Sánchez perd l’aplaudiment dels seus

El 9 de juliol del 2025, Pedro Sánchez va comparèixer al Congrés després de la imputació de Santos Cerdán. Va ser una compareixença solemne. El president hi va acudir amb corbata, davant una gran expectació i amb un Pla nacional anticorrupció sota el braç, amb 15 mesures que els seus socis van aplaudir. Un any després, el president ha acudit al mateix hemicicle, aquesta vegada obligat i lluny de la institucionalitat de llavors. Sense corbata ni mesures, però també sense l’aplaudiment dels seus socis, en una sessió on el grup socialista va aplaudir en solitari el líder de l’Executiu.

La condemna de 24 anys de presó a l’exministre José Luis Ábalos coneguda dilluns va abonar una sessió que es va convocar, al seu dia, pel sumari del cas Leire, la trama sufragada pel PSOE per desactivar casos judicials que afectaven el Govern, i després de la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, al qual Sánchez va insistir a defensar des de tribuna.

El cúmul de fronts va acabar per abatre en aquesta compareixença els socis del Govern, que admetien les seves poques expectatives els dies previs. El president no va defraudar. Amb aire desenfadat, defugint la institucionalitat que sí que va atorgar a altres comprecències clau, i amb més ministres com a aliats sense corbata –Carlos Cuerpo,Félix Bolaños,Arcadi España, o Ángel Víctor Torres–, Sánchez va apostar per la defensa pròpia –la seva i la del partit– i aliena –la de Zapatero i els seus familiars–. Una defensa que no va emocionar Sumar, ni la resta de partits que sustenten el Govern, que tampoc li van brindar el seu suport en la seva intervenció.

Sánchez va ser interromput en nombroses ocasions pels aplaudiments del grup del PSOE, units als ministres socialistes, sense que els membres del Govern de Sumar mostressin cap interès a unir-se a la celebració. Només al concloure el president els ministres de Sumar van acompanyar la resta per posar-se drets i aplaudir, no sense certa desgana, el líder de l’Executiu.

El president va demanar «que no prejutgem més enllà del que coneixem», «que respectem la presumpció d’innocència» i es va deslligar de les pràctiques corruptes –«mai vaig conèixer ni hagués tolerat aquestes pràctiques»–, cosa que va provocar sonores rialles dels grups del PP i Vox.

Sánchez va omplir tota la seva intervenció de retrets als «actors polítics i mediàtics» a qui va acusar, de fer servir «cops de titulars» per «intentar confondre i generar una sensació de corrupció generalitzada que no existeix». Una posició defensiva del president, que en altres ocasions ha anat a l’ofensiva, amb mesures dirigides a canviar el pas del debat.

Lluny d’això, va passar a descriure el que va venir a anomenar com a «anatomia del fenomen», reduint els casos de corrupció a tres potes: l’«antiga secretaria d’Organització del PSOE», on va emmarcar el cas Ábalos, Koldo García,Leire Díez i Santos Cerdán; a la imputació de Zapatero, al qual va continuar defensant, i als casos dels seus familiars, a qui també va passar a defensar des de tribuna.

La rèplica a Sánchez va arribar per part del líder de líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va reescriure l’expressió d’«anatomia d’un fenomen» per exposar un foli amb «els 19 delictes» pels quals s’investiga el PSOE i el Govern, davant l’enrenou del grup popular.

Notícia en ampliació