la Universitat Complutense de Madrid i el suposat ús privat de la seva assistent a la Moncloa.

Per a la defensa de Gómez no es pot «posar en dubte la integritat, la lleialtat constitucional i la professionalitat d’una institució que fa dècades que serveix Espanya amb exemplar dedicació». Aquesta «desqualificació, a més de ser injusta i infundada», segons aquesta part, «resulta inadmissible» i suposa una especulació inacceptable» que l’Audiència de Madrid «ha de rebutjar amb la mateixa fermesa amb què la societat espanyola reconeix i valora la tasca de les seves forces i cossos de seguretat».

Al llarg de les 16 pàgines del seu recurs, Camacho argumenta que «el dispositiu de seguretat estatal, com s’ha exposat, fa materialment impossible qualsevol desplaçament no controlat per les autoritats».

Possibilitat de recórrer

També justifica la presentació d’aquest recurs de queixa davant la indicació expressa de Peinado en el fet que contra la seva decisió d’asseure Gómez, la seva assistent Cristina Álvarez i l’empresari Juan Carlos Barrabés davant un jurat i imposar a les dues primeres mesures cautelars no és possible cap recurs. En aquest punt, sosté la defensa –també ha presentat un escrit en el mateix sentit la defensa d’Álvarez– que aquestes mesures constitueixen un pronunciament autònom i impedir la impugnació l’equivaldria a buidar de contingut el règim de tutela dels drets fonamentals de totes dues.

D’altra banda, insisteix que Gómez, en la seva condició de cònjuge del president del Govern de la nació, «es troba sotmesa, amb caràcter permanent, obligatori i irrenunciable», a un dispositiu de protecció i seguretat personal gestionat pel Cos Nacional de Policia, per la qual cosa les mesures dictades contra ella resulten «innecessàries». Així, garantir la subjecció de Gómez al procés penal i evitar la seva fuga «es troba ja plenament garantit per un mecanisme de control molt més efectiu, eficient i menys lesiu «que treure-li el passaport o obligar-la a comparèixer periòdicament, segons aquesta part.

Sobre les sospites abocades sobre els cossos i forces de seguretat de l’Estat, la defensa de Begoña Gómez recorda que han sigut, al llarg dels més de quatre decennis de democràcia que porta Espanya,«un pilar fonamental en la consolidació de l’Estat de dret i en la protecció de les llibertats dels ciutadans», i que la seva tasca és «senzillament, impagable».

«Davant tot l’anterior, l’instructor afirma, sense base fàctica ni jurídica que ho sustenti, que els agents del Cos Nacional de Policia encarregats de la protecció de la meva representada podrien actuar com a còmplices en una hipotètica fuga, ja sigui de forma espontània o per instruccions dels seus comandaments. Aquesta afirmació mereix la més enèrgica de les impugnacions», insisteix en el seu recurs.