"Hi poden haver milers de persones enterrades vives": una nit dura buscant víctimes del terratrèmol de Veneçuela

José Miguel Pérez Gómez, nascut a Caracas però de família i criança asturiana, era al gimnàs quan la terra va començar a tremolar a Veneçuela. «De sobte no sabia si jo estava malament per l’exercici o és que de veritat estava tremolant l’edifici. La tremolor va ser molt dura, mai havia viscut res així. Vaig sortir, me’n vaig anar a casa per veure que tot estigués bé i com que soc rescatista, vaig agafar el meu equip i vaig anar immediatament a ajudar». Pérez, arqueòleg de professió, va ser també president del Centre Asturià de Caracas. Va estar tota la matinada ajudant els bombers i els paramèdics en el rescat de persones atrapades per ensorrament d’un edifici de vivendes al barri de Caracas de Chacao. Els especialistes van aconseguir treure dues persones. Però la tragèdia només acaba de començar: «Mires els edificis completament col·lapsats i saps que allà dins hi ha gent. Això és el pitjor. I ara mateix, el drama està caminant. A la zona de La Guaira hi ha d’haver centenars, sinó milers, de persones atrapades i sota la runa. Algunes d’enterrades vives. És terrible. És un sentiment que no et deixa tranquil».

De moment, a conseqüència dels dos terratrèmols registrats a mitjanit d’aquest dijous (hora espanyola), de magnitud 7,1 i 7,5 ja s’han comptabilitzat oficialment 164 morts i més de mil ferits. Es tem que aquesta xifra es dispari en els pròxims dies. A Veneçuela la colònia asturiana està formada per unes 4.000 persones.

Pérez parla amb ‘La Nueva España’ a mitja tarda de dijous. Ja s’ha despertat a Caracas. Va estar tota la matinada, «fins que el cos no em va donar per a més», mirant de treure persones de les ruïnes d’un edifici. «Ara estic destruït, però en qualsevol moment penso a sortir de nou per veure com puc continuar ajudant. Fa falta molta ajuda», afirma. La contundència amb què la Terra va colpejar Veneçuela el dia feriat que celebraven Sant Joan i l’aniversari de la batalla de Carabobo se suma la total escassetat de mitjans per al rescat. «No hi ha ni efectius ni equips de rescat. Feia falta de tot: gats hidràulics, martells pneumàtics, serres per tallar metall... La gent, quan jo vaig arribar al lloc on vaig estar ajudant, estava treballant amb les mans. Els equipaments eren molt escassos. m’imagino que també es van concentrar en altres llocs, però atesa la magnitud òbviament ja que no donen l’abast».

«A Chacao vam aconseguir trobar dues persones amb vida, però per la naturalesa de l’ensorrament pensem que allà hi ha d’haver més morts. Perquè l’ensorrament no va deixar espais per poder maniobrar cap a l’interior. Les plaques van anar a parar una sobre l’altra, era un edifici petit, ho van aixafar tot. Va ser molt trist caminar sobre pertinences de gent que fins fa poques hores estava fent la seva vida normal». Pérez apunta que hi haurà una dotzena, almenys, d’edificis col·lapsats a tot el sector de Chacao i els Palos Grandes, on ell va estar ajudant en el rescat de supervivents. «És una zona sísmica bastant coneguda. Anteriorment, ja al terratrèmol del 1967 també aquesta zona va patir, però res com el que estem veient ara. Res comparable, allò va superar l’escala del 6 i mig, però aquests terratrèmols van ser d’una magnitud del 7 i escaig, una cosa terrible. A la zona de La Guaira sembla que la situació és pitjor. La situació està caminant, és a dir, això no ha acabat, tocarà tota aquesta setmana continuar removent runa i buscant possibles sobrevivents».