Cinc països europeus pacten apujar la despesa de defensa
Alemanya, França, Regne Unit, Polònia i Itàlia, distanciats de Sánchez, busquen equilibrar la relació amb els EUA a l’OTAN
Starmer, Tusk, Macron, Merz i Meloni, ahir a Berlín. | MICHAEL KAPPELER / POOL / MICHAEL KAPPELER / POOL
Afegeix-nos a GoogleMarc Marginedas
El compromís dels principals països de l’OTAN d’incrementar la despesa militar davant l’amenaça que presenta la Federació Russa i la gradual desconnexió dels EUA dels assumptes de seguretat del continent europeu es manté incòlume. Reunits a Berlín, els líders d’Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Polònia ahir van reafirmar la seva pretensió d’enfortir el pilar europeu de l’OTAN, mitjançant l’increment de la despesa en defensa, una decisió que busca presentar un front unit europeu davant el president Donald Trump de cara a la cimera de l’Aliança Atlàntica que tindrà lloc al juliol a la capital turça, Ankara.
En una roda de premsa conjunta amb els líders de França, Emmanuel Macron; del Regne Unit, Keir Starmer; d’Itàlia, Giorgia Meloni; i de Polònia, Donald Tusk, el canceller alemany, Friedrich Merz, no va dubtar a dir que els cinc estats comparteixen la idea d’"una OTAN que preservi de manera forta i unida la seguretat en l’espai euroatlàntic". Els estats participants en aquesta minicimera comparteixen l’aspiració de "renovar l’Aliança i enfortir el seu pilar europeu", va continuar.
Reequilibrar la relació
En concret, el Govern d’Alemanya es proposa incrementar la despesa en defensa "fins al 3,5% del PIB" de cara a l’exercici del 2029, va emfatitzar Merz, unes xifres que establiran amb els EUA una relació "més equilibrada", i concediran a Europa més autonomia estratègica. "Avançarem per aquest camí d’una manera conjunta; les iniciatives nacionals en la nostra política de defensa serien un error", va assegurar el canceller. La minicimera d’ahir a Berlín va posar en relleu l’aïllament del Govern de Pedro Sánchez en aquesta matèria. El president espanyol rebutja incrementar la despesa militar per sobre del 2,1%, una posició que, en diverses ocasions, ha motivat retrets per part dels socis europeus.
La cita de la capital alemanya també va servir per enviar un missatge de fermesa a Rússia, buscant fer entendre al règim de Vladímir Putin que el recolzament occidental a Ucraïna no només no flaqueja, sinó que es reforça. En la cimera d’Ankara, els aliats es proposen enviar "un fort senyal de recolzament a Ucraïna", incloent-hi un fort compromís financer. "El Govern federal proposa que, com a aliats europeus de l’OTAN, aportem a Kíiv un fort recolzament financer". Segons les seves paraules, es tracta que a Moscou es rebi el missatge que "Ucraïna continua sent forta i el recolzament d’Europa no flaqueja".
Subscriu-te per seguir llegint
- Rosalía entra a l'examen per obtenir la nacionalitat espanyola: 'Una de les cantants més famoses...
- La beguda que hidrata més que l'aigua i que has de prendre a l'estiu per a calmar la set
- Un vídeo gravat pels ADF en un foc al Bages es converteix en un fenomen viral internacional
- Una família catalana publica cada any una esquela per recordar la mort del seu fill en un accident: 'Després de quatre anys, l'Audiència de Girona creu que cal investigar què va passar
- Una bengala provoca un incendi en un balcó de Manresa durant la celebració del Mundial de futbol d'Espanya
- El Barri Antic de Manresa plora la pèrdua del botiguer i músic Maurici Rosell
- Xavier Roig, enginyer, directiu i consultor: «El turisme no és un dret social, és viatjar amb migrants explotats»
- L'eufòria per la victòria de la Roja col·lapsa el centre de Manresa
