Set partits, sis candidats

A Barcelona es respiren aires de precampanya. Després del descans estival, el curs polític es reprendrà en ple context electoral. És per això que els partits s’han afanyat a tancar l’elenc d’alcaldables i estar preparats de cara a uns mesos que seran decisius per donar-se a conèixer entre els votants abans de la cita amb les urnes el maig del 2027.

El psc, amb Jaume Collboni.

Per primera vegada des que es va presentar com a candidat el 2015, al PSC no està en dubte que Collboni serà de nou el cap de cartell. Que el 2023 aconseguís l’alcaldia amb els vots dels Comuns i el PP l’ha blindat a la interna i apaivagat el debat que en conteses anteriors es va obrir sobre la seva capacitat per aconseguir la vara de la capital catalana. Fa tres anys es van encarregar enquestes amb un ventall de dirigents per valorar una alternativa, però Salvador Illa va ser el seu principal valedor perquè tingués una tercera oportunitat. En la direcció del PSC ningú dubta que ho té tot a favor. Això sí, no serà proclamat formalment candidat fins al març que ve.

Junts, amb Jordi Martí.

Des de diumenge passat, Martí és el candidat de Junts a Barcelona, després d’haver aconseguit imposar-se en unes primàries, que la direcció no volia celebrar, amb un 40,29% dels vots. Els militants postconvergents a la capital catalana van apostar per l’opció continuista i van premiar l’experiència de Martí, que és regidor a l’ajuntament des del 2011, i que comptava amb el suport explícit de l’exalcalde Xavier Trias. La seva victòria suposa un toc d’atenció al líder de la formació, Carles Puigdemont, que volia una cara nova per a la capital catalana i que va mirar d’evitar que Martí fos l’alcaldable.

Els comuns, amb Gerardo Pisarello.

Els Comuns van decidir tancar el debat de la successió d’Ada Colau al febrer amb unes primàries en què es va imposar el diputat al Congrés Gerardo Pisarello al costat de la regidora Carol Recio, que serà la número dos de la llista. L’alcaldable és un dels fundadors de l’espai polític i ja va ser tinent d’alcaldia durant el mandat en què Barcelona en Comú va irrompre a l’ajuntament. Contra pronòstic, va tenir rival, el comunicador i escriptor Bob Pop, que es va quedar amb el 27% del suport però que va agitar el debat intern sobre com revitalitzar el partit per tornar a aspirar a l’alcaldia. Tot i que Pisarello va manifestar estar disposat a explorar un front d’esquerres amb partits com ERC o la CUP, per ara la seva proclama ha caigut en sac foradat.

ERC, amb Elisenda Alamany.

Tot i que Alamanyt té set anys d’experiència a l’Ajuntament de Barcelona, les municipals del 2027 seran les primeres com a cap de llista. El gran objectiu d’ERC és fer oblidar l’amarga nit electoral del 2023, quan va caure amb estrèpit a la ciutat, amb un lideratge renovat i femení. Les enquestes indiquen una tendència a l’alça. La primera meta d’Alamany ha sigut arribar abans que ningú a la graella de sortida: ja fa mesos que va començar la precampanya a les xarxes amb vídeos que han agitat la polèmica. És la secretària general d’ERC, i per això el partit s’hi bolcarà.

El PP, amb Daniel Sirera.

Daniel Sirera tornarà a ser el candidat del PP a Barcelona. De fet, ja va manifestar fa un any, que tenia la intenció de mantenir-se al capdavant de la representació del partit a la capital catalana. Home de confiança de la direcció del carrer de Génova, no ha tingut rival que s’interposi en aquest camí, tot i que això no significa que no tingui detractors en el partit liderat per Alejandro Fernández. A principis de juny va presentar ja el seu programa, basat a facilitar l’accés a l’habitatge, recuperar la seguretat i vetllar pel comerç local. El 2023 els seus vots van ser decisius perquè Collboni fos alcalde, una cosa que no s’ha traduït en una cooperació amb el PSC.

Vox, a l’espera.

Vox no ha designat oficialment el seu candidat i, de fet, no està garantida la continuïtat de Gonzalo de Oro, el líder actual del partit al consistori barceloní. Tot i que ell va manifestar l’any passat la seva voluntat de tornar a ser el cap de cartell, el seu nom està qüestionat i ja han començat a valorar alternatives, una cosa que ha generat tensions internes en la formació a Catalunya. La seva continuïtat està en mans de la direcció. El que sí que apunten les enquestes, amb independència de qui assumeixi el paper d’alcaldable, és que la seva tendència electoral serà a l’alça.

ALIANÇA, amb Jordi Aragonès.

Aliança Catalana ha acabat recorrent a Jordi Aragonès, un dels seus ideòlegs i membre del seu nucli dur, per afrontar el repte d’aconseguir representació a Barcelona. Van sonar abans altres noms, com el de Jaume Giró i Jaume Alonso Cuevillas, vinculats a Junts, el publicista Lluís Carrasco o l’expresident del Barça Sandro Rosell, però cap d’aquestes opcions va fructificar. Així que Sílvia Orriols diposita aquesta missió en un dels seus homes de confiança, encarregat de teixir el discurs islamòfob i a favor de la via unilateral per aconseguir la independència. L’últim baròmetre municipal va situar el partit d’extrema dreta en quarta posició, amb un 3,9% d’intenció de vot.

La CUP i Podem

Hi ha dues forces polítiques més que han manifestat la seva voluntat de presentar-se a les eleccions municipals a Barcelona, però que de moment no han designat encara al seu cap de llista. D’una banda, hi ha la CUP, que va perdre la representació al consistori el 2019. S’ha de veure si ho tornarà a intentar. D’altra banda, hi ha Podem Catalunya, que ha expressat la intenció de presentar-se amb les seves pròpies sigles als comicis a l’Ajuntament de Barcelona sense que hagi arribat a cap acord amb els Comuns.