L’Iran i els EUA encaren la fase decisiva del pla de pau amb tres grans esculls

Amb els equips tècnics encapçalant les converses, els EUA i l’Iran entren ara en el moment clau (i probablement el més difícil) de les negociacions: arribar a una entesa final per acabar amb la guerra començada el 28 de febrer. Amb aquest objectiu, Teheran i Washington s’han de posar d’acord en qüestions en les quals, fins ara, els dos països han estat molt allunyats: des del futur d’Ormuz fins a la incorporació econòmica iraniana als mercats internacionals, passant pel programa nuclear persa. Aquests són els punts clau.

Final a tots els fronts.

Per a l’Iran, la prioritat inicial en les converses a Suïssa, abans de parlar de res més, és parar l’ofensiva israeliana contra el sud del Líban, que segueix malgrat el preacord amb els EUA. Aquest document, en el seu primer paràgraf, estipula que la guerra a l’Orient Mitjà "ha d’acabar a tots els fronts, inclòs el Líban". Però el Govern de Benjamin Netanyahu no només n’ha fet cas omís sinó que prossegueix amb els seus atacs, bombardejos i ocupació del sud libanès. "Si Israel viola el preacord, sigui de la manera que sigui, fins i tot atacant Hezbol·là al Líban, llavors l’Iran respondrà militarment", va declarar ahir l’ambaixador iranià davant de l’ONU a Ginebra, Ali Bahrain.

L’estret d’Ormuz.

El preacord firmat la setmana passada estipula que el pas per Ormuz serà gratuït durant els 60 dies en què és vàlid el text –en aquest temps s’ha de firmar l’acord final–, però no especifica què és el que passarà després. L’Iran afirma que la República Islàmica i Oman, l’altre país que controla l’estret, començaran a cobrar una "taxa de servei". Trump assegura que és fals, tot i que no hi ha confirmació clara.

Economia i sancions.

Ahir es van suspendre temporalment, per aquest mateix termini de 60 dies, totes les sancions dels EUA per al cru i el gas iranià, que podran ser venuts a tot el món sense restriccions. Ghalibaf, el cap negociador iranià, assegura que el seu equip ja ha arribat a un acord amb Washington per a l’alliberament de 12.000 milions de dòlars d’actius iranians congelats a l’estranger durant les últimes dècades. Falta confirmar l’origen dels 300.000 milions de dòlars promesos a l’Iran per al seu "desenvolupament i recuperació econòmica". Trump assegura que no sortiran dels EUA.

La carpeta nuclear.

La qüestió nuclear i el futur del programa atòmic del país persa es preveuen com l’assumpte més complicat per resoldre. Washington reclama que Teheran desmantelli i abandoni tot el seu enriquiment d’urani, i entregui els 440 quilos d’urani altament enriquit que té. Aquest urani està purificat al 60%, nivell molt pròxim al necessari per a la bomba. L’Iran, per la seva banda, rebutja acabar amb el seu enriquiment, i proposa "diluir" el seu urani, cosa que la Casa Blanca no accepta. Els dos països asseguren que hi ha espai per a una entesa.