Les primàries demòcrates a Nova York donen un reconeixement a l’alcalde Mamdani i reforcen l’ala progressista

L’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, ha guanyat el plebiscit intern a les files demòcrates en què s’havien convertit les primàries per a les eleccions legislatives del novembre. Els tres candidats que el regidor recolzava han vençut en una votació que suposa un reconeixement a l’ala més progressista del partit, la que representa Mamdani, i que compta ara amb legitimitat per agafar les regnes de l’oposició a Donald Trump durant la resta del seu mandat i de cara a eleccions presidencials del 2028.

La importància de la ciutat, un dels escenaris més competitius en l’elecció de candidats al Congrés, rau en la capacitat de l’alcalde per traduir la seva influència política en victòries electorals dels candidats a qui recolza. I Mamdani ho ha aconseguit.

Els suports de Mamdani

Mamdani recolzava tres candidats i tots han guanyat. La victòria més sonada ha sigut la de l’activista Darializa Ávila Chevalier, educadora i activista pels drets dels immigrants, que s’ha imposat en el districte 13 al congressista Adriano Espaillat, i ha frustrat la seva reelecció després de cinc mandats a la Cambra de Representants. Filla d’immigrants dominicans, Ávila Chevalier és coneguda per haver sigut una de les organitzadores de les protestes estudiantils a la Universitat de Colúmbia contra la guerra d’Israel a Gaza.

En el setè districte, on la congressista Nydia Velázquez, amb 17 mandats a la seva esquena, s’ha retirat, Mamdani recolzava l’assembleista Claire Valdez, que ha derrotat el candidat preferit de Velázquez per succeir-la, el president del districte de Brooklyn, Antonio Reynoso, representant de l’‘establishment’ demòcrata.

El tercer aspirant de Mamdani era l’exinterventor de la ciutat Brad Lander, que va ser un dels candidats a l’alcaldia als quals Mamdani va derrotar l’any passat. No obstant, tots dos es van alinear contra Andrew Cuomo en la votació final, amb Lander com a suport clau per a Mamdani a l’hora de captar el vot jueu. Ara, Lander, que durant la campanya ha denunciat «el genocidi israelià», ha deixat fora el congressista Dan Goldman, que aspirava a una tercera reelecció.

Altres candidats esquerrans

A més dels candidats impulsats per Mamdani, altres aspirants de tall més esquerrà s’han consolidat com l’opció demòcrata per a les pròximes eleccions. És el cas de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, molt pròxima al senador progressista Bernie Sanders, que aspirarà de nou a la reelecció després de guanyar les primàries, igual que una altra mitja dotzena de noms del Working Families Party, un partit progressista que impulsa aspirants esquerrans dins dels demòcrates.

Lluny de representar un reequilibri del poder al Congrés, les primàries novaiorqueses posaven el focus sobre el Partit Demòcrata, que domina àmpliament aquests districtes. En les passades eleccions presidencials, el vot demòcrata a la ciutat va arribar al 68,1%, davant el 30% obtingut pels republicans, una de les diferències més grans del país. Per això, la gran incògnita era si Mamdani aconseguiria consolidar el seu poder polític mitjançant la victòria dels candidats progressistes, cosa que podria facilitar les seves relacions amb els demòcrates a Washington, o si, al contrari, gastaria una bala.

El pols intern enfrontava al moviment DSA (Socialistes Democràtics d’Amèrica), del qual forma part Mamdani, amb la facció tradicional del partit. En aquest context, l’alcalde novaiorquès es va referir a aquestes primàries durant un míting de mobilització al costat del senador per Vermont, Bernie Sanders. «Durant massa temps, el nostre partit ha entès el seu paper com el de gestionar el declivi en lloc d’impulsar canvis materials per a la classe treballadora», va afirmar Mamdani, en una crida a renovar el rumb de la formació. «El partit del passat no serà el que ens condueixi cap al futur», va afegir.

Cares conegudes a Manhattan

A part del pols entre faccions demòcrates, les primàries s’han convertit en una contesa de cares conegudes al districte 12 de Manhattan, un dels més rics del país. En la carrera confluïen vuit candidats amb noms de gran pes polític, dinàstic i mediàtic. El vencedor ha sigut Micah Lasher, recolzat pel congressista sortint Jerry Nadler, que ha derrotat, entre d’altres, la governadora Kathy Hochul, l’exalcalde i fundador de Bloomberg, Michael Bloomberg, i l’assembleista Alex Bores, antic empleat de Palantir, que s’ha convertit en un dels grans crítics de la indústria de la intel·ligència artificial després d’impulsar una llei estatal de seguretat tecnològica el 2025.

La carrera inclou, a més, l’advocat i exrepublicà George Conway, conegut per la seva fèrria oposició a Donald Trump, que posa a prova la receptivitat de l’electorat demòcrata cap a figures procedents del Partit Republicà. Completa el grup més mediàtic Jack Schlossberg, de 33 anys, net de l’expresident John F. Kennedy.