L’UCO situa Ortuzar en una reunió amb la trama Leire sobre Tubos Reunidos

Un informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) del cas Leire Díez, del 6 de maig, revela l’existència d’una reunió que hauria tingut lloc el 28 de gener del 2025, "en què van participar Carlos López de las Heras i Vicente Fernández per part de Tubos Reunidos i Andoni Ortuzar i Joseba Aurrekoetxea per part del PNB". La trobada es va produir en una segona operativa sota sospita, tres anys després del rescat de la companyia per 112,8 milions.

Així consta en l’ofici de l’UCO en què s’analitza l’operativa vinculada al rescat gestionat i concedit per la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) a la mercantil basca Tubos Reunidos. Per aquestes tasques, els participants del grup Hirurok (nosaltres tres, en eusquera), compost per l’expresident de la Sepi Vicente Fernández, per la lampista del PSOE Leire Díez i per l’empresari Antxon Alonso, amo de la mercantil Servinabar 2000 SL –en què segons l’UCO era soci Santos Cerdán (45%)– van rebre un total de 114.950 euros a través de facturació emesa per la societat Mediaciones Martínez SL a Tubos Reunidos.

Aquesta retribució hauria sigut pactada pels integrants de la trama amb l’expresident de Tubos Reunidos Francisco Valentín Irazusta, i l’abonament d’aquesta va ser realitzat mitjançant l’emissió de factures mensuals de 5.000 euros sense IVA entre desembre del 2021 i agost del 2023, prossegueix la UCO. Tal com va avançar aquesta redacció, el 2024, per aconseguir l’ajornament d’una amortització parcial dels interessos del deute de Tubos Reunidos, es va celebrar el 13 de novembre del 2024 una altra trobada, aquest a la seu del PSOE, al Carrer Ferraz. "En aquesta reunió hi van participar el mateix Santos Cerdán, Leire Díez i dos directius de Tubos Reunidos. Amb raó d’aquesta operativa, Vicente Fernández hauria facturat 40.000 euros a Tubos Reunidos", diu literalment un informe de l’UCO del 26 de maig del 2026.

Venda a Sestao

El 23 de juliol del 2024 Tubos Reunidos havia venut una fàbrica a Sestao (Biscaia) per un import net de 15,2 milions d’euros. I en virtut dels acords subscrits per a l’obtenció del rescat de 112,8 milions de la SEPI, aquesta empresa basca estava obligada a destinar 9.882.309 euros a l’amortització d’aquest deute el 22 de juliol del 2025. Però els directius d’aquesta empresa, després de fracassar en el seu intent de convèncer la SEPI de posposar aquest pagament, van recórrer "als serveis" dels integrants de la trama autodenominada Hirurok , que donava nom a un xat que integraven els tres membres de la xarxa de corrupció de Leire Díez.

Segons l’UCO, els directius de Tubos Reunidos, "seguint les indicacions de Leire Díez i, aparentment, de Santos Cerdán, amb el qual fins i tot havien arribat a mantenir una reunió a la seu del PSOE a Ferraz, haurien remès la sol·licitud pretesa al FASEE (fons de rescat), havent rebut tan sols dos dies després una comunicació d’un dels seus responsables en què exposava que estava acabant l’informe, deduint-se de la seva comunicació que la resposta podia ser positiva".

Finalment, el 14 de març del 2025 ,Tubos Reunidos va presentar a la Sepi la seva sol·licitud d’ajornament de l’obligació i d’amortització i la dispensa per poder disposar dels fons procedents de la venda de Sestao. L’aprovació de la sol·licitud va ser firmada pel director del fons de rescat Julián Mateos-Aparicio el 28 de març del 2025.

D’aquesta manera, la trama va aconseguir que l’empresa basca Tubos Reunidos retardés la devolució de 10 milions d’euros dels diners que havia sigut deixats pel rescat del 2021. I ho va fer al destacar la importància de l’ocupació femenina a la planta d’aquesta companyia a Amurrio (Àlaba), segons es desprèn d’un informe de 191 pàgines de 6 de maig elaborat per la Policia Judicial.

Des del PNB responen a les informacions publicades després de conèixer-se l’informe de l’UCO admetent que el partit "s’ha preocupat en el passat recent per empreses com Talgo, Astilleros Balenciaga, BSH, CAF o Tubos Reunidos, amb accions tant en l’àmbit públic com en el privat, amb reunions amb membres del Govern o contactes amb les empreses implicades".

És més, avancen que el PNB "continuarà fent-ho en el futur en cas necessari" perquè, argumenten, "la defensa de la ciutadania basca i el seu benestar són part fonamental del treball diari d’EA-PNB, i aquesta defensa passa també per interessar-se per la situació en què es troben determinades empreses". "Empreses que són estratègiques, de les quals depenen molts llocs de treball directes i indirectes i que tenen un gran impacte en el teixit econòmic de les comarques i, per tant, en el benestar d’un nombre important de ciutadanes i ciutadans".