Els contactes amb l’Iran tensionen l’aliança entre els EUA i Israel

Israel no té seient a la taula de negociació on l’Iran i els Estats Units intenten segellar un acord de pau definitiu. Qualsevol entesa entre tots dos països, però, tindrà conseqüències directes per a Tel-Aviv i limitarà, de facto, el seu marge d’actuació al Líban. L’operació conjunta que va donar peu a la guerra semblava el punt àlgid de les relacions entre tots dos països. Però, des d’aleshores, Trump ha criticat repetides vegades la postura del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, fins al punt de qüestionar públicament el seu judici. La bretxa que s’ha obert després del conflicte és, més enllà de les diferències entre dirigents, un reflex dels moviments interns de la política i l’opinió pública nord-americana.

"Històricament, els Estats Units i Israel s’han enorgullit de tenir una relació especial, que no es pot trencar", explica a EL PERIÓDICO Gabriel Garroum, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra i membre del consell acadèmic del Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC). La sintonia entre Washington i Tel-Aviv ha sigut evident en moments que van des del reconeixement de l’Estat d’Israel fins a les intervencions nord-americanes a l’Orient Mitjà i fins i tot en declaracions d’Obama el 2010 en què qualificava com a "irrompible" la relació amb l’Estat hebreu. "Ara probablement un diria que aquest suport total –sense fissures, i sense cap mena de reticència–, per primera vegada comença a passar factura als Estats Units", afegeix.

El conflicte a l’Iran i les negociacions posteriors han deixat al descobert un problema de fons: les diferències entre els interessos estratègics de Washington i Tel-Aviv. En aquest sentit, Trump, amb la vista posada a posar fi a la guerra i a les seves conseqüències, ha retret que Israel continuï amb l’ofensiva al Líban, un conflicte que Tel-Aviv considera existencial. "L’argument és que no pot ser que Israel dicti les condicions de la pau quan els interessos nord-americans estan en joc. I que ara és el moment que Washington imposi la seva visió per sobre de Tel-Aviv", apunta Garroum.

Tornada a l’‘America First’

Un moviment amb què Trump remarca aquesta voluntat per posar els interessos nord-americans al davant és el d’enviar al vicepresident nord-americà, J. D. Vance, ferm defensor de posar fi a les guerres interminables i l’America First (‘Amèrica Primer’), com a líder de les negociacions. "El sector més nacionalista nord-americà diu ‘aquestes guerres ens causen molts problemes domèstics, econòmics, a la borsa, en l’energia, en els preus de les coses. No estem disposats a lliurar una guerra sense un horitzó, ni tampoc sense una idea de quins són els nostres interessos’", assenyala l’acadèmic.

En aquesta línia, l’avís que el vicepresident nord-americà va adreçar a Israel va deixar patent el canvi de marxes en la relació entre els dos països. "Si jo formés part del gabinet del Govern israelià, no atacaria l’únic aliat poderós que em queda arreu del món", va assegurar Vance al defensar el memoràndum que s’havia signat amb l’Iran.

Per la seva banda, Trump ha expressat repetides vegades el disgust arran de les accions de Netanyahu i ha arribat a afirmar que el primer ministre israelià no tindria més opció que acceptar qualsevol acord a què Washington arribi amb la República Islàmica. "Jo prenc totes les decisions", va assegurar en una entrevista telefònica amb el Financial Times.

De moment, el primer ministre israelià s’ha distanciat de l’acord, tot i que ha evitat criticar-lo. "Sovint estem d’acord, d’altres no. Això passa fins i tot a les millors famílies", va reconèixer Netanyahu en una roda de premsa posterior a la signatura de l’entesa. No obstant, dimarts va proposar que el país tingués "independència armamentística", coincidint amb els milers de milions en ajuda militar nord-americana que estan programats per expirar el 2028. "Agraeixo profundament el suport que hem rebut, i que també he assegurat al llarg dels anys, dels nostres amics nord-americans", va afegir Netanyahu davant reservistes de l’exèrcit.

Altres faccions de l’Executiu israelià han mostrat més oposició a l’acord. El ministre de Defensa, Israel Katz, va assegurar que les forces armades no es retiraran del sud del Líban "encara que hi hagi una exigència nord-americana per fer-ho".

La tensió en les relacions s’emmarca, a més, en un context en què les opinions negatives sobre Israel i Netanyahu continuen augmentant entre els nord-americans, especialment entre els més joves, fet que ja condiciona la política interna als EUA, en particular dins del Partit Demòcrata. Segons les enquestes, la majoria dels menors de 50 anys, votants de tots dos partits, mostra ja una visió negativa tant d’Israel com del seu primer ministre.

"Per primera vegada, la població nord-americana observa amb molt de recel l’Estat d’Israel i la seva política actual. Que això es tradueixi o no en unes elits polítiques diferents és una altra qüestió", explica Garroum. En tot cas, encara que el rebuig i aquesta divisió es puguin reduir al context la pau amb l’Iran, "en el moment en què una relació de confiança es trenca, les circumstàncies poden canviar després, però aquesta confiança és molt més difícil de reconstruir", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint