Quatre claus de les explicacions de Sánchez per corrupció: entre l’«assetjament» i el ‘i tu més’

Les explicacions de Pedro Sánchez davant el Congrés sobre la corrupció que assetja el PSOE i el Govern s’han centrat en un únic objectiu: marcar distàncies. Sense assumpció, per tant, de responsabilitats polítiques. Per fer-ho, el cap de l’Executiu ha acotat les trames a «persones concretes», encapsulant les diferents investigacions a un nucli concret d’exdirigents, el de l’«antiga Secretaria d’Organització». Un «mateix grup» al qual ha sumat peons com el de l’exmilitant Leire Díez, situant les diferents investigacions en aquest origen.

Una trama sobre la qual no només s’ha desvinculat, sinó que ha situat en el passat i en l’organització, blindant el Consell de Ministres. Casos dels quals ha diferenciat el de la seva dona i germà, contra qui va insinuar guerra bruta judicial, i el de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, «sobre el qual ningú pot encara treure conclusions. Hi ha afegit el clàssic «i tu més» davant Alberto Núñez Feijóo, per intentar deslegitimar les crítiques i la seva petició de dimissió. Com a extra, i en resposta en aquest marc de contraofensiva, Sánchez ha tornat a apel·lar a la resistència per justificar la seva intenció de «continuar».

«Sense el més mínim grau de dubte», va arremetre en les investigacions contra Begoña Gómez i David Sánchez, «es construeixen sobre acusacions infundades, sobre un patró d’assetjament que hem vist desplegar en altres països i democràcies occidentals». Les va emmarcar així en una mena de ‘lawfare’ des de diferents estaments, i va apuntar a «la difusió d’informacions falses a través de determinats pseudomitges» i a «les denúncies d’organitzacions vinculades a la ultradreta que es basen, exclusivament, en retalls de premsa d’aquests pseudomitjans», passant per l’«obertura de procediments judicials que amb massa freqüència es prolonguen durant anys, sense importar si els fets acaben sent desmentits o arxivats».

«Primer la notícia falsa en forma de titular, després la denúncia i, finalment, el mal», va resumir, per abundar en el «mal reputacional que evidentment juga amb els temps diferents que té la justícia amb els temps que tenen la política i els mitjans de comunicació».

El cas mascaretes o la trama del cas Leire Díez són per a Sánchez un mateix cas de corrupció que va mirar de situar en el passat. «Un cas l’existència del qual vam conèixer fa ja més de dos anys i els extrems del qual es van revelant a poc a poc», va assegurar per rebaixar la magnitud de la tempesta judicial durant les últimes setmanes, inclòs el registre de la UCO a la seu federal del partit a Ferraz.

«Un cas l’existència del qual vam conèixer fa ja més de dos anys i els extrems del qual es van revelant a poc a poc. El febrer del 2024, senyories, vam saber d’aquest cas, per primera vegada, després de les acusacions contra José Luis Ábalos i el seu col·laborador Koldo García, que haurien cobrat comissions per realitzar actuacions il·lícites. Un any més tard, el juny del 2025, coneixíem altres fets relatius a Santos Cerdán, que presumptament hauria utilitzat la seva posició per afavorir determinades empreses i obtenir beneficis personals a canvi. El mes de maig passat, el 2026, vam conèixer noves informacions que apunten que en aquest mateix grup operava també la senyora Leire Díaz, que hauria realitzat gestions presumptament irregulars per investigar servidors públics», va emmarcar.

Una de les frases clau de la intervenció del cap de l’Executiu i secretari general del PSOE va ser la d’«antiga Secretaria d’Organització» del PSOE, que va repetir en dues ocasions. S’acota així la corrupció a les seves files en José Luis Ábalos i Santos Cerdán, al costat dels seus respectius entorns. «Un cas flagrant i greu de corrupció protagonitzat per unes persones concretes que es van aprofitar del seu pes dins del Partit Socialista i en el Govern per guanyar diners», va condemnar.

El recurs a l’‘i tu més’ ha tornat a estar present en les explicacions del president del Govern per neutralitzar les crítiques per part del PP. «Jo no faig el que d’altres sí que em van fer a mi, a la meva família i a desenes de càrrecs públics per part del Govern del Partit Popular», va contraatacar després d’assegurar que «mai vaig conèixer ni hagués tolerat cap d’aquestes pràctiques».

«No siguin hipòcrites, no siguin cínics, no vinguin de defensors de l’ordre constitucional quan estan sistemàticament violant la separació de poders i el repartiment competencial d’aquest Parlament. No crucifiquin tot un fiscal general, o ja ex fiscal general, quan presumeixen impúdicament i públicament cada setmana de comptar amb informació privilegiada que no haurien de conèixer perquè es troba sota secret de sumari. No parlin de clavegueres quan vostès estan sent jutjats en aquest mateix moment per muntar tota una policia patriòtica amb la qual van espiar durant anys més d’un centenar de rivals polítics i periodistes, amb què van fabricar proves falses contra ells. No menteixin afirmant que aquest és el govern més corrupte de la història quan vostès tenen més de 30 casos oberts amb 150 implicats», va relatar per exigir que no s’apliqui la llei de l’embut.